Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.
Font: Fragment de la carta "Al lector virtual", vista al seu web.
dilluns, 28 de gener del 2013
Aquesta carta és per a tu, lector virtual. La nostra és la millor relació possible: sense cites prèvies, ni malentesos, ni halitosi. La veritat és que a mi tampoc m'agrada gaire sortir de casa. La xarxa ha retornat a la literatura el que l'espectacle li havia arrabassat: l'absència dels cossos. Finalment, som paraules
El bilingüisme és com la bigàmia
Autor: Delfí Dalmau i Gener (Figueres, 1891 – Barcelona, 1965), pedagog i filòleg. Segons Vicenç Pagès Jordà: "Esperantista,
fundador de la xarxa d’acadèmies de llengua Dalmau, va dissenyar
diversos mètodes de taquigrafia i va editar per primera vegada discos
per aprendre català amb les veus d’ell mateix, de Pompeu Fabra i de
Mercè Rodoreda. Periodista i novel"lista, va defensar el poliglotisme passiu, és a dir, el fet que cada parlant s’expressi sempre en la seva llengua i miri d’entendre els altres quan parlin la seva. Al capdavall –com diu ell-, els parlants de llengües romàniques 'parlem tots llatí'."Font: De l'article "Poliglotisme i vergonya" (Occident, núm. 1, maig del 1949), recollit a Poliglotisme passiu (Publicacions de "La Revista", Barcelona, 1936). "Voliana Edicions l’ha rescatat en una edició a cura de Jordi Solé i Camardons, que hi ha afegit altres documents, com la carta que Dalmau va enviar al president Azaña el 1935". Vist al web de Vicenç Pagès Jordà.
Dante: Creador de l’adjectiu dantesc. S’usa sobretot en accidents aeris
Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català. Font: Brevíssim diccionari d'idees rebudes. Vist al seu web.
Foto: Pema Maymó.
"Sí, aquella llibreria no va ser simplement un refugi sinó també una etapa de la meva vida. Tot sovint m'hi quedava fins a l'hora de tancar. Hi havia una cadira posada a prop dels prestatges, o més aviat un gran escambell. M'hi asseia per fullejar els llibres i els àlbums il.lustrats. Em preguntava si ell s'adonava de la meva presència. Al cap d'uns quants dies, sense interrompre la seva lectura, em deia una frase, sempre la mateixa: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' Temps després, algú m'ha assegurat molt convençut que l'única cosa que no podem recordar són els timbres de les veus. I tanmateix, encara avui, durant les nits d'insomni, sento sovint la veu amb accent parisenc -el dels carrers costeruts- que em diu: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' I aquesta frase –no ha perdut ni un bri de la seva amabilitat ni del seu misteri."
Autor: Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, Illa de França, 30 de juliol de 1945), escriptor francès.Citació més llarga: Prou que m'he adonat que s'ho creia. És l'avantatge de tenir vint anys més que els altres: ignoren el teu passat. I encara que et facin distretament quatre preguntes sobre què ha estat la teva vida fins aleshores, t'ho pots inventar tot. Una vida nova. No aniran pas a comprovar-ho. A mesura que la vas explicant, aquesta vida imaginària, grans bufades d'aire fresc travessen aquell racó resclosit on feia temps que t'ofegaves. Una finestra s'obre sobtadament, les persianes espeteguen amb el vent dels grans espais. Tornes a tenir, davant teu, el futur.
Font: Dans le café de la jeunesse perdue (En el cafè de la joventut perduda). Editorial Labutxaca, 2010. Traducció de Joan Casas. Vist al bloc Sa jungla i es bosc animat.
