dijous, 19 de juny del 2008

Que tota la vida és somni i els somnis, somnis són!

Autor: Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), autor teatral del barroc espanyol.

Citació completa: Què és la vida? Un frenesí. | Què és la vida? Una il·lusió; | una ombra, una ficció | i el major bé és petit. | Que tota la vida és somni | i els somnis, somnis són!

Equivalent: ¿Qué es la vida? Un frenesí. | ¿Qué es la vida? Una ilusión; | una sombra, una ficción | y el mayor bien es pequeño. | ¡Que toda la vida es sueño | y los sueños, sueños son!

Nota: Monòleg de Segismundo en La vida és somni, de Pedro Calderón de la Barca.

Font: Vista a les Viquidites.

8 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Hauries d'haver traduït tot el fragment. No has gosat enfrontar-te al 'frenesí', eh pillín!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Com que no? Però no cabia la citació completa.

Està apuntada al cos de l'article.

A més, he fet només de glossador, d'una traducció ja existent a les Viquidites.

De totes maneres no sé quin problema tens amb el frenesí, que fins i tot el DIEC2 l'incorpora. :-)

elbokabulari ha dit...

El que no t'has atrevit a traduït és l'autor, i mira que era fàcil: Pere Calders (no sabia que es deia de la Barca).

Puigmalet ha dit...

Tens raó, però jo també. No t'has atrevit, has agafat la traducció ja feta.

frenesí, frenesia, follia, enfolliment, arravatament i, àdhuc, ravata. Que maques...

Pere Calders, of course.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

En Pere tenia aquestes coses.. Un bon arravatat, sí, senyor!!

Demà, potser millor que et posis un nas vermell, i et distingiré millor. :-)

Puigmalet ha dit...

En tinc un d'una cursa de sant Silvestre barcelonina, però no correspon a la dignitat (ejem) d'un diccionarista. D'un diccitionarista, potser. D'un diccitacionarista, segur.

Jo us he vist als dos la jeta, però vosaltres a mi crec que m'heu vist només amb 32 anys menys. Encara enviaré a the blob.

reflexions en català ha dit...

Pijama de cuir? Prefereixo amb sense pijama

Anònim ha dit...

No, no, el meu sogre no se'n fot de mi en aquest cas (en tots els altres sí). És un gelós perquè l'Estupend, cada any, cada 2 d'agost, és el primer de portar rovellons i/o ceps.

La lluita continua, hehe.