Davant del "pa i circ" o el "pa i futbol", m'estimo més el "pa i pernil"

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Al "pan y circo" o "pan y fútbol", me parece preferible el "pan y jamón" [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: L'origen de "Panem et circenses".

El qui vulgui menjar que no obri pas la boca. Aquell que obri la boca, que no esperi menjar

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), escriptor català.

Font: Mots propis, XXXIX. Vista al Diccionari de citacions catalanes.

Edicions 62. Barcelona, 2002.

La llengua parla del servei de tot lo cos, e la boca menja per sustentació de tot lo cos, així com l'error de cascun membre torna a mal de tot lo cos

Autor: Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409), frare franciscà i escriptor català.

Font: A Lo Crestià, dotzè volum, cap. CCCLVIII.

Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina.

Autor: Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) fou un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític.
Citació completa: Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té, i té més encara: té un gran poder d’assimilació de plats d’altres cuines com la francesa i la italiana: fa seus els plats d’aquelles cuines i els modifica segons el seu estil i el seu gust.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

La nostra nació no estarà plenament normalitzada si constantment ens hem de preguntar quin és l’origen dels nostres plats

Autor: Santi Santamaria (26 de juliol de 1957, Sant Celoni, Barcelona), cuiner català.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

Imatge: StarMedia.

Admeto que el toreig sigui un art si a canvi se'm concedeix que el canibalisme és gastronomia

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Equivalents: Admito que el toreo sea un arte si a cambio se me concede que el canibalismo es gastronomía [ES].

Font: Vista a les Viquidites.

Vull que tots els camperols tinguin gallina a l'olla els diumenges

Autor: Enric IV de França [Enric III de Navarra] (Pau, Bearn, 13 de desembre de 1553 - París, 14 de maig de 1610), rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610).

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editoria Claret, 1997.

Participo de la idea que l’acte de menjar és un fet cultural tan important com la contemplació d’un quadre excels o com l’audició d’un quartet

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Citació completa: Participo de la idea que l’acte de menjar és un fet cultural tan important com la contemplació d’un quadre excels o com l’audició d’un quartet de Beethoven. Sempre he pensat que és una “falla” cultural no haver col·locat les delícies del paladar al mateix nivell que les delícies dels ulls o les oïdes.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

El millor condiment és la gana

Autor: Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 aC - Formia, 43 aC), polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

Equivalents: Optimum cibi condimentum fames [LL]. El mejor condimento es el hambre [ES].

Font: Vista a la revista Zapardiel.

No culpis el teu menjar, si no tens gana

Autor: Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.

Font: Vista al blog Cada dia pas a pas... fent camí.

Les penes amb pa, un got de vi, un tall de pernil, assegut còmodament en una butaca, en una casa bonica, són menys

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Las penas con pan, un vaso de vino, un trozo de jamón, sentado en un sillón confortable, en una casa hermosa, son menos [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Foie-gras calent d’ànec amb ostres, caviar i flor de saüc

Autor: equip d'El Bulli, restauradors catalans d'elit.

Foto: procedent de la pàgina web d'El Bulli. Esperem que no hi hagi pegues per aquesta propaganda carinyosa que els fem i que tan poc necessiten.

Nota: el plat apareix amb el núm. 786 al Catàleg General del restaurant. Es tracta d'una creació incorporada el 2001.

El llorer té dos destins: el cap de l'heroi o l'estofat

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Equivalents: El laurel tiene dos destinos: la cabeza del héroe o el estofado [ES].

Font: Vista a les Viquidites.

Lo bon menjar demesiat és abisme de pecat, i aquell que diu que està fart al porc està comparat.

Autor: Joan Timoneda (València, 1518/20 - 1583), escriptor i editor.

Font: L'església militant. Vista al Diccionari de citacions catalanes (Edicions 62, 2002).

Personalment, em mantinc allunyat dels menjars naturals. A la meva edat necessito tants conservants com sigui possible

Autor: George Burns (20 de Gener de 1896 – 9 de Març de 1996), pseudònim de Nathan Birnbaum, comediant i escriptor.

Equivalent: I personally stay away from natural foods. At my age I need all the preservatives I can get [EN].

Font: Wit, compilat per Des MacHale.

Ventre ple confon e embarga l'enteniment

Autor: Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409), frare franciscà i escriptor català.

Font: A Lo Crestià, segon volum, cap. CCCI.

