Autor: Amalio Rodríguez, "calvo y guionista. Por ese orden".Font: Del seu Twitter.
Original: Decir "Hay que tener altura de miras" ¿Se puede ser más gilipollas? [ES]
dilluns, 30 de setembre del 2013
Dir: "S'ha de tenir altura de mires." Es pot ser més carallot?
Autor: Amalio Rodríguez, "calvo y guionista. Por ese orden".Font: Del seu Twitter.
Original: Decir "Hay que tener altura de miras" ¿Se puede ser más gilipollas? [ES]
Em convenço ara que la brevetat és una entelèquia quan llegeixo una línia i em sembla més llarga que la meva pròpia vida, i quan després llegeixo una novel·la i em sembla més breu que la mort
Font: "La brevedad". A: Los dientes de Raquel. Y otros textos breves. Caracas: Monte Ávila, 1993.
Original: Me convenzo ahora de que la brevedad es una entelequia cuando leo
una línea y me parece más larga que mi propia vida, y cuando después leo
una novela y me parece más breve que la muerte”.Girar-se en un enterrament i llançar la corona de flors per veure qui serà el següent
Autor: Petete Potemkin, piulador.Original: Girarse en un entierro y tirar la corona de flores para ver quién será el siguiente. [ES]
Font. Del seu Twitter.
Polítics, escolteu , és impossible que un home que gaudeix de llibertat sigui capaç d'imaginar com seria viure sense ella " .Vaig deixar de divertir-me quan vaig descobrir la diferència entre escriure bé i malament, i després vaig fer un descobriment encara més alarmant: la diferència entre escriure molt bé i l'art veritable. Una diferència subtil, però ferotge. Després d'això, va caure el fuet
Nota: Avui fa 89 anys que va néixer l'autor. Autor: Truman Capote (Nova Orleans, 30 de setembre de 1924 - Los Angeles, 25 d'agost de 1984), pseudònim del novel·lista estatunidenc Truman Streckfus Persons.
Font: Música para camaleones. Buenos Aires: Emecé, 1981. Vist a De otros mundos.
Equivalent: Dejé de divertirme cuando descubrí la diferencia entre escribir bien y mal, y luego hice un descubrimiento más alarmante aún: la diferencia entre escribir muy bien y el arte verdadero. Una diferencia sutil, pero feroz. Después de esto, cayó el látigo. [ES]
Foto: Irving Penn.
Encara no sóc un sant. Sóc alcohòlic. Sóc drogoaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geniQuan Déu et dóna un do, també et dóna un fuet, i el fuet només és per a flagel·lar-se
Nota: Avui fa 89 anys que va néixer l'autor. Autor: Truman Capote (Nova Orleans, 30 de setembre de 1924 - Los Angeles, 25 d'agost de 1984), pseudònim del novel·lista estatunidenc Truman Streckfus Persons.
Font: Música para camaleones. Buenos Aires: Emecé, 1981. Vist a De otros mundos.
Equivalent: Cuando Dios te da un don, también te da un látigo, y el látigo es únicamente para autoflagelarse. [ES]
Foto: Irving Penn.
divendres, 27 de setembre del 2013
Pla anava begut, mentre que Espriu, formal i contingut, menjava de manera discreta i sòbria. Anava passant l'estona, fins que en un moment donat, Pla es va acostar a pocs centímetres d'Espriu i li va dir en veu alta i emfatitzant: “La finestra és verda.”
Font: "La senzillesa del més gran", article a El Punt-Avui (27/09/2013) de Jordi Planas (emprenedor, editor i columnista. Especialitzat en esport, cultura, comunicació i país).Context: Era l'any 1957 i Josep Pla acabava de guanyar el premi Lletra d'Or. En el sopar de la gala, Pla va seure al costat d'Espriu, que curiosament havia guanyat el premi l'any anterior. Pla anava begut, mentre que Espriu, formal i contingut, menjava de manera discreta i sòbria. Anava passant l'estona, fins que en un moment donat, Pla es va acostar a pocs centímetres d'Espriu i li va dir en veu alta i emfatitzant: “La finestra és verda.” Silenci a la sala. Pla acabava de fer notar a tots els presents la seva visió de la literatura, senzilla, clara i precisa, completament antagònica a la d'Espriu, més complexa i inintel·ligible a ulls de l'escriptor empordanès. Els assistents al sopar, paralitzats, van comprendre ràpidament la grandesa de l'acció. Espriu, per la seva banda, va ennuegar-se intentant empassar-se el menjar i fent veure que no havia sentit res. Pla acabava de derrotar-lo.