Foto: Olivier Soller.
aré una novel·la, jo, que posarà en escena un malvat, assassí, lladre, piròman i corsari, i que acabarà amb aquesta frase: I a l'ombra dels arbres que he plantat, envoltat d'una família que em venera, de criatures que em fan moixaines i d'una dona que m'adora, gaudeixo en pau del fruit de tots els meus crims.Ets tan alegre, que al teu costat patiria molt
Autor: Charles Baudelaire (París, 9 d'abril de 1821 - París, 31 d'agost de 1867), poeta francès.Font: Segons Vicenç Pagès Jordà ("Els últims escrits de Baudelaire", 30/12/2012), "el 1857, quan es publica Les flors del mal, Charles Baudelaire espera la glòria, però topa amb la condemna i la tortura. El mateix any trenca relacions amb Madame Sabatier: «Ets tan alegre —li diu—, que al teu costat patiria molt.»". Vista al Twitter de Vicenç Pagès Jordà.
En aquell moment, jo era un ull que veia però que no mirava. I tot el procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses
Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se).Font: "Joan Brossa. El pedestal són les sabates. Converses amb Jordi Coca". A: Poètiques catalanes del segle XX. Jordi Malé i Laura Borràs (ed.). Editorial UOC, 2008. Vista al bloc L'esguard d'Estel.
«Llavors va tornar a la feina com si res hagués passat . » Aquesta observació s'ha tornat usual perquè procedeix d'una gran quantitat fosca de relats, encara que probablement no aparegui en cap d'ellsPots mantenir-te apartat dels patiments del món, la llibertat per fer-ho t'ha estat donada i a més aquesta actitud correspon a la teva naturalesa, però potser sigui aquest allunyament l'únic patiment que podries evitar
Autor: Franz Kafka (Praga, 3 de juliol de 1883 - Viena, 3 de juny de 1924), escriptor en llengua alemanya.Equivalent: Puedes mantenerte apartado de los sufrimientos del mundo, la libertad para hacerlo te ha sido dada y además esa actitud corresponde a tu naturaleza, pero quizá sea ese alejamiento el único sufrimiento que podrías evitar. [ES]
Font: Aforismos, visiones y sueños (1917). Nota de l'edició: "Las consideraciones que a continuación presentamos fueron reunidas por Kafka en una fecha indeterminada. Ya en los cuadernos en octavo, escritos entre 1917 y 1918, encontramos distintas versiones de los aforismos, máximas y reflexiones aquí seleccionados. Fue Kafka en persona, pues, el que los numeró y copió en limpio. Para la orientación del lector hay que especificar que fueron escritos en pequeños trozos de papel. Cuando aparecen dos reflexiones con el mismo número quiere decir que el autor los escribió en la misma nota. Otras veces aparecen aforismos con dos números, eso significa que Kafka fundió dos aforismos en uno. Las reflexiones marcadas con el signo * estaban tachadas con lápiz, pero permanecían en el convoluto. El título que encabeza el escrito no procede de Kafka."
Aquesta es la llengua ques parla, no sols en Cathalunya, sino en Valencia, Rosselló, Mallorca, Menorca y en altras parts, ahont los cathalans la portáren ab sas conquistas
Autor: Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747-1821), gramàtic i pedagog català.Citació completa: Ha estat dita llengua per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume y demes reys de Aragó. Tots nostres privilegis, indults, decrets, capítols, constitucions y altres documents de la antiguitat son impresos en cathalá. Aquesta es la llengua ques parla, no sols en Cathalunya, sino en Valencia, Rosselló, Mallorca, Menorca y en altras parts, ahont los cathalans la portáren ab sas conquistas.
Font: Vist a la Gramática y apología de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot (1814), en l'apartat "Origen de la llengua cathalana".
dissabte, 26 de gener del 2013
Tots nostres privilegis, indults, decrets, capítols, constitucions y altres documents de la antiguitat son impresos en cathalá
Autor: Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747-1821), gramàtic i pedagog català.Citació completa: Ha estat dita llengua per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume y demes reys de Aragó. Tots nostres privilegis, indults, decrets, capítols, constitucions y altres documents de la antiguitat son impresos en cathalá. Aquesta es la llengua ques parla, no sols en Cathalunya, sino en Valencia, Rosselló, Mallorca, Menorca y en altras parts, ahont los cathalans la portáren ab sas conquistas.
