No fem, de la nostra ignorància, un argument

Autor: Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922-1992), assagista, historiador, crític literari i poeta valencià.

Font: Vista al blog Cada dia, pas a pas... fent camí, publicada el 23 de desembre de 2009.

A família numerosa | força pa no li fa nosa

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya

Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.

Citació més llarga: N'hi ha que diuen que la Primavera no tornarà mai. Són gent de poca fe. No els cregueu. Si sentiu, de vegades, trontollar massa fort l'esperança, penseu en els minyons de muntanya i la mestressa de la masia pirinenca, en el pagès de Riells, en el soci de l'Ateneu Barceloní i la seva mare, que coneix la virtut de la sopa escaldada, en el patró de la barca de la Costa Brava, en el propietari Castanys, en el metge Morell. Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya.

Font: Vista al llibre El Nadal que no vam tornar a casa. Barcelona: A Contra Vent Editors, 2009. Pertany a l'article "Hivern a Catalunya", publicat a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana. París, 1940.

Quan el riure és humil i no es basa en l'autosatisfacció, sempre és més savi que el plor

Autor: George Santayana (Madrid, 1863- Roma, 1952), filòsof nord-americà d'origen espanyol.

Equivalent: Cuando la risa es humilde y no está basada en la autosatisfacción, siempre es más sabia que las lágrimas [ES].

Font: A Sopa de poetes.

La joia d'un present dura | fins que et passen la factura

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Com menys a un lloc aniràs | més ben rebut hi seràs

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

Io da gan vui se patit

Autor: Anònim.

Font: És l'eslògan de la botiga de joguines "El Barruguet", que començà a Terrassa fa 40 anys i ara ja n'hi ha tres. La imatge prové de Do de llengua.

Nota: Un barruguet és un follet dins de l'imaginari eivissenc. En llenguatge familiar s'utilitza per designar un nen entremaliat. Diuen que ve de barrufet.

Si dubtes cada dos per tres | acabaràs per no fer mai res

Autor: Antoni Pi (1904-?).

Font: Vista al llibre autopublicat Consells de l'avi (La vida pràctica). Barcelona, 1949. Apartat sobre el sentit comú, pàg. 21.

De totes les belleses del cos humà, els collons són els que em causen un efecte més gran. Quan els contemplo sento un entusiasme metafísic

Autor: Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989), pintor surrealista català.

Font: Vista a l'exposició "Il·luminacions. Catalunya visionària", al CCCB.

Agraïment: Gràcies a Virgínia Castillo Jaén que ens l'ha feta arribar a través del formulari del blog.

El poder desgasta, especialment a qui no el té

Autor: Giulio Andreotti (Roma, 14 de gener de 1919), polític italià.

Equivalent: Il potere logora, specie chi non ce l'ha [IT].

Font: Llegit a "Una marcia mancata". Roma, «Rivista Concretezza», n. 12 (16 de juny de 1959), p. 4.

Agraïment: Gràcies a Fanfan la Tulipe que ens l'ha feta arribar a través del formulari del blog.

El cel m'agrada pel clima, l'infern per la companyia

Autor: Mark Twain (pseudònim de Samuel Langhorne Clemens) (Florida, 1835 - Redding, 1910), humorista, escriptor i conferenciant estatunidenc.

Equivalent: O ceo gústame polo clima, o inferno pola compañía [GA].

Font: Vista al blog Si home si, en gallec.

Agraïment: Gràcies a Allau, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del blog.

El secret d'avorrir consisteix a explicar-ho tot

Autor: Xuan Bello (Paniceiros, Tineo, Astúries, 1965), poeta i escriptor asturià.

Font: Llegit al llibre Història Universal de Paniceros, publicat per l'Editorial Adesiara, al capítol "El conte del llop".

Agraïment: Gràcies a Marià Cerqueda, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del blog.

