L'edifici del saber només es pot consolidar com a obra comuna de moltes generacions [...] la intel·ligència s'ha d'acreditar i optimitzar amb el temps

Autor: Peter Sloterdijk (Karlsruhe, Alemanya , 1947), filòsof alemany.

Citació completa: "Com a penes cap pensador abans que ell, Aristòtil havia pres consciència que l'edifici del saber només es pot consolidar com a obra comuna de moltes generacions i que la intel·ligència s'ha d'acreditar i optimitzar amb el temps".

Font: Temperaments filosòfics. De Plató a Foucault de Peter Sloterdijk (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011), p. 38.

Google pot donar-te 100.000 respostes, però un bibliotecari et pot donar la correcta

Autor: Neil Gaiman (1960, Portchester), autor de còmics i escriptor anglès.

Citació original: Google can bring you back 100,000 answers, a librarian can bring you back the right one [EN].

Equivalent: Google te puede dar 100.000 respuestas, pero un bibliotecario te puede dar la respuesta correcta [ES].

Font: Vista al bloc Microsiervos, dins de l'apunt "35 bibliotecas que quitan el hipo".

Nota: Una de les biblioteques que més fa caure de cul és la Walker Library of the History of Human Imagination, de Jay S. Walker:

The Walker Library from Walker Digital on Vimeo.

Una societat és democràticament madura quan assimila l'experiència que la política és sempre decebedora i això no li impedix ser políticament exigent

Autor: Daniel Innerarity (Bilbao,1959), professor de filosofia a la Universitat de Saragossa.

Citació completa: Una societat és democràticament madura quan ha assimilat l'experiència que la política és sempre decebedora i això no li impedix ser políticament exigent. La política és inseparable de la disposició al compromís, que és la capacitat de donar per bo el que no satisfà completament les pròpies aspiracions. Està incapacitat per a la política qui no té la capacitat de conviure amb eixe tipus de frustracions i de respectar els propis límits. Mos han ensenyat que això és el que fa de la política una cosa irresponsable i fraudulenta, però mos hauríem d'acostumar a considerar que això és el que la constituïx.

Font: Daniel Innerarity, «Los sueños y las urnas», El País, 29.10.2011. Vista al bloc Eines de Llengua. Traducció del blocaire, pensem.

Consciència de finitud, atrapar el temps. Heus aquí el plaer i el càstig de l’ofici d’escriure...

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació completa: "Consciència de finitud, atrapar el temps. Heus aquí el plaer i el càstig de l’ofici d’escriure. A la trama de la narració m’invento que el temps no s’acaba, quan sé que s’acaba. Somnio que tinc paraules i que, amb elles, posseeixo el món sencer".

Font: Citació de Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). Vista a l'article "Montserrat Roig i la veu que perviu" de M. Isabel Pijona i Picas (Avui, 17/01/02). D'aquí.

L’Eixample, als anys de la postguerra, era un barri de senyors que maldaven per mantenir-se incommovibles davant el canvi de les coses i el temps

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació completa: L’Eixample, als anys de la postguerra, era un barri de senyors que maldaven per mantenir-se incommovibles davant el canvi de les coses i el temps. Els fills dels senyors de l’Eixample havien fugit cap la part alta de Barcelona, on hi havia dues cambres de bany, escala de servei, i algunes habitacions duien nom anglès: hall, office, living. A l’Eixample, s’hi van quedar els professionals, els qui no saberen surar després de la guerra, alguns rendistes i les vídues dels antics fabricants del tèxtil. Moltes d’aquestes senyores van haver de sobreviure —i encara ho fan— amb vitalicis més aviat rònecs, les butxaques escurades però el senyoriu fins al canyet.

Font: Llegida a Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). Vist a la revista "Visat", del Pen Català

Nota: Avui, 10 de novembre de 2011, fa vint anys que va morir Montserrat Roig. I des de la catosfera, hem volgut retre-li homenatge.

Crec que les entitats bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que tots els exèrcits preparats per al combat

Autor: Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 1743 - Monticello, Virgínia, 1826). Estadista nord-americà.