Font: Vist a la Gramática y apología de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot (1814), en l'apartat "Origen de la llengua cathalana".
divendres, 25 de gener del 2013
Sempre he volgut donar la mà a una lectora de novel·les eròtiques. I olorar-la
Autor: Eusebio Ruvalcaba (Guadalajara, Mèxic, 1951), escriptor mexicà. "Poeta dionisiaco que se entretiene escribiendo novelas". Original: Siempre he querido darle la mano a una lectora de novelas eróticas. Y olerla. [ES]
Font: Aforisme publicat al número 13 de la revista RevueltaS para espíritus revoltosos, any 2000. Vista a Hedonica.com.
Ha estat dita llengua per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume y demes reys de Aragó
Autor: Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747-1821), gramàtic i pedagog català.Citació completa: Ha estat dita llengua per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume y demes reys de Aragó. Tots nostres privilegis, indults, decrets, capítols, constitucions y altres documents de la antiguitat son impresos en cathalá. Aquesta es la llengua ques parla, no sols en Cathalunya, sino en Valencia, Rosselló, Mallorca, Menorca y en altras parts, ahont los cathalans la portáren ab sas conquistas.
Font: Vist a la Gramática y apología de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot (1814), en l'apartat "Origen de la llengua cathalana".
¡Quantes discussions havíem tingut abans de decidir quina bandera hissaríem! Els uns volien la negra, altres la roja, altres la roja i negra, altres la republicana (amb la particularitat que, en aquell temps, ningú no sabia com era la bandera republicana); és curiós que la idea més simple, hissar la bandera catalana –que era la que tots coneixíem i que ens representava a tots–, no ens va passar ni un sol moment per la imaginació
Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 
Context: —Que consti que la meva tia no té res d'espanyolera tot al contrari, sempre ha tingut més aviat una flaca per Don Carles i la Santa Tradició. Però ¿et penses que he vingut expressament a parlar-te de la tieta? Posats a parlar d'aquells temps, els temps de la Dictadura, ¡ podríem. evocar tants records! És aleshores, durant la Dictadura que tu i jo ens vam conèixer, ja cap a les acaballes del batxillerat. Recordaràs que era el 1929 quan vam començar junts la carrera. I corria el desembre de 1930, si no em falla la memòria, quan vam armar aquella formidable saragata, ¿te'n recordes? La Trini venia amb nosaltres; tu feia poc que la coneixies, ens vam enfilar per la teulada de la Universitat a hissar aquella bandera, la bandera republicana federal. ¡Quantes discussions havíem tingut abans de decidir quina bandera hissaríem! Els uns volien la negra, altres la roja, altres la roja i negra, altres la republicana (amb la particularitat que, en aquell temps, ningú no sabia com era la bandera republicana); és curiós que la idea més simple, hissar la bandera catalana -que era la que tots coneixíem i que ens representava a tots-, no ens va passar ni un sol moment per la imaginació.
Font: Incerta glòria (1956). Imatge vista al Twitter de l'Oriol Jara i context a Lletres.net.
Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust
Citació més llarga:
A la nit, unes copes per matar els nervis dels gegants. Amb el Monzó i el Domènec Reixach, que és un home del teatre, i després del Mas i Mas i l'Universal, anem a raure al Bikini. Un escriptor català en llengua espanyola, obsessionat com tots ells i els qui s'ho rumien, per la cosa nacional o independentista, se'ns abraona i se'ns defineix a crits i a bafarades: "Jo sóc català i independent. Tu, que ets catalanista, explica'm per què ho ets." Com que l'escriptor és amic, company d'estudis i, sobretot, escriu bé, li improviso una argumentació que, sense fer-me mentir estigui a l'altura dels seus ideals encara cosmopolites. Li dic que com que els catalans no m'agraden no puc ser catalanista. Però com que els espanyols encara m'agraden menys, sóc separatista. El preocupat company i amic va començar immediatament a donar voltes per les dues pistes, cinc barres i bar a l'aire lliure del Bikini, fins que el Monzó el va haver de parar i assossegar-li la disparada assimilació de l'argument amb uns copets a l'espatlla i pagant-li un whisky al bar de fora. Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust.