Moro satisfet de no deixar fills al món, en veure que la humanitat no val ni una burilla de cigarret

Autor: Josep de Letamendi i de Manjarrés (Barcelona 1828 - Madrid 1897), metge anatomopatòleg, poeta, compositor i musicòleg català.

Font: Llegida a Lluís Permanyer (1996): No la saps, aquesta? ─ Barcelona, La Campana, p. 30-31

Agraïment: Gràcies a la Marta Forné, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del blog.

Hi ha alguns casos de gent rica, però honrada

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Se dan algunos casos de gente rica, pero honrada [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

No siguem xarlatans i diguem amb franquesa que en aquest món no s'entén re. Només els xarlatans i els imbècils creuen saber-ho tot

Autor: Anton Pàvlovitx Txèkhov (Анто́н Па́влович Че́хов) (Taganrog, 29 de gener de 1860 - Badenweiller, Alemanya, 14 de juliol de 1904), narrador i dramaturg rus.

Equivalent: No seamos charlatanes y digamos con franqueza que en este mundo no se entiende nada. Sólo los charlatanes y los imbéciles creen comprenderlo todo [ES].

Font: Pertany als 99 consells per a escriptors, que crec no existeix en català. Vista a Sopa de poetes.

Porta temps arribar a ser jove

Autor: Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins (França), 1973), pintor, escultor, artista.

Font: Llegida al llibre 1000 pessics de saviesa (Antologia de citacions que inviten a pensar) d'Antoni Bolinches.

Si s'entesten a cercar un bé que sigui fora mida, al savi se li dirà insensat i al just, injust.

Autor: Quint Horaci Flac (Venúsia, 65 aC - Roma, 8 aC), poeta llatí.

Equivalent: Insani sapiens nomen ferat, aequus iniqui, ultra quam satis est, virtutem si petat ipsam [LL].

Font: Epistolae, I, VI, 15-16.

Nota: Citació aportada a través del formulari per Andrea Victrix. Moltes gràcies.

L’art és un oci i l’oci és un art: l’art de passar la tarda, deixar-se veure i anar tirant

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.

Citació completa: El Liceu menteix. Cal anar-hi per descobrir-ho. L’excel·lència tampoc no val la pena. L’art és un oci i l’oci és un art: l’art de passar la tarda, deixar-se veure i anar tirant. El Liceu és només una promesa de felicitat.. falsa, com totes les promeses de felicitat que la classe mitjana es fa a si mateixa, que sempre acaben sent només això, promeses de classe mitjana. Els aristòcrates van desaparèixer perquè la seva felicitat no valia la pena. A la classe mitjana, d’aquí uns quants anys, li passarà el mateix. El luxe, el plaer, l’oci, els viatges, la gastronomia excelsa… no valen la pena. La felicitat no val la pena, s’hi posin com s’hi posin els suplements dominicals.

Al sortir del Liceu ens vam aturar un momentet a la porta, fent el típic comentari melòman i ajustant-nos l’americana, melòmana també. Van passar uns crusties en bicicleta, descamisats i amb els cabells molt embullats, com exigeix l’uniforme oficial alternatiu. A Barcelona, la roba i els pentinats, com tothom sap, són declaracions de principis, són la més alta expressió de la política. En els temps de la democràcia escènica el decisiu no és el vot, és la clenxa.

Sense adonar-se que acabàvem de sortir de veure l’obra d’un filoanarquista com ells [Der fliegende Holländer, de Wagner], des de la bicicleta estant, els despentinats vocacionals ens van increpar:

—Burgesos de merda! —ens van dir. No m’havia passat mai.

En comptes de sortir a perseguir-los, tombar-los de la bicicleta i trencar-los les cames, el Jordi i jo vam quedar-nos quiets. Ell em va somriure. L’ànima hilarant de Bauçà sobrevivia. Probablement va ser llavors quan vaig començar a entendre l’esperit d’El Canvi: «Cal lluitar contra la imbecil·litat, de primer contra la pròpia.»