Citació original: I believe that banking institutions are more dangerous to our liberties than standing armies. If the American people ever allow private banks to control the issues of their currency, first by inflation, then by deflation, the banks and corporations that will grow up around the banks will deprive the people of all property until their children wake-up homeless on the continent their fathers conquered. [EN]

Citació completa: Crec que les entitats bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que tots els exèrcits preparats per al combat. Si el poble americà permet mai que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs privats, i totes les entitats qu afloraran al seu voltant, privaran els ciutadans d'allò que els pertany, primer amb la inflació i més tard amb la deflació, fins que els seus fills es despertin, sense casa i sense sostre, sobre la terra que els seus pares van conquerir.

Font: M'ha arribat per correu electrònic. He assajat una traducció al català a partir de l'original anglès i la traducció castellana.

El primer que s’ha de fer amb la vida és ‘viure-la’ i després, si de cas, ‘escriure-la’ amb coneixement de causa

Autora: Aurora Bertrana Salazar (Girona, 1899 - Berga, 1974), escriptora.

Font: Vista al portal del Diccionari Biogràfic de Dones.

No només és la nostra ignorància, sinó també el nostre coneixement, que ens cega

Autor: Edgar Morin (París, 1921), sociòleg i filòsof francès.

Equivalent: No es solo nuestra ignorancia, es también nuestro conocimiento quien nos ciega [ES].

Font: Pertany al llibre La via. Vista al bloc Dia de clase.

Vés a la feina, envia els nens a escola, segueix la moda, porta't bé, camina per la vorera, mira la tele, estalvia per a la vellesa, obeeix la llei...

Autor: Anònim.

Citació completa: Vés a la feina, envia els nens a escola, segueix la moda, porta't bé, camina per la vorera, mira la tele, estalvia per a la vellesa, obeeix la llei. Repeteix amb mi: Sóc lliure.

Equivalent: Go to work, send your kids to school, follow fashion, act normal, walk on the pavement, watch T.V., save for your old age, obey the law. Repeat after me. I am free [EN].

Font: Del bloc Androphilia.

La llengua no pot ser normal si no ho són els individus i si no ho és la comunitat que la parlen

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010), lingüista català.

Citació completa: [...] jo veig una relació íntima entre la col.lectivitat, els individus i la llengua. La
llengua no pot ser normal si no ho són els individus i si no ho és la comunitat que la parlen.
I sembla innegable que una comunitat no pot tenir una vida normal, plena, tranquil.la i optimista mentre se senti subordinada, mentre visqui amb la sensació que hem dit d'inseguretat, de dependència. Mentre d'una manera o altra accepti aquesta situació i en parteixi com a principi polític d'actuació. No: l'actuació, amb aquest punt de partida, serà
sempre limitada, insatisfactòria, ineficaç, irritant.

Font: Del discurs que va fer al Parlament de Catalunya l'1 de juliol del 2009. Vista al bloc del Gazo, on podeu llegir el discurs complet.

Nota: Avui fa un any que ens va deixar el mestre Solà.

A mi, aquella vaga de tramvies, encara avui, m’admira. És la demostració de la força que pot fer la gent encara que tingui en contra els mitjans del poder

Autor: Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 1949), periodista català.

Font: Pregó de les Festes de la Mercè de 2011.

Nota: Podeu llegir el discurs íntegre en pdf.

www.btvnoticies.cat

Necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua. Amb el cap i amb el cor. Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat: Català a l’atac. Visca la llengua viva i visca el submarinisme

Foto treta de la biografia del seu lloc web

Autor: Màrius Serra (Barcelona, 1963), escriptor i enigmista català.

Font: Discurs llegit durant l'Onze de Setembre de 2011, la Diada de Catalunya, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, amb els antecedents del magnífic discurs de Pep Guardiola tres dies abans, durant el lliurament de la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya i els atacs a la immersió lingüística del sistema educatiu.

Nota: Podeu llegir el discurs íntegre en pdf.

Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i ens posem a pencar, som un país imparable

Foto: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Autor: Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), futbolista i entrenador de futbol català.

Font: Durant el discurs que va fer el 8 de setembre de 2011, al Parlament de Catalunya, en rebre la Medalla d'Or.

