Madur d’anys i records que rosega l’oblit, menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos, t’estimava i t’estim amb un cremat amor... Mentre et mir segrec ara, estigmat, poesia.
i tant que sí!!! deu ser tot un plaer poder dir-ho açò. I a més a més, qui coneix a en Ponç sap que no s'ho té gens cregut...és un home molt sencill i tot un goig escoltar-lo rallar -parlar com deis voltros-.
Autor: Ponç Pons (Menorca, 1956), escriptor balear.
3 comentaris:
Us deixo un bocinet d'un dels seus poemes.
Madur d’anys i records que rosega l’oblit,
menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos,
t’estimava i t’estim amb un cremat amor...
Mentre et mir segrec ara, estigmat, poesia.
Jo també em moriré a París amb ruixada.
No puc ésser ni sóc més que literatura!
Gràcies, Joana!
De vegades i en determinades persones, ser només literatura ja és ser molt!
i tant que sí!!! deu ser tot un plaer poder dir-ho açò. I a més a més, qui coneix a en Ponç sap que no s'ho té gens cregut...és un home molt sencill i tot un goig escoltar-lo rallar -parlar com deis voltros-.
Publica un comentari a l'entrada