Aquells desocupats ciclistes ho demostraven. Havien dedicat massa temps a lluitar contra la imbecil·litat dels altres, però no s’havien aplicat gens a minimitzar la pròpia. Segur que no havien llegit Bauçà. Pobres nois. A més d’això, la seva invectiva contra el Jordi i jo, acusant-nos d’acumular capital, plusvàlua, i explotar amb els nostres negocis la classe obrera, pollicides pobres i de poble com som, demostrava fefaentment que a Barcelona tot seguia sent literatura; a dins del Liceu i a fora, literatura pura i dura. Els liceistes inflamats, els ciclistes moralistes, els periodistes caçamites, els lletraferits pollicides... literatura. Pura literatura. Pura literatura. La Catalunya literària, la Catalunya grotesca, la Catalunya delirant. Aquest és el país que estimo. La Catalunya irreal.

—¡La nación es un invento!

Gràcies pel compliment.

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 79-80.

La urgència d'un missatge la determina qui l'escriu, però de cap manera no compromet el destinatari

Autor: Giovanni Giolitti (Mondoví 1842 - Cavour 1928), polític italià, cinc vegades president del govern.

Equivalent: L'urgenza nelle missive è riconosciuta da chi scrive ma non impegna affatto il destinatario [IT].

Font: Llegida a Onorevole, stia zitto. Milano: Rizzoli, 1987, pàg. 19.

Agraïment: Gràcies a Fanfan la Tulipe, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Qui sembra funcionaris, recull impostos (i qui sembra impostos, recull atur)

Autor: José María Aguirre González (Donòstia 1897 - Madrid 1988), enginyer i banquer basc.

Font: Llegida al diari Avui del 31/08/2009, pàg. 13.

Agraïment: Gràcies a Fanfan la Tulipe, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

No sé per què matrimoni lliga tan bé amb patrimoni

Autor: Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), escriptor català.

Font: Vista a Escrits empordanesos, de Josep Pla. Editorial Destino, 1992, p. 826.

Gairebé només som nosaltres mateixos a través del rostre. El cos nu d'una dona mostra el seu sexe més que no la seva persona

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Citació completa: Gairebé només som nosaltres mateixos a través del rostre. El cos nu d'una dona mostra el seu sexe més que no la seva persona. Deixem de pensar en el rostre de la dona de qui veiem el cos nu. Els vestits, doncs, posen en valor el rostre. La persona, pròpiament, és en el rostre; només l'espècie és en la resta.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 196.

En el meu temps, només he sentit dir a una classe de persones que volien ser feliços: als anglesos

Autor: Stendhal, nom amb què és conegut Marie-Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), escriptor francès.

Nota: Josep Pla comenta la jugada: "És curiós de constatar la modernitat de la paraula [felicitat]. Comença a circular en els primers moments del romanticisme literari. Encara Stendhal pogué escriure: 'En el meu temps, només he sentit dir a una classe de persones que volien ser feliços: als anglesos'. En els innombrables segles anteriors al Romanticisme, no hi ha rastre enlloc d'aquesta paraula ni cap testimoni en el sentit que té avui. Durant aquest llarguíssim període de segles, la gent tractà de viure com pogué, de la millor manera possible -pocs, evidentment, els qui figuren en les històries que s'han fet."

Font: Vista a l'article de Josep Pla "Un afer complicat i difícil". A: Articles amb cua. Editorial Destino, 1992, p. 421.

Amb graus diversos, el prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants

Autor: Jesús Tuson Valls (València, 1939 - Barcelona, 5 d'agost de 2017), lingüista català.

Font: A la p. 21 de Mal de llengües. A l'entorn dels prejudicis lingüístics (Barcelona: Empúries, 1988).

Hi ha mentalitats tan impacients d'inferioritat, que la seva gratitud és una espècie de venjança

Autor: Samuel Johnson (1709-1784), lexicògraf i escriptor anglès.