Font: De l'article "El suplement humorístic de 'L'unità', l'espanyol cosmopolita i altres" (El Temps, núm. 120, 6-12 d’octubre de 1986). Vist al Twitter d'Agustí Argimon i al web Contrastant.net.
A les dones que morien en part, com puc oblidar-les? Segons l'Església, en cas de perill extrem l'obligació era salvar el nadó i deixar morir la mare. Els molt bèsties! A qui pot estranyar que aquelles dones estiguessin acovardides?
Font: Escampar la boira, XXIII (2003). Vist a Escriptors.cat.
Citació més llarga:
Avui m'escruixeix imaginar la renglera de nadons que han vingut al món casualment, per obligació de la dona i necessitat física de l'home. És una obligació i un tribut, un sentiment instintiu i primitiu, explotat per conceptes religiosos, sempre a favor del mascle i la seguretat social de no tenir fills bastards. Segles i segles que la dona intenta no ser considerada només com una femella. S'han fet cortines de fum, lloant-la dins de la llar, santificant-la o inspirant poesies amb la mateixa finalitat de dominar-la. I vinga a fer-li fills! Penso en la mare de la meva àvia Teresa, que va tenir dotze fills, sense comptar els nadons morts. Una de les seves filles, la meva àvia, ja només en va tenir sis, igual que la meva mare. Pel que fa a la iaia Dolors va posar deu fills al món, considerats un fet natural i acceptats com a dons del cel. I alabat sia Déu. A les dones que morien en part, com puc oblidar-les? Segons l'Església, en cas de perill extrem l'obligació era salvar el nadó i deixar morir la mare. Els molt bèsties! A qui pot estranyar que aquelles dones estiguessin acovardides? El dolor de la vida i de la mort les feia presoneres tancades darrera la muralla de la resignació. Sense cap sortida, miraven el món per l'escletxa de l'esperança de l'altra vida. I la fe en Déu. Si ara el meu record va endavant i endarrere és perquè malgrat que els temps han canviat, la lluita per les dones continua. Fins quan?
Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l'escalfor del seu ventre
Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.
Context:
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
ELIASIB: Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l'escalfor del seu ventre.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
ELIASIB: Anatema contra el qui escandalitza els innocents i els simples.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
Font: Primera història d’Esther (1948). Vist a Rodamots.
L'estupidesa ha avançat molt. És un sol tan brillant que ja no podem mirar-lo directament. Gràcies als mitjans de comunicació, ja no és la que era, l'alimenten altres mites, es ven extraordinàriament bé i està expandint el seu terrible poder
Autor: Ennio Flaiano (Pescara, 5 de març de 1910 - Roma, 20 de novembre de 1972), periodista, guionista i crític cinematogràfic italià.Equivalent: La estupidez ha avanzado mucho. Es un sol tan brillante que ya no podemos mirar directamente hacia él. Gracias a los medios de comunicación, ya no es la que era, la alimentan otros mitos, se vende extraordinariamente bien y está expandiendo su terrible poder. [ES]
Font: Il potere della stupidità (El poder de la estupidez), de Giancarlo Livraghi. Pescara: Monti & Ambrosini editori, 2008 (tercera ed. 2008).
Il potere della stupidità Cada vegada que ens trobem un idiota sofisticat o adulterat, ens envaeix una certa mena de malenconia i pena. Ai, que deliciosos els ximples d'abans! Genuïns, naturals. Com el pa casolà
Equivalent: Cada vez que nos encontramos con un idiota sofisticado o adulterado, nos abate cierta especie de melancolía y pesar. ¡Ay, qué hermosos los tontos de antaño! Genuinos, naturales. Como el pan casero. [ES]
Font: Il potere della stupidità (El poder de la estupidez), de Giancarlo Livraghi. Pescara: Monti & Ambrosini editori, 2008 (tercera ed. 2008). Vista a El Mundo.
dijous, 24 de gener del 2013
Ningú pot fer tan bé un diari com un home intel·ligent que no és capaç de fer-ho millor
Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.
Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 270.
Gaudir no és res més que estalviar-se el turment de no satisfer els nostres desitjos
Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.Font: El Nuevo Pascual o la Prostitución (1906). Segons la Viquipèdia, "amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català". Vista aquí.
Davant la pàtria toca escollir: terra, bandera, llengua, història, formes de vida, humor. Pàtria és un estat d'esperit i una determinada manera de ser part del món
Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català.
Font: Vista a l'article "Tornar a l’origen: la pàtria dels catalans", a El Singular Digital (24/01/2013).
Tenim la raó/ contra bords i lladres/ el meu poble i jo
Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.
Poema complet:
A la memòria de Pompeu Fabra.
Mestre de tots.
Bevíem a glopsaspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
B., 9 de febrer de 1968.
Font: "El meu poble i jo". A: Cançons d'Ariadna (1949). Vist a Escriptors.cat.
Nota: El 2013 és l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement.
Cap home no és prou bo per governar-ne un altre sense el seu consentiment
Autor: Abraham Lincoln (Hodgenville, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington, 15 d'abril de 1865), advocat i polític estatunidenc i setzè president dels Estats Units d'Amèrica.Original: No man is good enough to govern another man without that other's consent. [EN]
Font: Discurs d'Abraham Lincoln el 16 d'octubre de 1854 a Peoria, Illinois, defensant l'abolició de l'esclavisme. Vista a l'article "We, the people", de Pilar Rahola (24/01/2013) i a Viquidites.
D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu
Font: "Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya". Resolució aprovada el 24/01/2013 per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions.
En una discussió, Voltaire va dir una frase famosa, que espero que vostè comparteixi. Va dir: "No estic d’acord amb allò que vostè em diu però faré tot el possible perquè vostè ho pugui dir." Doncs de la mateixa manera que jo faré tot el possible perquè vostè i tots els que volen votar que 'no' puguin votar que 'no', m’agradaria que vostè fes tot el possible perquè jo i els que volem votar que 'sí' puguem votar que 'sí'
Font: Intervenció al Parlament de Catalunya en la sessió en què es va aprovar un document històric, la Declaració de sobirania, que defineix el poble de Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. (23/01/2013). Vist a Vilaweb.
Nota: Algú sap si aquesta citació atribuïda a Voltaire és d'aquest autor?
dimecres, 23 de gener del 2013
El famós Pompeu Fabra, que és una figura capital de la Renaixença catalana i que no solament és el que ha fet més i fa més per la llengua catalana, sinó que és el qui ha publicat assaigs i la contribució a la gramàtica catalana i la gramàtica mateixa, ha tornat el català a l'estat primitiu i a l'elegància de l'època de Llull, Muntaner, Ausiàs March, Bernat Metge i Joanot Martorell
Nota: Demà farà cent anys que va veure la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra.
Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.
Font: Concepte General de la Ciència Catalana (1919). Vista a Lletres.net i al seu Twitter.
La prova que la voluntat no existeix és que els homes voluntariosos no poden deixar de ser-ho
Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.Font: El Nuevo Pascual o la Prostitución (1906). Segons la Viquipèdia, "amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català". Vista aquí.
Excretemnihilismecomquicagacorda
Autor: Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 24 d'abril de 1961), filòleg i escriptor.Font: Aforisme publicat a l'antologia d'escriptors castellonencs La lletra ferida. A cura de Josep Miquel Carceller [et al.]. Castelló de la Plana: Associació Cultural Colla Rebombori, 2010. Vista al seu web.