Nota: El primer congrés científic internacional dedicat monogràficament a l’estudi de la vida i de l’obra de l’escriptor franciscà Francesc Eiximenis se celebrarà aviat: Eiximenis, sis-cents anys (1409-2009).

La meva lluita per l'existència consisteix que a l'hora de l'esmorzar sigui molt més important l'aroma del cafè que les catàstrofes que llegeixo...

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Citació completa: La meva lluita per l'existència consisteix que a l'hora de l'esmorzar sigui molt més important l'aroma del cafè que les catàstrofes que llegeixo al diari obert al costat de les torrades.

Equivalents: Mi lucha por la existencia consiste en que a la hora del desayuno sea mucho más importante el aroma del café que las catástrofes que leo en el periódico abierto junto a las tostadas [ES].
Font: Vista a les Viquidites.

Els llagostins, les gambes, etc., tots els animals d'aquest ordre que arrosseguen les barques, no són més que fang, sense cap sabor real

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Els llagostins, les gambes, etc., tots els animals d'aquest ordre que arrosseguen les barques, no són més que fang, sense cap sabor real. Però tot això agrada amb deliri, perquè no té espines, i així ho devoren amb confiança i sense pànic.

Font: Vista a l'article "Alguns grans cuiners de l'Empordà". A: Escrits empordanesos (Edicions Destino, 1992, p. 648).

Menja’m la patata / i no cal que et treguis la corbata

Autor: Rosa Selaví, pseudònim de Rodolfo de la Nuez (Montevideo, 12 de desembre de 1902 - 13 de gener de 1964), pianista i escriptor uruguaià.

Més exemples de rodolins eròtico-gastronòmics:

Menja’m la figa,
Cara i benvolguda amiga [32].

Menja’m el cony,
Aromàtic com un codony [65].

Menja’m el trau,
Que’l duc untadet de cacau [77].

Font: la citació (núm. 67) pertany a una sèrie de 254 rodolins eròtico-gastronòmics titulada "Menjar i riure" traduïts per Víctor Balaguer. El rodolí núm. 32, per exemple, en l'original resava "Cómeme el higo, / Caro y bienquisto amigo."

Menjar bé és una sorprenent i espiritual barreja de gaudis plens d'una grassa plenitud epicúria, d'una voluptuosa satisfacció del cos...

Autor: Nèstor Luján Fernández (Mataró, Maresme, 1922 - 1995), periodista, escriptor i gastrònom català.

Citació completa: Menjar bé és una sorprenent i espiritual barreja de gaudis plens d'una grassa plenitud epicúria, d'una voluptuosa satisfacció del cos i d'una activitat cerebral intensa i afinada, per als qui pertanyem a la bescantada confraria dels qui viuen també per menjar

Font: Pensaments, judicis i sentències. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, 2002.

Cal tallar el cogombre amb gràcia, adobar-lo amb pebre i vinagre i llavors llençar-lo a la bassa

Autor: Samuel Johnson (1709-1784), lexicògraf i escriptor anglès.

Citació original: A cucumber should be well-sliced, dressed with pepper and vinegar, and then thrown out [EN].

Font: vista a The Quotations Page.

La gastronomia és una de les formes més civilitzades de la sensualitat

Autor: Nèstor Luján Fernández (Mataró, Maresme, 1922 - 1995), periodista, escriptor i gastrònom català.

Font: Pensaments, judicis i sentències. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, 2002.

El golut és el personatge menys estimable de la gastronomia, perquè ignora el seu principi més elemental: l'art sublim de mastegar!

Autor: Honoré de Balzac (Tours, 1799 - París, 1850), novel·lista francès.

Equivalents: El glotón es el sujeto menos estimable de la gastronomía, porque ignora su principio elemental: ¡El arte sublime de masticar! [ES]

Font: Vista a Proverbia.net.

El canibalisme es va acabar perquè n'hi havia que morien enverinats

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: El canibalismo se acabó por culpa de gente que moría envenenada [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Invitats a casa dels altres, sempre tenim gana

Autor: Proverbi català.

Font: Vist a un bloc de sobretaula (Eficient 2009, d'Ingraf)

La cuina és una cosa molt seriosa i autèntica. La cuina és la qualitat,i sempre l'antidemència

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Si algun dia entreu en un restaurant i us donen un plat de demència monogràfica, potser d'entrada us agradarà, però, com que us farà mal, no hi entrareu mai més. La cuina és una cosa molt seriosa i autèntica. La cuina és la qualitat, i sempre l'antidemència. Una perdiu a la [sic] col ha de contenir el gust de la perdiu, de la col i dels ingredients.

