Autor: Albert Einstein (Ulm, Alemanya, 1879 - Princeton, EUA, 1955 ), físic alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. El 1921 va guanyar el Premi Nobel de Física.Equivalent: Any fool can make things bigger, more complex, and more violent. It takes a touch of genius ─and a lot of courage─ to move in the opposite direction [EN].
Font: Vista a la pàgina web BrainyQuote.
20 comentaris:
Innocent per a fool? Boig, sonat?
I jo posaria un article a coses, "les coses".
Només suggereixo.
I ja posats, guionet llarg per als incisos (ALT+196).
Posaré l'article a coses i el guionet llarg per als incisos.
Ara, deixaré 'innocent' en el sentit de 'beneït' (tal i com s'usa a Andorra), que és el que vol dir 'fool' en aquest context.
DIEC2
2 2 adj. i m. i f. [LC] Fàcil d’enganyar, sense malícia. Sempre es riuen dels innocents.
Has vist aquesta pàgina, Víctor: http://copypastecharacter.com/
T'estalvia de fer tots aquests Alt+♯ i recordar un munt de números, només has de fer copy-paste.
Per cert, no sé si és la meva pantalla, però aquest color tan fosc que heu posat a les citacions es veu molt malament... Era sempre així?
Practiquíssima, Badoc. Em va arribar pels RSS ja fa uns quants dies i és imprescindible.
N'hi ha alguns que me'ls sé de memòria de tant usar-los, com les cometes baixes d'obrir i tancar i el guió llarg dels diàlegs i els incisos.
Això dels colors em sembla que és el Puigmalet que està fent el trapella. Haurem d'acabar posant el rosa de Sant Valentí, ja ho veig...
El sentit de innocent com a beneït és força habitual, però no acabo de veure que aquí fool vulgui dir beneït. Però tampoc et desafiaré a un duel, que ens separen massa iardes. ;)
No volia escriure 'beneït' (si ho he fet, disculpa'm); volia dir 'beneit'. Ruc, idiota, innocent= fool.
DCVB: beneit 4. m. i f. Curt d'enteniment (Cat., Val., Bal.); cast. tonto.
Sense intenció d'abrumar, un petit retall d'un petit 'thesaurus.' Per tal de defensar que 'fool' no és només 'boig.' De fet, poques vegades s'usa en aquesta accepció.
fool
noun 1. simpleton, idiot, mug Brit. (slang) berk Brit. (slang) charlie Brit. (informal) silly, goose (informal) dope (informal) jerk (slang), chiefly U.S., Canad. dummy (slang) ass U.S., Canad. (taboo) clot Brit. (informal) plank Brit. (slang) sap (slang) wally (slang) illiterate, prat (slang) plonker (slang) coot, moron, nit (informal) git Brit. (slang) geek (slang) twit (informal), chiefly Brit. bonehead (slang) chump (informal) dunce, imbecile (informal) loon, clod, cretin, oaf, bozo U.S. (slang) dullard, dimwit (informal) ignoramus, dumbo (slang) jackass, dipstick Brit. (slang) gonzo (slang) schmuck U.S. (slang) dork (slang) nitwit (informal) dolt, blockhead, ninny, divvy Brit. (slang) bird-brain (informal) pillock Brit. (slang) halfwit, nincompoop, dweeb U.S. (slang) putz U.S. (slang) fathead (informal) weenie U.S. (informal) schlep U.S. (slang) eejit Scot., Irish dumb-ass (slang) pea-brain (slang) dunderhead, numpty Scot. (informal) doofus (slang), chiefly U.S. lamebrain (informal) mooncalf, thickhead, clodpate (archaic) nerd or nurd (slang) numbskull or numskull, twerp or twirp (informal) dorba or dorb Austral. (slang) bogan Austral. (slang) << OPPOSITE genius
noun 2. dupe, butt, mug Brit. (slang) sucker (slang) gull (archaic) stooge (slang) laughing stock, pushover (informal) fall guy (informal) chump (informal) greenhorn (informal) easy mark (informal)
noun 3. jester, comic, clown, harlequin, motley, buffoon, pierrot, court jester, punchinello, joculator or (fem.) joculatrix, merry-andrew
Com aconseguiu l'efecte cursiva als comentaris? Perquè 'abrumar', en el comentari previ havia d'anar en cursiva, s'entèn.
Com aconseguiu l'efecte cursiva als comentaris? Perquè 'abrumar', en el comentari previ havia d'anar en cursiva, s'entèn.