Ningú no oblida mai la vegada que esclata a plorar caminant pel carrer sense importar-li que el vegin
Autor: Twittiritero, piulador.Original: Nadie olvida nunca la vez que rompe a llorar caminando por la calle sin importarle que lo vean. [ES]
Font: Del seu Twitter.
Cada any hi haurà menys paraules i el radi d'acció de la consciència serà cada vegada més petit. Per descomptat, tampoc ara hi ha cap justificació per cometre un crim pel pensament. Només és qüestió d'autodisciplina , de control de la realitat. Però arribarà un dia en què ni això serà precís. La revolució serà completa quan la llengua sigui perfecta.La revolució serà completa quan la llengua sigui perfecta
Autor: George Orwell, nom amb què és conegut l'assagista i novel·lista anglès Eric Arthur Blair (Motihari, Bengala, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950).
Context: Cada año habrá menos palabras y el radio de acción de la
conciencia será cada vez más pequeño. Por supuesto, tampoco ahora hay
justificación alguna para cometer un crimen por el pensamiento. Sólo es
cuestión de autodisciplina, de control de la realidad. Pero llegará un
día en que ni esto será preciso. La revolución será completa cuando la
lengua sea perfecta.Font: De la novel·la 1984 (1949). Vista a Recursos didácticos.
Per a mi, la llibertat és el pitjor que hi ha, que hi pot haver, per a la creació artística, i per això m'agraden tots els períodes inquisitorials. I això ho vaig aprendre quan em van ficar a la presó
Nota: Avui fa 24 anys que va morir Salvador Dalí.Autor: Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 11 de maig de 1904 - Figueres, 23 de gener de 1989), pintor, decorador i escriptor.
Context: Per a mi, la llibertat és el pitjor que hi ha, que hi pot haver, per a la creació artística, i per això m'agraden tots els períodes inquisitorials. I això ho vaig aprendre quan em van ficar a la presó; vaig estar tres meses a la presó de Girona, i llavors em vaig adonar que només es poden crear coses meravelloses a dintre d'una presó. O siguí que tots aquells dies abans d'anar a la presó vivia una vida d'angoixa; no sabia si anar-me'n al cine o al teatre o quedar-me a pintar o, en comptes de pintar, fer un dibuix. Em fiquen a la presó i tot s'arregla instantàniament: vaig començar a viure una vida espiritual sublim, i aleshores vaig començar a posar-me decididament contra la llibertat. I ara, com que no em fiquen a la presó, doncs, he inventat una cosa meravellosa que és crear-me una presó espiritual que és Fort Lligat.
Font: Entrevista radiofònica amb Salvador Escamilla reproduïda al reportatge «Dalí, el geni, el pintor, l'home», de Pilar Rahola, emès per TV3 el dia 21 de gener de 1989 amb motiu de la mort del pintor, segons: Clara, Josep. «Salvador Dalí, empresonat per la dictadura de Primo de Rivera» (PDF). Revista de Girona, núm. 162 (1994), p. 52-55.
Pompeu Fabra és l'únic català a qui tots els catalans han obeït plenament. Ell és l'únic que ha vist realitzada la noble ambició de tota la seva vida, l'únic que a l'hora suprema haurà pogut dir: "Del meu treball, res no ha estat debades."
Nota: Demà farà cent anys que va veure la llum la normativa ortogràfica de Pompeu Fabra.
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.
Font: Homenots, sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i, entre els anys 1969-1974, dins les obres completes definitives (Editorial Destino). Vist a Lletres.net.
dimarts, 22 de gener del 2013
El seny és la cendra de la penitència
Autor: Lluís Capdevila (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 1980), escriptor català.Citació completa: Cosa difícil, posar seny. Posar seny és resignar-se a la vida mesquina, renunciar a l'or de les il·lusions per acceptar la xavalla de la realitat. Cosa difícil i trista, posar seny. El seny és la cendra de la penitència.
Font: Llibre d'Andorra, Editorial Andorra, 1970.