Font: Vista a l'article "Alguns grans cuiners de l'Empordà". A: Escrits empordanesos (Edicions Destino, 1992, p. 645-646).

Hom ha vist en el curs de la vida tantes classes de botifarres –o quasi– com sistemes filosòfics es presenten en els manuals

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Hom ha vist en el curs de la vida tantes classes de botifarres –o quasi– com sistemes filosòfics es presenten en els manuals. Les del meu país són excel·lents i variades. ¿D'on ens deu haver vingut, a l'Empordà, la botifarra dolça, de composició tan germànico-escandinava? I la botifarra de perol, tan greixosa, no és potser d'ascendència romànica? I la botifarra negra, o de sang, que és la il·lustració de la nostra carn d'olla, ¿no és potser clerical popular, amb els bisbots tan intencionats? La salsitxa és típicament funcional, perquè depèn del diàmetre dels intestins. De toa manera, les botifarres més típicament vernacles són l'anomenada, per antonomàsia, catalana i la botifarra picant, és a dir, tocada de pebre bo. El país té un toc indicutible fent botifarres.

Font: De l'article "La matança". A: Les hores (Destino, 1992, p. 62).

La carn de cavall de vapor és duríssima

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: La carne de caballo de vapor es durísima [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

En aquest país, la cuina del peix és tradicional i antiquíssima. Si no hem de recular, la tradició s’ha de mantenir literalment

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: A la nostra cuina hi ha dos elements principalíssims: els peixos i la carn. De peixos, n’hi ha de moltes classes, i alguns no valen res. La diversitat d’aquests animals és considerable. Anys enrera em vaig entretenir a fer una llista dels peixos de qualitat, que al meu entendre són el corball, que és el primer i n’hi ha pocs, i el llobarro d’aigües vives, perquè n’hi ha de moltes classes, i la rascassa, que en alguns moments i punts de la costa en diuen l’escorpra roja, i en altres la gallina. El nero, certament, és una gran peix, i un cap de nero en sopa és excel·lent. Això no vol pas dir que una sopa de peix de guiules o julívies o dels diferents noms que aquests peixos tenen en el país i que tenen uns colors tan prodigiosos, amb serrans i burres –que és un peix rodó i negre–, no facin una sopa de peix de gran categoria. Aquestes varietats produeixen un oli que per a la sopa és de primera.
Seria totalment absurd de suposar que els peixos han de tenir una projecció culinària uniforme, igual, que és el que fa tanta gent. És al revés. De peixos, n’hi ha tanta varietat, que tots volen la cuina que els correspon exactament. En aquest país, la cuina del peix és tradicional i antiquíssima. Si no hem de recular, la tradició s’ha de mantenir literalment. S’ha de mantenir per no rebaixar l’entrada dels peixos de primera qualitat. S’ha de mantenir per augmentar la qualitat dels peixos mediocres. Aquesta visió general de la cuina del peix exigeix molts coneixements i una gran experiència. És per aquesta raó que he sostingut moltes vegades que els millors cuiners d’aquest país són els de marina, vull dir els que han treballat, almenys inicialment, en la cuina del peix. És una cuina tan vasta com exigeix la diversitat dels productes del mar, que no té límit. És per aquesta raó que he defensat tantes vegades que, en els restaurants que aspiren a arribar a una qualitat i a una continuïtat, haurien de tenir dos cuiners: un cuiner per al peix i un altre per a la carn, tots dos posats sota el director general o propietari de l’establiment, que jo no puc concebre si no és un gran coneixedor de la cuina positiva i autèntica.

Font: Vista a l'article "Alguns grans cuiners de l'Empordà". A: Escrits empordanesos (Edicions Destino, 1992, p. 646).

Nota: Dedicada al Davit i al Manolo, arran d’aquesta citació. No m'estranyaria que Pla hagués estat capaç de bussejar a la Costa Brava per entrevistar els calamars i els llamàntols autòctons. Llegint-lo t'adones de la profunda saviesa de Pla en aquest tema, malgrat la seva modèstia.

Com si [Pla] hagués estat capaç de bussejar a la Costa Brava per entrevistar els calamars i els llamàntols autòctons

Autor: Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 27 de juliol de 1939 - Bangkok, 18 d'octubre de 2003) fou un prolífic escriptor i periodista català que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, articulisme.