La cursiva s'aconsegueix posant < i >, sense els espais buits del mig, davant el mot i el mateix, però amb barra inclinada / davant la i, al darrere. És una de les etiquetes HTML que tens sota el requadre d'escriure comentaris.
No abrumes pas, Gálvez. Per molt polisèmica que sigui fool continuo pensant que aquí "innocent" grinyola un poc.
I tant és beneït com beneit. Sinònims.
Sóc una mica beneit, jo.
No, no són ben bé sinònims. Els usos estan clarament diferenciats. Mira la riquesa d'accepcions del primer i la singularitat del segon mot.
BENEIT, -EITA
|| 1. part. pass. per beneir. 1.
|| 2. adj. Que ha rebut benedicció; cast. bendito. || 3. m. i f. Persona molt bona, tota de Déu. || 4. m. i f. Curt d'enteniment (Cat., Val., Bal.); cast. tonto. || 5. Estupefacte, pres de gran admiració (Mall.). || 6. Mans beneites: mans balbes, insensibles per excés de fred o per paràlisi (Mallorca).
BENEÏT, -ÏDA part. pass. i adj.
per beneir.
I no, no crec que en siguis gens de beneit. No ho insinuava pas.
Insisteixo: l' 'innocent' que usem a Andorra i el 'fool' de la frase són semànticament equivalents. No dic que sigui la traducció estàndard, però és que nosaltres som 'de la perifèria.' No hi ha manca de perícia en la traducció. Reivindicava implícitament (ara explícita) allò que ens és propi. Res no grinyola.
No sé si t'ho creuràs, Puigma, però en aquest cas el que diré no es basa en el meu proverbial esperit de contradicció: no he pogut afegir 'les' a 'coses' perquè NO HI CAP. Va de veres!
Jo sí que sóc mig beneit, fa estona que brego i no aconsegueixo que em surti allò de les cursives...
M'apareix el missatge: "El vostre HTML no es pot acceptar: Tag is not closed: < i >".
Em repeteixes les instruccions a poc a poc?
DIEC2:
beneit -a
1 1 adj. i m. i f. [LC] Que no té el cervell suficientment desenvolupat, mig idiota.
1 2 adj. i m. i f. [LC] Ximple .
1 3 adj. i m. i f. [LC] Babau .
2 adj. [LC] [RE] ant. Que ha estat beneït o consagrat. Beneita sou Vós i beneit és el fruit del vostre sant ventre. Sant Antoni beneit! Sant Pau beneit! Pa beneit. Aigua beneita.
________________
beneït beneïda
1 m. i f. [LC] Persona molt bona.
2 adj. i m. i f. [LC] Beneit 1 .
Fixat en la segona accepció de beneït. Remet a beneit 1 (mig idiota, ximple, babau). I el GDLC diu el mateix. En aquest sentit, són equivalents, sinònims complets.
Continues sense convèncer-me, "perifèric"! :P
Renuncio...
Puigma, ja 'fora de concurs'. Em mirava l'etimologia i evolució de la paraula 'fool' i he trobat la següent curiositat, que no puc deixar de compartir amb tu: "'Foolosopher', a most useful insult, turns up in a 1549 translation of Erasmus." Me la dedico.
[RESTA DE L'ENTRADA:
fool (n.) c.1275, from O.Fr. fol "madman, insane person," also an adj. meaning "mad, insane," from L. follis "bellows, leather bag," in V.L. used with a sense of "windbag, empty-headed person" (see follicle). Cf. also Skt. vatula- "insane," lit. "windy, inflated with wind."
"The word has in mod.Eng. a much stronger sense than it had at an earlier period; it has now an implication of insulting contempt which does not in the same degree belong to any of its synonyms, or to the derivative foolish." [OED]
Meaning "jester, court clown" first attested 1370, though it is not always possible to tell whether the reference is to a professional entertainer or an amusing lunatic on the payroll. As the name of a kind of custard dish, it is attested from 1598 (the food was also called trifle, which may be the source of the name). The verb meaning "to make a fool of" is recorded from 1596. Feast of Fools (c.1320), from M.L. festum stultorum) refers to the burlesque festival celebrated in some churches on New Year's Day in medieval times. Fool's gold "iron pyrite" is from 1882. Fool's paradise "state of illusory happiness" is from 1462. Fool around is 1875 in the sense of "pass time idly," 1970s in sense of "have sexual adventures."]
Dont't be foolish, my friend.
Publica un comentari a l'entrada