Escriure és udolar –i furgar– sense fer soroll
Autora: Saphia Azzeddine (Agadir, Marroc, 12 de desembre de 1979), escriptora, guionista i actriu francomarroquina.
Font: D'una entrevista a La Vanguardia (14/11/2012).
Foto: Laura Guerrero.
M'irrita la felicitat de tots aquests homes que no saben que són desgraciats. La seva vida humana és plena de tot el que constituiria un seguit d'angoixes per a una sensibilitat veritable. Però, com que la seva veritable vida és vegetativa, el que pateixen passa per ells sense tocar-los l'ànima
Autor: Fernando Pessoa (Lisboa, Portugal, 1888 - Lisboa, Portugal, 1935), poeta i escriptor portuguès.Context: Me irrita la felicidad de todos esos hombres que no saben que son desgraciados. Su vida humana está llena de todo cuanto constituiría una serie de angustias para una sensibilidad verdadera. Pero, como su verdadera vida es vegetativa, lo que sufren pasa por ellos sin tocarles el alma, y viven una vida que se puede comparar únicamente con la de un hombre con dolor de muelas que hubiese recibido una fortuna, la fortuna auténtica de estar viviendo sin darse cuenta; el mayor don que los dioses conceden, porque es el don de ser semejante a ellos, superior como ellos (aunque de otro modo) a la alegría y al dolor.
Por eso, a pesar de todo, los amo a todos. ¡Mis queridos vegetales!
Font: Libro del desasosiego. (1982). Vista al bloc de Jesús Díaz Palma.
I vaig voler confondre el risc amb l'arrogància, l'ambició amb la bogeria, el plaer amb el vici, l'amor amb el càlcul, la sort amb la desgràcia
Autora: Almudena Grandes (Madrid, 7 de maig de 1960), escriptora espanyola.Original: Y quise confundir el riesgo con la arrogancia, la ambición con la locura, el placer con el vicio, el amor con el cálculo, la suerte con la desgracia.
Font: Castillos de cartón. Editorial Tusquets, 2004. Vista a Sa jungla i es bosc animat.
Foto: Pep Àvila.
dilluns, 21 de gener del 2013
L'art també és aquest moviment que exalta i nega al mateix temps. "Cap artista no tolera el que és real", diu Nietzsche. És veritat; però cap artista no pot passar sense el que és real. La creació és exigència d'unitat i rebuig del món. Però rebutja el món a causa del que li falta i no del que, a vegades, és
Autor: Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 - Villeblevin, França, 4 de gener de 1960), escriptor i filòsof francès, premi Nobel de Literatura l'any 1957.
Font: L'Homme révolté (1951).
L'Espriu no estava sol, n'hi havia molts igual de rigorosos, de sentits, de nacionals, però amb menys fortuna. És tan relatiu, atzarós o grimpador l'èxit que et poden atribuir que hem d'anar amb ulls plens de sedassos
Autora: Núria Martínez-Vernis (Barcelona, 1976), poeta.Citació més llarga: Que un país com el nostre entronitzi un escriptor, un pintor, etc., és una simplificació vergonyant i suïcida en una microcultura com la nostra. Ens ho carreguem tot amb àmplia facilitat de desmemòria. L'Espriu no estava sol, n'hi havia molts igual de rigorosos, de sentits, de nacionals, però amb menys fortuna. És tan relatiu, atzarós o grimpador l'èxit que et poden atribuir que hem d'anar amb ulls plens de sedassos.
Font: Vista al diari ARA (20/01/2013), en un comentari sobre Salvador Espriu.
Foto: Edu Bayer.
Que un país com el nostre entronitzi un escriptor, un pintor, etc., és una simplificació vergonyant i suïcida en una microcultura com la nostra. Ens ho carreguem tot amb àmplia facilitat de desmemòria
Autora: Núria Martínez-Vernis (Barcelona, 1976), poeta.Font: Vista al diari ARA (20/01/2013), en un comentari sobre Salvador Espriu.
Foto: Edu Bayer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)