L'Oceà. La Mediterrània. La Serralada Pirinenca. Entre aquests límits perfectament diferenciats, sembla com si el medi natural s'oferís al destí particular d'un grup humà, a l'elaboració d'una unitat històrica

Autor: Pierre Vilar (Frontinhan, Llenguadoc, 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra, 7 d'agost
del 2003), historiador i professor universitari occità. 


Font: Histoire de l'Espagne. París: PUF, 1947. "Col·lecció “Que sais-je?”, núm. 275, 134 pàgines. Dotze reedicions -1982-, 114.000 exemplars, fins a 1983. Cada reedició era posada al dia. N’existeix traducció castellana (París: Librairie Espagnole, 1959 i Barcelona: Crítica, 1978 -a càrrec de Manuel Tuñón de Lara i Jesús Suso Soria-). L’edició catalana (Barcelona: Crítica, 1982) correspon a la reedició francesa de 1983 i la traducció ha estat realitzada per Eulàlia Duran. S’ha traduït a nombroses llengües: alemany, anglès, coreà, grec, hongarès, italià, japonès, holandès, polonès, portuguès." Vist a "Esta España mía... (y 6)", de Juan-José López Burniol (La Vanguardia, 07/09/2013).


Context: En su libro de síntesis Historia de España (1947), Pierre Vilar escribió: "El Océano. El Mediterráneo. La Cordillera Pirenaica. Entre estos límites perfectamente diferenciados, parece como si el medio natural se ofreciera al destino particular de un grupo humano, a la elaboración de una unidad histórica". Pues bien, parece que no va a ser posible compartir este destino en el futuro. Quienes han usufructuado España desde siempre se habrán salido con la suya: "Antes muerta que de todos". Y el resto podremos añadir: "Entre todos la matamos y ella sola se murió". Quizá, pese a todo, la echemos en falta algún día.


Imatge: Atelier Pierre Vilar.