El van inscriure en internats exclusius, amb professors d’una perversitat només comparable a la dels alumnes
Font: Cançons d'amor i de pluja. Barcelona: Quaderns Crema, 2013. Mínima Minor, 103. ISBN: 978-84-7727-547-3. Vist al Twitter del Vicenç Pagès Jordà.
Nota: En podeu fer un tast aquí.
En aquesta vida, l’essencial és emetre judicis a priori sobre totes les coses
Autor: Boris Vian (10 de març de 1920, Ville-d'Avray França - 23 de juny de 1959, París), "escriptor, enginyer, inventor, poeta, cantautor, crític i trompetista de jazz. També va publicar amb el pseudònim Vernon Sullivan o altres com Bison Ravi (anagrama del seu nom)".Font: Pròleg de L'escuma dels dies. Barcelona: Viena Edicions, 2013. Traducció de Jordi Martín Lloret.
Imatge: Boris Vian segons Anabel Perujo. A: De otros mundos.
L'humor és la cara civilitzada de la desesperació
Original: L’humour, c’est la politesse du désespoir. [FR]
Equivalent: El humor es la cara civilizada de la desesperación. [ES]
Foto de la dreta: Viquipèdia.
Foto de l'esquerra: De otros mundos. Martin y Jan Ruzicka, tallistes txecs.
Lau Duran solia dir: "Sagarra és un escriptor fenomenal, un poeta extraordinari, un dels més grans que ha tingut aquest país... però és un ase indescriptible." I el curiós és que és cert. Sagarra no causa mai la impressió d'un home intel·ligent
Nota: Avui fa 52 anys que va morir Josep maria de Sagarra. Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.
Font: Notes disperses. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992.
Parlant dels seus atacs de migranya, Josep Maria de Segarra solia dir –quan no hi havia gaire gent– que eren voluminosos com l'Himàlaia i dolororos com el mal de pedra. Una vegada el doctor Mainou, [...] preguntà a Lau Duran què s'havia de pensar d'aquella descripció. Duran contestà que els amors de Sagarra tenien tanta vaguetat, que el portaven a l'hiperbolisme
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.
Font: Notes disperses. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 183.
dijous, 26 de setembre del 2013
No són pas els principis els que engendren rivalitat, és la rivalitat metafísica la que es fica dins dels principis oposats, a la manera d'aquells mol·luscos que la natura ha fet sense closca, i que s'instal·len en la primera que troben, sense distinció d'espècie
Autor: René Girard (Avinyó, 25 de desembre de 1923), historiador, crític literari i filòsof de ciències socials francès.
Font: Pròleg d'El roig i el negre, d'Stendhal. Barcelona: Sàpiens Publicacions / Edicions Destino, 2005, p. 32. Extret de Mensonge romantique et vérité romanesque. Traducció de Lluís Maria Todó.
D'una entrevista a Vilaweb (31/10/2013).
Autora: Maria Carme Junyent (Masquefa, 1955), lingüista, professora a la UB i presidenta del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades.Font: D'una entrevista a Vilaweb (23/05/2013).
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva –i nostra– bastant neta, envejada, bonica pàtria
Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), escriptor català.Poema complet:
Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.
Font: Circumstàncies. Barcelona: Proa, 1968. Vist a Poetria. Antologia de la poesia catalana, d'Albert Planella i Francesc Vernet. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1990, p. 222.
[Epitafi] molt estimada i fràgil criatura/ que celaves tantíssim el teu dolcíssim trau/ ara et faltarien mans per a tapar-te tant de forat
Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: "Epitafis, IV". A: Les pedres de l'àmfora (1974). Vist a Poetria. Barcelona: Edicins de La Magrana, 1990, p. 170.
A la Naturalesa, un home de cinquanta anys que corre amb xandall i sabatilles esportives pel parc li ha de fer aproximadament el mateix efecte que un guepard fent labors de ganxet
Autor: Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959), poeta, narrador i assagista. Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).
Original: A la Naturaleza, un cincuentón que corre con chándal y zapatillas deportivas por el parque debe de causarle aproximadamente el mismo efecto que un guepardo haciendo labores de ganchillo. [ES]
Canvia més el que envolta el riu que el riu mateix
Nota: Avui fa 43 anys que va néixer l'autor. Autor: Vicente Luis Mora Suárez-Varela (Còrdova, 26 de setembre de 1970), escriptor, poeta, assagista i crític literari espanyol.
