diumenge, 12 de juliol del 2009

Vivim de mort, i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893 - Barcelona, 1959), escriptor i humanista català.

Font: Són els dos versos finals del "Sonet VII" de Salvatge cor (1952).

Nota 1: El sonet complet:

Penso en el cor -i en l'orient
de la perla encara marina;
en el somni que l'endevina
i que l'ull massa ric desment.

Cap triomf no pesa en el vent
i, juntes, al buf que hi declina,
s'esborren l'onada divina
i l'aventura vehement.

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.

¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.


Nota 2: Avui fa mig segle de la seva mort.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Quins versos més perfectes, sí senyor!