dijous, 19 de setembre de 2013

Cisternes seques esdevenen cims



Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.


Font: "Inici de càntic en el temple", de Les cançons d'Ariadna (1949).


Poema complet:



      A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.

        Homenatge a Salvat-Papasseit.



    Ara digueu: "La ginesta floreix,
    arreu als camps hi ha vermell de roselles.
    Amb nova falç comencem a segar
    el blat madur i, amb ell, les males herbes."
    Ah, joves llavis desclosos després
    de la foscor, si sabíeu com l'alba
    ens ha trigat, com és llarg d'esperar
    un alçament de llum en la tenebra!
    Però hem viscut per salvar-vos els mots,
    per retornar-vos el nom de cada cosa,
    perquè seguíssiu el recte camí
    d'accés al ple domini de la terra.
    Vàrem mirar ben al lluny del desert,
    davallàvem al fons del nostre somni.
    Cisternes seques esdevenen cims
    pujats per esglaons de lentes hores.
    Ara digueu: "Nosaltres escoltem
    les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
    Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
    per sempre més al servei d'aquest poble."