Original: Cambia más lo que rodea al río que el río mismo. [ES]
Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).
Foto: Ángel Migel.
dimecres, 25 de setembre del 2013
Tots els vocables del diccionari són poètics
Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), escriptor català.
Font: Del pròleg de Circumstàncies. Barcelona: Proa, 1968. Vist a l'epígraf de Poetria. Antologia de la poesia catalana, d'Albert Planella i Francesc Vernet. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1990, p. 5.
Renunciar a desbancar el castellà com a llengua comuna suposa condemnar el català a un futur residual. Si el vot majoritari dels catalans, sabent que això és així, opta per aquesta via per afavorir la convivència caldrà acceptar-ho democràticament, però aquest vot no serà lliure i responsable si els que l’exerceixen no són plenament conscients de les seves conseqüències
Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA. Article complet:
Una cooficialitat plena castellà-català consolidaria un marc sociolingüístic gens simètric: el que fa que actualment la llengua comuna dels catalans, almenys a les zones més poblades, sigui el castellà. Consolidaria, doncs, l’actual terreny de joc comunicatiu, en què la llengua forta es va imposant per la seva pròpia inèrcia, sense forçar res. Aquesta inèrcia només es pot trencar amb una desinhibida discriminació positiva del català en tots els àmbits públics, i la fórmula legal menys eufemística i més efectiva per a acollir-la és l’oficialitat única.
L’objectiu hauria de ser exercir prou pressió institucional durant prou temps —si té, i només si té, un clar aval democràtic— perquè en un procés lent i gradual el català acabés desbancant el castellà com a llengua comuna. Renunciar a aquest objectiu (potser més utòpic que la independència) comporta que, en la pràctica, la minorització del català segueixi avançant: tant pel que fa al retrocés de l’ús com pel que fa a l’erosió de la seva identitat lingüística.
Saber castellà ha de continuar sent un valor —i més si ja no es percep com a llengua imposada— però tenint clar que la normalitat del català, i de qualsevol llengua, no és compatible amb el fet que el 99,9% dels seus parlants dominin amb un nivell de nadius una altra llengua molt més potent. Cap llengua en cap lloc del món no ha sobreviscut a aquest «cosmopolitisme» suïcida. Però és cert que hauríem de ser molt més cosmopolites —a la sueca o a l’holandesa— i, per això, els catalans del futur haurien de saber molt més anglès (francès, rus, xinès, etc.) i una mica menys de castellà que els de principi del segle XXI.
Renunciar a desbancar el castellà com a llengua comuna suposa condemnar el català a un futur residual. Si el vot majoritari dels catalans, sabent que això és així, opta per aquesta via per afavorir la convivència caldrà acceptar-ho democràticament, però aquest vot no serà lliure i responsable si els que l’exerceixen no són plenament conscients de les seves conseqüències.
Font: "Cooficialitat plena és lenta dissolució", article publicat a Lletres, núm. 60, setembre-octubre del 2013.
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre, i prendre entre les potències de la terra, el lloc separat i igual al qual les lleis de la naturalesa i el Déu d'aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l'opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació
Foto: Daniel Llobet.
Veig com els pobles es llancen els uns contra els altres i es maten sense dir ni piu, ignorants, embogits, dòcils, innocents. Veig com els cervells més il·lustres del món inventen armes i frases per fer possible tot això durant més temps i amb més refinament
Nota. Avui fa 43 anys que va morir Remarque. Autor: Erich Maria Remarque [nom amb què és conegut Erich Paul Remark] (Osnabrück, Alemanya, 22 de juny de 1898 - Locarno, Suïssa, 25 de setembre de 1970), novel·lista alemany.
Font: All Quiet on the Western Front (1929).
El meu sexe gemega. L'envio al diable. Hi insisteix. Que molest que és! Com l'odio! Sexe. Tot cau davant seu. Fumo per veure si es calma
Nota: Avui fa 41 anys que va morir Alejandra Pizarnik.
Autora: Alejandra Pizarnik (Buenos Aires, 29 d'abril de 1936 - Buenos Aires, 25 de setembre de 1972),
poeta argentina.
Font: Diarios. Barcelona: Lumen, 2003. Edició a càrrec d'Ana Becciú.
