dilluns, 16 de juny del 2008

Fer-se vell és resignar-se a fer-se vell. La cosa no té altra explicació

Autor: Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922-1992), assagista, historiador, crític literari i poeta valencià.

Font: Indagacions i propostes, Judicis finals, "Coneixements de causa". Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62. Barcelona, 2002.

5 comentaris:

elbokabulari ha dit...

La meva àvia deia: 'no es pot ser vell només que per força'. No s'hi havia resignat, però no li va servir de res...

Anònim ha dit...

Visca el Gran Demiürg!

Puigmalet ha dit...

Del tot d'acord, Joan. Un no cal que s'hi resigni. T'hi resignen.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

des del meu racó particular, m'atreveixo endinsarme en el vostre petit regne, del que en surten grans frases tot s'ha de dir, per felicitarvos i desitjarvos empenta i esbrançida cap el segon. Per molts anys!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I els sempre joves d'esperit què, eh? Hi ha joves que ja deambulen per la vida amb menys empenta que persones amb unes quantes dècades a l'esquena (no concreto gaire per no ferir sensibilitats) :-)

Menta fresca, gràcies per la felicitació i pel ressò que et fas d'aquest humil blog tripartit en el teu blog personal i intransferible.

T'he de confessar que m'hi deixo caure sovint i m'agada el que hi veig. :-)