Citació completa: Hi ha mentalitats tan impacients d'inferioritat, que la seva gratitud és una espècie de venjança: us tornen els beneficis no pas perquè la gratitud és un plaer, sinó perquè l'obligació és una pena.

Nota: Josep Pla hi afegeix: Aquesta observació del doctor Samuel Johnson, escrita el 1751 (Boswell), m'ha costat de traduir i no crec que estigui bé. És impressionant de realitat i de justesa.

Font: Vista a Notes disperses, de Josep Pla. Edicions Destino, 1992, p. 183.

Els altres viuen de l'opinió que nosaltres en tenim (si és que en tenim cap), i nosaltres, de l'opinió d'ells (si és que la poden formular)

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Estar en el corrent vol dir, només, viure pels altres. Impressionant comèdia! Els altres viuen de l'opinió que nosaltres en tenim (si és que en tenim cap), i nosaltres, de l'opinió d'ells (si és que la poden formular). L'espectacle és d'un grotesc considerable.

Font: Vista a l'article "L'art de viure" (1957). A: Articles amb cua (Edicions Destino, 1992, p. 559-560).

Els llibres només poden tenir dues olors: l'olor de nou, que és bona, i l'olor de vell, que encara és millor

Autor: Ray Bradbury (Waukegan (Illinois), 1920), escriptor estatunidenc.

Font: A La paraula escrita... de Lluis Gil.

La inspiració existeix, però ha de trobar-te treballant

Autor: Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins (França), 1973), pintor, escultor, artista.

Font: Vista al web de palliDisseny.

Jo tinc un gran respecte pel socialisme, perquè sempre s’equivoca

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català. 

Citació una mica més llarga: Aquests grans blocs de pisos pensant que la gent confraternitzaria, d’una manera socialista, bucòlica i sentimental, han resultat totalment contraris i nius de vespes desagradables. Jo tinc un gran respecte pel socialisme, perquè sempre s’equivoca.

Font: Vista a l'article "Les anticipacions fonamentals: la solitud" (1961). A: Articles amb cua (Edicions Destino, 1992).

Afortunat aquell que només és bo per a una cosa: fent-la, acompleix el seu destí

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 373.

Ara els cantants no saben res dels poetes... Una cosa raríssima!

Autor: Concha Buika (Palma de Mallorca, 1972) és una cantant mallorquina.

Font: la formulació real i completa la trobareu al següent vídeo d'Avui TV.

Citació treta de context i modificada: Ara els cantants no saben res dels poetes. Per això les lletres de les cançons evidentment han patit un desnivell.

Font: entrevista a Concha Buika titulada "Chavela Vargas m'ha obert l'habitació del pànic", publicada al diari Avui d'1 de novembre de 2009.

Tant de bo sigui sana la teva taula i el luxe no hi aparegui

Autor: Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC). Filòsof i matemàtic grec.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom, de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (Editorial Claret, 1997).

Abreujar el sopar: allargar la vida

Autor: Benjamin Franklin (Boston, EUA, 1706 - Filadèlfia, EUA, 1790), físic i polític estatunidenc.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom, de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (Editorial Claret, 1997).

S'ha de menjar per viure, no pas viure per menjar

Autor: Sòcrates (Atenes, 470 aC - 399 aC), filòsof grec.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom, de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (Editorial Claret, 1997).

La persona que no té cordura i s'enceba menjant, lo mateix pot morir de repent d'una torçor de budells, com de feridura de ple a ple al païdor

Autor: Emili Vilanova i March (Barcelona, 1840-1905, escriptor català.

Font: «La sopera gran». Vista al Diccionari de citacions catalanes.

Edicions 62. Barcelona, 2002.

Davant del "pa i circ" o el "pa i futbol", m'estimo més el "pa i pernil"

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Al "pan y circo" o "pan y fútbol", me parece preferible el "pan y jamón" [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: L'origen de "Panem et circenses".