Si som on som és per la ruïna moral absoluta del sistema econòmic i per la incompetència o la corrupció del sistema polític

Autor: Vicent Partal Montesinos (Bétera, Camp de Túria, 28 de novembre de 1960), periodista i director de Vilaweb.

Font: Llegit a l'Editorial de Vilaweb del diumenge, 16 d'octubre de 2011, amb el títol Quan falla la política.

Quantes divisions té, l'exèrcit del Papa?

Autor: Iósif Stalin (Gori, Geòrgia, 1878 - Kuntsevo, 1953), polític comunista soviètic.

Citació completa: "No és casual que Stalin, exercint com a pontífex màxim de la doctrina marxista, pogués sentir-se superior als seus rivals romans i formulés la inquietant pregunta: "Quantes divisions té, l'exèrcit del Papa?".

Font: Temperaments filosòfics. De Plató a Foucault de Peter Sloterdijk (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011), p. 102.

Hi ha morts que viuen i donen la mà, | tenen a punt una frase oportuna | i saben dur una vida discreta, | sense cridar en res l'atenció, | morts que ningú sabrà que són morts | i van a missa de dotze els diumenges

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.

Font: Del poema "Teoria i pràctica de la Flor Natural", dins el Llibre de meravelles (València, 1971, Ed. 3i4, 24a edició, 2010, pàg. 14).

Nota: Ens adherim a la Segona Diada Estellés, ideada per Josep Lozano, per homenatjar el poeta de Burjassot cada 4 de setembre, dia de l'aniversari del seu naixement.

Josep Giner va donar-me classes de filologia catalana, d'ensenyar-me llatí i gramàtica històrica. Fou decisiu en la meva formació, em va comunicar amb Joan Coromines. Carles Salvador també em va influir, tant que em va fer com ell era: un autèntic fabrista

Autor: Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 22 d'agost de 1911 - València, l'Horta, 13 de gener del 2000).

Font:  Tomàs Llopis. "Entrevista amb Enric Valor", L'Aiguadolç, 16 de maig del 1985, a través del web d'Escriptors de l'AELC.

Sovint llegeixo les publicacions temps després de la seva aparició, per la senzilla raó que no puc llegir-ho tot quan acaba de sortir (a més, en última instància, també vaig llegir la Il·líada gairebé tres mil anys més tard)

Autor: Umberto Eco (Alessandria, Piemont, 1932), escriptor italià.

Font: Publicat a l'Avui, dins l'article "Silenci, sisplau", del dijous, 2 de juliol de 2009, pàg. 23).

L'amor fa perdre el seny

Autor: Terenci (nom complet: Publi Terenci Àfer) (Cartago, 184 aC - ? 159 aC), comediògraf llatí.

Equivalent: Amantes amentes [LL] (Trad.: Els amants són dements)

Una desgràcia no ve mai sola

Autor: és una citació de la Bíblia.

Equivalents: Abyssus abyssum invoca [LL]

L'autor lloa la seva obra

Autor: Ovidi (nom complet: Publius Ovidius Naso) (Sulmona, 43 aC - Tomis (actual Constanta), 17 dC), poeta romà.

Equivalents: Auctor opus laudat [LL].

Qualsevol cosa que un dels amants faci a l'altre, aquest li ha de tornar; o sigui, si la dona petoneja l'home, l'home ha de tornar els petons; si ella l'acarona, ell ha d'acaronar-la

Autor: Vātsyāyana, dins el Kama-Sutra (text antic hindú sobre els plaers de la vida, escrit al s. V-VI).

Font: Llegit al llibre Mareselva. Una evolució històrica dels aforismes, de Josep Maria Rexach Reus ((Pagès Editors, 1999).

L'aforisme és l'eslògan publicitari de l'erudit

Autor: Josep Ramon Correal (Lleida, 1954), periodista català.

Font: Llegit al pròleg de Mareselva. Una evolució històrica dels aforismes, de Josep Maria Rexach Reus (Pagès editors, 1999).

Seria insuportable veure's com els altres et veuen

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalents: Sería insoportable verse como te ven los demás [ES].

