dimarts, 24 de juny del 2008

Els drets lingüístics són dels ciutadans, no dels territoris

Autor: Fernando Savater, instigador del pseudomanifest "Per una llengua comuna".

Nota: Se'ls ha oblidat dir que els únics ciutadans que tenen drets lingüístics són els castellanoparlants quan es mouen de casa seva. Perquè aquest és el verí del missatge que transmeten: nosaltres tenim drets lingüístics i ens els han de respectar allà on anem, però mai de la vida un catalanoparlant que vagi a Madrid per res podrà exigir el seu dret lingüístic.

I quan topen els drets lingüístics d'un catalanoparlant, que vol fer valer el seu dret individual de viure en català, i el d'un castellanoparlant que se li adreça dient-li que li parli en cristià i vol fer prevaldre els seus drets individuals també? Una equació massa complexa perquè aquests pseudointel·lectuals l'hagin prevista...

Font: Llegit en diversos articles el 23 de juny de 2008, entre els quals a l'Avui o a La Malla.

3 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Del mateix document:

"...en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático"

Ara la cultura de Castella també és la meva. Vatua l'olla. Prou de carn d'olla! Universalitzem el cocido madrileño!!

Anònim ha dit...

Víctor,quina feinada, tio.

Em fas sentir malament.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Tranquil, Marc.

T'ho descomptaré del sou i en paus. :-P