El qui vulgui menjar que no obri pas la boca. Aquell que obri la boca, que no esperi menjar

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), escriptor català.

Font: Mots propis, XXXIX. Vista al Diccionari de citacions catalanes.

Edicions 62. Barcelona, 2002.

La llengua parla del servei de tot lo cos, e la boca menja per sustentació de tot lo cos, així com l'error de cascun membre torna a mal de tot lo cos

Autor: Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409), frare franciscà i escriptor català.

Font: A Lo Crestià, dotzè volum, cap. CCCLVIII.

Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina.

Autor: Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) fou un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític.
Citació completa: Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té, i té més encara: té un gran poder d’assimilació de plats d’altres cuines com la francesa i la italiana: fa seus els plats d’aquelles cuines i els modifica segons el seu estil i el seu gust.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

La nostra nació no estarà plenament normalitzada si constantment ens hem de preguntar quin és l’origen dels nostres plats

Autor: Santi Santamaria (26 de juliol de 1957, Sant Celoni, Barcelona), cuiner català.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

Imatge: StarMedia.

Admeto que el toreig sigui un art si a canvi se'm concedeix que el canibalisme és gastronomia

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Equivalents: Admito que el toreo sea un arte si a cambio se me concede que el canibalismo es gastronomía [ES].

Font: Vista a les Viquidites.

Vull que tots els camperols tinguin gallina a l'olla els diumenges

Autor: Enric IV de França [Enric III de Navarra] (Pau, Bearn, 13 de desembre de 1553 - París, 14 de maig de 1610), rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610).

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editoria Claret, 1997.

Participo de la idea que l’acte de menjar és un fet cultural tan important com la contemplació d’un quadre excels o com l’audició d’un quartet

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Citació completa: Participo de la idea que l’acte de menjar és un fet cultural tan important com la contemplació d’un quadre excels o com l’audició d’un quartet de Beethoven. Sempre he pensat que és una “falla” cultural no haver col·locat les delícies del paladar al mateix nivell que les delícies dels ulls o les oïdes.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

El millor condiment és la gana

Autor: Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 aC - Formia, 43 aC), polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

Equivalents: Optimum cibi condimentum fames [LL]. El mejor condimento es el hambre [ES].

Font: Vista a la revista Zapardiel.

No culpis el teu menjar, si no tens gana

Autor: Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.

Font: Vista al blog Cada dia pas a pas... fent camí.

Les penes amb pa, un got de vi, un tall de pernil, assegut còmodament en una butaca, en una casa bonica, són menys

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Las penas con pan, un vaso de vino, un trozo de jamón, sentado en un sillón confortable, en una casa hermosa, son menos [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Foie-gras calent d’ànec amb ostres, caviar i flor de saüc

Autor: equip d'El Bulli, restauradors catalans d'elit.

Foto: procedent de la pàgina web d'El Bulli. Esperem que no hi hagi pegues per aquesta propaganda carinyosa que els fem i que tan poc necessiten.

Nota: el plat apareix amb el núm. 786 al Catàleg General del restaurant. Es tracta d'una creació incorporada el 2001.

El llorer té dos destins: el cap de l'heroi o l'estofat

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Equivalents: El laurel tiene dos destinos: la cabeza del héroe o el estofado [ES].

Font: Vista a les Viquidites.

Lo bon menjar demesiat és abisme de pecat, i aquell que diu que està fart al porc està comparat.

Autor: Joan Timoneda (València, 1518/20 - 1583), escriptor i editor.

Font: L'església militant. Vista al Diccionari de citacions catalanes (Edicions 62, 2002).

Personalment, em mantinc allunyat dels menjars naturals. A la meva edat necessito tants conservants com sigui possible

Autor: George Burns (20 de Gener de 1896 – 9 de Març de 1996), pseudònim de Nathan Birnbaum, comediant i escriptor.

Equivalent: I personally stay away from natural foods. At my age I need all the preservatives I can get [EN].

Font: Wit, compilat per Des MacHale.