Font: Vista al llibre Nacional II (1972).

El món dels saberuts es regeix sempre pel toc de corneta. Els mateixos que durant un temps defensen a mort una proposta són, després, els que més ardentment la denigren. S’han cantat tantes absoltes pels llibres que sorprèn que encara es consideri que llegir-ne un pugui canviar la vida d’algú. Quina presumpció tronada. Sóc de l'opinió que, sent la Sagrada Família un temple expiatori (no ho oblidem: es construeix per 'expiar els pecats de l'egoisme burgès i de l'extremisme ateu'), si s'enfonsés per complet i s'hagués de tornar a començar de zero, encara expiaríem molt més, que falta ens fa i és del que es tracta

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Equivalent: Soy de la opinión que, siendo la Sagrada Familia un templo expiatorio (no lo olvidemos: se construye para 'expiar los pecados del egoísmo burgués y del extremismo ateo'), si se hundiese por completo y hubiese que volver a empezar de cero, aún expiaríamos mucho más, que falta nos hace y es de lo que se trata [ES].

Font: Llegida a la Wikiquote, tot i que la font original és un article de "La Vanguardia", del 16 de març de 2007: "Expiando, que es gerundio".

Agraïment: Donem les gràcies a la persona que, anònimament, ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Diu la meva neboda: “─Què és un segon?”. Dic: “─El temps que passa entre posar-se verd un semàfor i pitar-te el taxista de darrere.”

Autor: Andreu Buenafuente (Reus, 24 de gener de 1965), humorista i periodista català.

Font: Llegida al seu llibre Digue'm agosarat (Ed. Columna).

Agraïment: Donem les gràcies al Francesc Miralles i Domènech, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari.

Només hi ha dues menes d'amor: l'amor insatisfet que us torna odiós per a tothom i l'amor satisfet que us torna idiota

Autora: Sidonie-Gabrielle Colette (Saint-Sauveur-en-Puisaye, França, 1873 - París, 1954), novel·lista francesa.

Font: Llegida al capítol 31 de Les desventures d'un llibre vagabund de Paul Desalmand (trad. de Jordi Rourera Peret).

En qualsevol professió, l'emoció és bàsica; quan perds l'emoció, comences a morir

Autor: Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010), lingüista català.

Font: Llegida a Tot Sant Cugat, en la ressenya de l'acte d'homenatge que es fa des de Sant Cugat durant aquesta setmana.

Nota: La citació la va dir Gemma Rigau, professora de la UAB i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, durant la seva ponència.

Que la vellesa és més terrible que la mort és per a mi una veritat claríssima ara que tinc més de 80 anys, que m’he despullat de moltes coses i que he assumit el que representa la mort: la desaparició total

(EFE/Julián Martín)

Autor: Josep Maria Castellet i Díaz de Cossio (Barcelona, 15 de desembre de 1926 - Barcelona, 9 de gener del 2014), escriptor, crític literari i editor .



Font: A l'article d'Eva Piquer "La fi del món" (Avui, dissabte 16 de maig del 2011).

Si no l'he feta [aquesta carta] més llarga, és perquè no he tingut temps de fer-la més curta

Autor: Blaise Pascal (Clermont-Ferrand, Auvèrnia, 1623 - París, 1662), matemàtic, físic i filòsof francès.

Font: Introdueix el capítol 30 de Les desventures d'un llibre vagabund de Paul Desalmand.

Es pot mesurar la cultura d’un poble pel gruix de la pols als llibres d’una biblioteca pública

Autor: John Steinbeck (Salinas, Califòrnia, EUA, 1902 - Nova York, EUA, 1968), novel·lista estatunidenc. Premi Nobel de literatura el 1962.

Font: Vista al Llibre vell, que la va veure al Twitter de la llibreria Alibri de Barcelona.

Pare, no els perdonis, que saben què fan

Autor: Vladimir Jankélévitch (Bourges, Berry, 1903 - París, 1985), filòsof francès.

Font: Vista a la novel·la Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. La citació encapçala el llibre.