Citació completa: L'apologia [de Pla] de la cuina del peix es fonamenta no només en sa condició de pagès il·lustrat, sinó també en sa curiositat per la vida de les espècies que menja, com si hagués estat capaç de bussejar a la Costa Brava per entrevistar els calamars i els llamàntols autòctons.

Equivalents: Su apología de la cocina del pescado se fundamenta no sólo en su condición de ilustrado payés mediterráneo, sino también en su curiosidad por la vida de las especies que come, como si hubiera sido capaz de bucear en la Costa Brava para entrevistar a los calamares y a los bogavantes autóctonos.

Font: article "El profeta de la dieta mediterránea" a EL PAÍS Semanal.

Foto: pàgina Biografías y vidas.

La cuina és un art d'equilibri, de moderació, d'organicitat, de salut

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Un plat ben cuinat ha de contenir els sabors de tots els elements que conté. En un país com aquest, d'extremismes permanents, l'afirmació és molt important. I això fa que cada dia la cuina sigui més un art de tanta observació i paciència. La cuina és un art d'equilibri, de moderació, d'organicitat, de salut.

Font: Vista a l'article "Alguns grans cuiners de l'Empordà". A: Escrits empordanesos (Edicions Destino, 1992, p. 645).

Durant dies, no vam viure de res més que menjar i aigua

Autor: W. C. Fields (29 de gener de 1880 - 25 de desembre de 1946), fou un comediant i malabarista estatunidenc.

Equivalent: We lived for days on nothing but food and water [EN].

Font: Wit, compilat per Des MacHale.

Ni un plany no fugirà de la meva ànima: només besos, ara!

Autor: Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982), poeta, narrador i dramaturg.

Citació completa:

Travesso les vostres morts innominades, boscos de fills caiguts de la meva pàtria,
m'agenollo a frec de les vostres ombres dretes
i poso les semprevives del meu cor a les fornícules de la vostra absència.
Besos us dono amb els meus llavis de terra viva,
besos per als vostres cabells esbullats pels vents de les batalles,
besos per a les vostres sangs de blat escampat.
Oh, ni un plany no fugirà de la meva ànima: només besos, ara!
Besos sense comiat, perquè mai no us abandonaré a les molses
de l'oblit, morts meus!, solpostats a mig cel.
Besos, només, ara. I la gola nuada, i el dolor infinit...

Font: Poema "Besos", trobat en aquesta edició digital feta a Alacant l'any 2000 dins del projecte Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes a partir de la segona edició de l'Obra poètica completa. Volum I: 1938-1972 de Bartra (Barcelona: Edicions 62, 1985).

Tingueu la humilitat de la saviesa. Tingueu el coratge de la justícia. Tingueu la fe del patriotisme. Tingueu la generositat que mereix la victòria...

Autor: Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1923 - el Masnou, Maresme, 22 d'octubre de 1989), economista i polític català.

Citació completa: Tingueu la humilitat de la saviesa. Tingueu el coratge de la justícia. Tingueu la fe del patriotisme. Tingueu la generositat que mereix la victòria. Sobretot, tingueu esperança, ara i sempre.

Font: Vista a l'article de Quim Torra "Vint anys sense Trias Fargas".

Nota: Ahir va fer vint anys de la mort de Trias Fargas.

La veritat, per si sola, no et farà lliure

Autor: George Lakoff (24 de maig de 1941), lingüista estatunidenc. Segons Francesc-Marc Àlvaro, és un expert en campanyes molt seguit pels socialistes espanyols i catalans.


Font: Vista a l'article "Nervis i més nervis al PSC", de Francesc-Marc Àlvaro, a El Singular Digital.

Déu no és algú de fiar

Autor: José de Sousa Saramago ( Azinhaga, Portugal 1922 ) és un escriptor portuguès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.

Equivalents: Dios no es alguien de fiar [ES].

Font: Llegit en una entrevista a La Vanguardia, del dijous, 22 d'octubre de 2009.

Ha estat la impossibilitat de viure la vida normal el que ha creat la felicitat

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: A pesar de la trampa de la història que consisteix a veure el passat com nosaltres veiem el present, no hi ha cap testimoni d’aquesta paraula. És el contrast de la misèria i dels dolors actuals el que ha posat de moda la paraula. Ha esta la impossibilitat de viure la vida normal el que ha creat la felicitat.

[…]

Els antics, més avisats, més coneixedors de la vida, menys embadocats, cregueren que la pau i la tranquil·litat dels homes i de les dones –sempre inassequibles– consistien en la solitud, en el silenci, en la limitació, la indiferència i la passivitat. El vell adagi grec «malfieu-vos sempre» és tan important com el «de res, massa», de l’Acadèmia platònica.

