Citació completa: Diu que abans de saber Història s'ha de saber Geografia: Espanya és feta de Castella, i Castella és un país interior, tancat, desèrtic i mal comunicat. Per tant les seves característiques dominants no poden ser ni l'intercanvi i el comerç, ni la comunicació, ni la riquesa fruit del treball. Les seves característiques dominants han de ser o bé el resclosiment i la mort, sobreviure i anar fent.
O bé les que s'han donat en el transcurs de tota la seva Història: la mística i la metafísica, la força i el control. L'estat com a ésser suprem. La Constitució Sagrada. I tot, aplicat a zones geogràfiques externes, de les quals extreure -rapinyar, robar- els béns i la riquesa per passar de sobreviure a viure, de governar-se a manar-los.
Per això la democràcia els ha de matar. Per això utilitzen la majoria absoluta com a democràcia relativa.
O bé les que s'han donat en el transcurs de tota la seva Història: la mística i la metafísica, la força i el control. L'estat com a ésser suprem. La Constitució Sagrada. I tot, aplicat a zones geogràfiques externes, de les quals extreure -rapinyar, robar- els béns i la riquesa per passar de sobreviure a viure, de governar-se a manar-los.
Per això la democràcia els ha de matar. Per això utilitzen la majoria absoluta com a democràcia relativa.
Font: La democràcia els matarà, article publicat a la revista El Temps, núm. 841, 25-31 de juliol del 2000. Vista al web Contrastant.
Nota: Com t'enyoro, mestre Barnils.
3 comentaris:
Tinc un publema. estric traduint un llibre i no tinc collons de traduir això del Cèsar:
"Pero además de dar al césar lo que es del césar, de acuerdo con la máxima evangélica, los defensores de la monarquía antigua no olvidaron en ningún momento dar a Dios lo que es de Dios".
Josep Pujol i Vila, a 5.000 refranys de nostra terra, Arola Editors (Tarragona: 1998) recull: «dóna a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar».
He trobat altres fonts, però no són pas autoritats, sinó ús en articles de premsa escrita.
En altres reculls, també apareix «donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar», per exemple a
- Sever Perramon i Barnadas (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana. Barcelona; Editorial Millà. Col·lecció «Llengua viva», núm.
- Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
Collons, Víctor, rapidesa i eficàcia.
Et cedeixo un 1 per cent de la meva part dels ingressos publicitaris.
Gràcies, Gran Demiürg.
Ho deixaré així: "Però a més de donar al cèsar el que és del cèsar, d’acord amb la màxima evangèlica"
Publica un comentari a l'entrada