Original: Mi sexo gime. Lo mando al diablo. Insiste. ¡Qué molesto es! ¡Cómo lo odio! Sexo. Todo cae ante él. Fumo para ver si se calma. [ES]
No pot ser la felicitat massa perfecta. Qui ha conegut la felicitat perfecta, sense que l'emmetzinés una inquietud?
Nota: Avui fa 59 anys que va morir Eugeni d'Ors.Autor:Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954), escriptor i filòsof.
Font:Gualba, la de mil veus. Barcelona: Quderns Crema, 2012. Edició, presentació i notes de Xavier Pla. ISBN: 978-84-7727-525-1
Hi ha dos pecats de l’home dels quals es deriven tots els altres: la impaciència i la inèrcia
Autor: Franz Kafka (Praga, 3 de juliol de 1883 - Viena, 3 de juny de 1924), escriptor en llengua alemanya.
Font: Aforismes de Zürau ("conjunt de textos breus que Franz Kafka va escriure fonamentalment entre el setembre de 1917 i l'abril de 1918, tot i que hi va treballar fins al 1920"). Barcelona: Arcàdia, 2005. Traducció: Feliu Formosa. ISBN: 978-84-934096-1-6. Vist al Twitter del Vicenç Pagès Jordà.dimarts, 24 de setembre del 2013
Com podeu menysprear el poder de la tensió sexual no resolta?
Original: ¿Cómo podéis menospreciar el poder de la tensión sexual no resuelta? [ES]
Font: Del seu Twitter.
El teu dit gros en estreta correspondència amb la polla i amb les humitats dels llacs de bava de certes espècies de planetes peluts
Font: Carta de Dalí a Lorca del 1928, comentant l'aparició de Romancero gitano. Vist a "Dalí y Lorca en el corazón de las vanguardias" (Público, 23/09/2010) i a "Dalí y Lorca, cartas de seducción" (El País, 17/06/2013).
Context: Recordemos la carta que hace saltar la unión por los aires, en la que Dalí pone de vuelta y media Romancero gitano: "Federiquito, en el libro tuyo, que me lo he llevado por esos sitios minerales de por aquí a leer, te he visto a ti, a la bestiecita que tú eres, bestiecita erótica, con tu sexo y tus pequeños ojos de tu cuerpo, y tus pelos y tu miedo de la muerte, y tus ganas de que si te mueres se enteren los señores, tu misterioso espíritu hecho de pequeños enigmas tontos, de una estrecha correspondencia horóscopa; tu dedo gordo en estrecha correspondencia con tu polla y con las humedades de los lagos de baba de ciertas especies de planetas peludos".
Suposi (només suposi) que es disposa a deixar una societat perquè es considera maltractat i faltat al respecte. L'altra part sosté que són només invencions seves, i l'amenaça de fer-li la vida impossible i impedir que trobi feina si l'abandona. No ho dubti: qualsevol conseller personal o d'empresa li dirà que si es queda per por a les amenaces, ha d'estar disposat a suportar humiliacions més grans i maltractament. És el que hi ha
Font: "Incertidumbres y certezas" (La Vanguardia, 24/09/2013).
Foto: ARA.
Article complet:
El éxito de la Vía Catalana ha sorprendido a quienes veían desinflándose el suflé soberanista, y ha situado la cuestión unos peldaños más arriba en las agendas políticas del Gobierno central y de la Comisión Europea –CE–. En la última semana se han ido introduciendo incertidumbres (o certidumbres, según se mire), para una Catalunya segregada de España.
La CE ha dicho por varios portavoces que si Catalunya se segrega será considerada país tercero y deberá solicitar su adhesión a la UE. El Gobierno de España ha anunciado que vetará tal solicitud, así que Catalunya no sería miembro de la UE. Lo dice la plantilla: sólo el Reino de España sucede en derechos y deberes al Reino de España. Por ejemplo, derechos como la membresía de la UE, y deberes como la deuda pública del Reino de España. ¿Es esta misma plantilla la que invalidó el tratado de Lisboa tras su rechazo en referéndum en Irlanda en junio del 2008? Bueno, tras una negociación política y nuevo referéndum en octubre del 2009, el tratado de Lisboa siguió su curso. Pero asumamos la plantilla tal como se ha explicado la última semana: hay veto español y Catalunya queda fuera de las instituciones de la UE. Algún día ya aclararán lo de la ciudadanía.