Nota: Al bloc Viu i llegeix, a l'apunt Les veus del Pamano, Jaume Cabré, he trobat aquest comentari: "L’he agafat de la biblioteca, i a l'última pàgina, allà on l’autor diu Matadepera 1996-2003 (que no m’estranya que hi hagi dedicat tants anys, buahhh una obra mestra no es fa en dos dies!!), hi ha, en llapis, l'opinió d’algú que l’ha llegit abans. La copio abans no l’esborrin els de la biblioteca: «maleïts siguin els feixistes i la mare que els va parir a tots! Si en varen arribar fer de mal, si ens en van arribar a fer!! Colla d’assassins, de botxins sense pietat. Quantes morts sobre la seva consciència, quantes famílies destrossades, quant horror, quanta por, quants anys de foscor, de repressió, de tortures, de presons plenes. Quantes malvestats! Pare, no els perdonis, perquè sabien el que es feien.» (La cita que obre el llibre és Pare, no els perdonis, que saben què fan. Vladimir Jankélévitch.) Maleïts siguin i que no siguin mai perdonats."

Imatge: La prova del delicte:

 

Gràcies, he gaudit de cada centímetre

Autora: Mae West (Nova York, 1893 - Hollywood, 1980), actriu cinematogràfica i de varietats estatunidenca.

Equivalent: Gracias, he disfrutado de cada centímetro. [ES]

Font: Vista al bloc Tras la puerta roja.


Nota: Més de la Mae, aquí.

Alguns homes saben que un toc lleuger amb la llengua, que recorri la dona des dels turmells fins a les orelles, prolongant-lo de la forma més suau possible en diversos llocs al mig del recorregut, realitzat amb freqüència i amb una dedicació sincera, contribuiria incommensurablement a aconseguir la pau al món

Autora: Marianne Williamson (Houston, Texas, 8 de juliol de 1952), activista espiritual estatunidenca.

Equivalent: Algunos hombres saben que un ligero toque con la lengua, que recorra a la mujer desde los tobillos a los oídos, prolongándolo de la forma más suave posible en varios lugares en medio del recorrido, realizado con frecuencia y con sincera dedicación, contribuiría inconmensurablemente a lograr la paz en el mundo. [ES]

Font: Vista al bloc A través.

El coit té un residu: la criatura

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006.

La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent- i una font d'il·lusions inexhaurible

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: El contacte amb el parlar d'un poble a través dels segles és la cosa més gustosa, la més lliure, la més fascinadora i la més obsessionant que es pot donar en el terreny de les sensacions i de l'esperit. La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent- i una font d'il·lusions inexhaurible.

Font: Pertany a Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 41-42.

Nota: Avui fa 30 anys de la mort d'en Pla a Llofriu. Bona diada!

El salvatge és inferior a l'home civilitzat. Ara cal decidir qui és el salvatge i qui el civilitzat

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006.

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul / —dues meitats bessones desaparionades—. / La meva llengua com un caragol silent / ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa

Autora: Maria-Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 — Barcelona, 5 de juliol de 1998), poeta catalana.

Poema complet:
Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul
—dues meitats bessones desparionades—.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,
i un bri d'esglai al cap de les antenes,
m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera.

Font: Del poema "Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul". Vista a Escriptors.cat.

Elemental, benvolgut Watson

Autor: Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes.

Equivalent: Elementary, my dear Watson [EN].

Font: article Citas incorrectas de WikiQuote, més alguna altra consulta externa.

Nota: aquesta seria la teòrica resposta que oferia Sherlock Holmes al seu assistent, el doctor Watson, com a pòrtic a les explicacions de les seves deduccions. En veritat, la frase no apareix en cap llibre de Conan Doyle, sinó només en les posteriors pel·lícules de Sherlock Holmes. És cert que de vegades s'atansa força a la fórmula citada. Holmes sí que diu "Elementary" ("Elemental") en The Crooked Man i "It was very superficial, my dear Watson, I assure you" ("Ha estat molt senzill, benvolgut Watson, li ho asseguro") en The Cardboard Box. També diu "Exactly, my dear Watson" ("Exactament, benvolgut Watson") en tres històries diferents.

La frase exacta va ser usada per primer cop per P. G. Wodehouse a Psmith Journalist el 1915.

M'estan corregint l'amplitud de mires amb unes ulleres de visió estreta... Ara ho veig tot molt més coherent

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Equivalent: Me están corrigiendo la amplitud de miras con gafas de visión estrecha... Ahora lo veo todo mucho más coherente. [ES]

Font: Vinyeta apareguda a El País el 03/12/2007. Vista al bloc Lletres des d'Elsinor.

Enraonen en català, però a la més / mínima ocasión lo dejan delante / de un interlocutor de habla castellana

Autor: Joan Brossa i Cuervo, (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.

Font: Passat festes (1993-1995). Edicions 62 - Empúries, 2000. Vista al bloc Menjar blanc.

Digues-me amb quins adjectius vas i et diré quina democràcia ets

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Dime con qué adjectivos andas y te diré qué democracia eres [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: Avui se celebren els 80 anys de la proclamació de la República.

Cal parlar sempre de nosaltres mateixos; si no, correm el perill que ho facin els altres

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006.

Va ser la frase que va dir Gagarin en el moment de l'enlairament de la seva nau, Vostok 1. Es va convertir en un dels símbols de l'era espacial (al costat de la famosa frase de Neil Armstrong "És un petit pas per un home, però un gran salt per a la Humanitat"), i a més començà a ser part de la cultura popular russa. S'usa abans d'iniciar algun treball o projecte, especialment si és complicat o arriscat. També ha passat a utilitzar-se com a brindis. (Viquipèdia) Anem-nos-en!

Autor: Iuri Gagarin (Gzhatsk, 1934 - 1968), cosmonauta soviètic. El 12 d'abril de 1961, Gagarin es convertí en el primer ésser humà a viatjar a l'espai en fer-ho a bord de la nau Vostok 1.

Equivalent: Poiekhali! (en rus: Поехали!)

Nota: "Va ser la frase que va dir Gagarin en el moment de l'enlairament de la seva nau, Vostok 1. Es va convertir en un dels símbols de l'era espacial (al costat de la famosa frase de Neil Armstrong "És un petit pas per un home, però un gran salt per a la Humanitat"), i a més començà a ser part de la cultura popular russa. S'usa abans d'iniciar algun treball o projecte, especialment si és complicat o arriscat. També ha passat a utilitzar-se com a brindis." (Viquipèdia). Avui fa 50 anys d'aquell moment.

El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya Lliure!

Autor: Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 — Burgos, 1938), polític i advocat. 

Font: Vista a l'article Votaria Joan Sales a la consulta sobre la independència?, de Francesc Canosa.  

Nota: "Paraules de Manuel Carrasco i Formiguera en el moment de ser afusellat." Dedicades al senyor Duran i Lleida amb motiu del seu botiflerisme i del 73è aniversari de la mort de Manuel Carrasco i Formiguera.

El presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera.»

Autor: Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Cadis, Espanya, 8 de gener de 1870 — París, França, 16 de març de 1930), militar i polític espanyol.

Citació més llarga: Señor. De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño y que precisamente por serlo ofenden el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado.
El presidente del Directorio Militar, que se honra dirigiéndose a vuestra majestad, y de acuerdo con él, somete a la resolución de vuestra majestad medidas y sanciones que tienden a evitar el daño apuntado, con tanta más autoridad y convicción cuanto que, resuelto a proponer a vuestra majestad en breve plazo disposiciones que definan y robustezcan las regiones y su desenvolvimiento administrativo y aun su fisonomía espiritual, ha de purgarlas antes del virus que representan la menor confusión, el más pequeño equívoco en sentimientos en que no cabe admitirlos y que ningún pueblo ni Estado conscientes de su seguridad y dignidad admiten ni toleran.
Madrid, 18 de setembre de 1923.

Font: Preàmbul del Decreto de Persecución del Separatismo, "dictat pel Borbó a proposta del president del Directori Militar Miguel Primo de Rivera y Orbaneja el 1923". Vista al bloc Per a bons patricis.

Nota: En un dia històric com avui, dedicada a totes les persones que han participat en les consultes sobre la independència de Catalunya.