Se puede no ser miembro de la UE y tener un tratado bilateral comercial con ésta, sobre intercambios de mercancías y servicios. Hay muchos casos. Esto no requiere unanimidad (art. 207 y 218 del tratado de Funcionamiento de la UE), sino mayoría cualificada (http://europa.eu/legislation_summaries/glos-sary/qualified_majority_es.htm), por lo que el Gobierno español debería lograr una minoría de bloqueo. En tal escenario, sería interesante conocer la opinión de los varios miles de empresas alemanas, francesas, italianas… implantadas en Catalunya que importan de y exportan a la UE. Con todo, asumamos que España puede articular una minoría de bloqueo y Catalunya no logra un acuerdo comercial con la UE. Sabemos también por la propia Comisión que Catalunya fuera de la UE podría usar el euro, pero no tendría presencia ni influencia alguna en las instituciones propias del euro. Algunos lo ven como una pérdida; otros lo vemos como una situación equivalente a la actual, a efectos prácticos. Sobre gustos no hay disputas.
Todo esto impone algunas incertidumbres relevantes (¿certezas en lo que sólo dependa del veto de España?) para una hipotética Catalunya independiente. Sin embargo, dos cosas son bien ciertas. Una, que el asunto catalán ya ha entrado con fuerza en la escena internacional, como muestran tantas declaraciones los últimos días. ¡Quién lo iba a decir! Y otra que me parece muy relevante: suponga (sólo suponga) que se dispone a dejar una sociedad porque se considera maltratado y faltado al respeto. La otra parte sostiene que son sólo invenciones suyas, y le amenaza con hacerle la vida imposible e impedir que encuentre trabajo si le abandona. No lo dude: cualquier consejero personal o de empresa le dirá que si se queda por miedo a las amenazas debe estar dispuesto a soportar mayores humillaciones y maltrato. Es lo que hay.
La Bella Dorment tanca els ulls però no dorm. Espera el príncep. I quan sent que s'acosta, simula un somni encara més profund. Ningú no li ho ha dit, però ella ho sap. Sap que cap príncep no passa al costat d'una dona que tingui els ulls ben oberts
Autor: Marco Denevi (Sáenz Peña, província de Buenos Aires, 12 de maig de 1922 - Buenos Aires, 12 de desembre de 1998), escriptor i dramaturg. Original: La Bella Durmiente cierra los ojos pero no duerme. Está esperando al príncipe. Y cuando lo oye acercarse, simula un sueño todavía más profundo. Nadie se lo ha dicho, pero ella lo sabe. Sabe que ningún príncipe pasa junto a una mujer que tenga los ojos bien abiertos.
Font: "La bella durmiente del bosque y el príncipe". A: Antología precoz (1973).
dilluns, 23 de setembre del 2013
Augusto MonterrosoAvui em sento bé, un Balzac; estic acabant aquesta línia
Autor: Augusto Monterroso (Tegucigalpa, Hondures 1921 - Ciutat de Mèxic, Mèxic 2003), escriptor guatemaltenc.
Original: Hoy me siento bien, un Balzac; estoy terminando esta línea. [ES].
Font: "Fecundidad". A: La oveja negra y demás fábulas. Joaquín Mortiz: Mèxic, 1969. Vist a Ciudad Seva.
Tots els errors humans són impaciènciaEn teoria hi ha una perfecta possibilitat de felicitat: creure en allò que és indestructible dins nostre i no aspirar a aconseguir-hoHi ha una meta però no un camí; allò que anomenem camí és indecisió Del veritable adversari et ve com un coratge sense límits
Autor: Franz Kafka (Praga, 3 de juliol de 1883 - Viena, 3 de juny de 1924), escriptor en llengua alemanya.
Font: Aforismes de Zürau ("conjunt de textos breus que Franz Kafka va escriure fonamentalment entre el setembre de 1917 i l'abril de 1918, tot i que hi va treballar fins al 1920). Barcelona: Arcàdia, 2005. Traducció: Feliu Formosa. ISBN: 978-84-934096-1-6.La meva vida sexual consisteix a mirar fixament la gent
Autora: Zara, piuladora. "Soy ese tipo de chica que no es ningún tipo de chica."Original: Mi vida sexual consiste en mirar fijamente a la gente. [ES]
Font: Del seu Twitter.
Accepto amb tendresa les vacil·lacions dels que mai no abdicaran
Font: La Biblia del caos (El Malpensante, 2005.)
Equivalent: Acepto con ternura las vacilaciones de los que nunca abdicarán. [ES]
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)