De tota manera, senyoreta, abans d’acabar aquest discurset, que ja comença a ser llarg, li voldria dir una cosa. No se si m’equivocaré o no. Evidentment: jo crec en la seva felicitat, però nego –i ho nego de pla– que vostè digui alguna cosa concreta quan proclama urbi et orbi, a la Diagonal, que vostè és feliç, que ha arribat a la felicitat. No. Això és un modo de dire, com un altre, per dir-ho en italià. Vostè, senyoreta, primer s’ha de casar. Després serà mare de família. Amb un parell en tindrà prou i massa. Tots hem estat criatures, però les criatures són horripilants. Després voldrà una seguretat, perquè, si els dies són curts, la vida, de vegades, és llarga. Si aspira a aquest sentiment normal, col·loqui els seus diners a Suïssa, a tout repos. Quan vostè s’haurà casat amb un home que li agradi, haurà tingut fills –pocs– i tindrà una fortuneta a Zuric, parlarem de la felicitat que ha obtingut, que serà, si més no, relativament discreta –o quasi.

Font: "Un afer complicat i difícil". A: Articles amb cua (1975, premi Crítica Serra d'Or 1977).

La pau es veu amenaçada per la temptació de negar les guerres que existeixen i ocultar-les amb eufemismes

Autor: Claudio Magris (Trieste, 1939), escriptor italià, Premi de la Pau 2009 dels Llibreters Alemanys.

Font: Presa de Sobre llibres... bloc literari.

Que els altres es vanin dels llibres que han escrit; jo estic orgullós d'aquells que he llegit

Autor: Jorge Luis Borges (Buenos Aires, Argentina, 24 d' agost de 1899 - Ginebra, Suïssa, 14 de juny de 1986), escriptor argentí.

Equivalent: Que d'autres se flattent des livres qu'ils ont écrits, moi, je suis fier de ceux que j'ai lus [FR].

Font: Vista al bloc La république des livres.

Nota: Tot un signe d'intel·ligència, saber triar els llibres que un llegeix.

La principal virtut d'un bon mariner és una saludable incertesaVivim igual que somiem: sols

Autor: Joseph Conrad (Berditxev, Ucraïna, 3 de desembre de 1857 - Bishopsburne, Kent, 3 d'agost de 1924), pseudònim de l'escriptor en llengua anglesa, d'origen polonès, Józef Teodor Konrad Nałęcz Korzeniowski.

Equivalent: We live as we dream - alone [EN].

Font: Sentida a L'hora del lector del 16/10/09. Prové de la novel·la de Conrad Heart of darkness.

La bellesa de les senyores és secundària; les senyores i senyoretes han d’agradar; quan agraden, la seva bellesa apareix instantàniament

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Ara resulta que la senyoreta Margot –que quan vaig a Barcelona de vegades veig, i hi parlo, al taulell del bar Parellada– ha entrat en aquest afer de la felicitat, que és complicat i difícil. La senyoreta és jove; el seu papà s’ha fet una excel·lent posició en el Dret Mercantil; és simpàtica i apreciada pels seus familiars i amics. Sobre la seva bellesa, que podríem anomenar intrínseca, hi hauria potser alguna cosa a dir. La bellesa de les senyores és secundària; les senyores i senyoretes han d’agradar; quan agraden, la seva bellesa apareix instantàniament. Parlant en general, el que us embala cap aquest sentiment és l’erotisme. L’erotisme és el fonament de l’amor i de la bellesa humans. L’erotisme és ben poca cosa; però, què s’hi pot fer si la naturalesa ens ha fet tan exòtics? No s’hi pot fer res. Les sensacions de l’erotisme s’obliden de seguida i per això es volen repetir. Ara: l’erotisme és important, perquè una vegada feta la comèdia, fa dormir.

Font: "Un afer complicat i difícil". A: Articles amb cua (1975, premi Crítica Serra d'Or 1977).

La nostra capacitat per mesurar i dividir el temps és una font gairebé infinita de consol

Autor: Richard Yates (Yonkers, Nova York, 3 de febrer de 1926 - Birmingham, Alabama, 7 de novembre de 1992), escriptor estatunidenc.

Font: De la novel·la Revolutionary Road. Barcelona: Proa, 2008, p. 205.

Llei de Parkinson: El treball s'estira fins a omplir tot el temps de què es disposa per enllestir-lo

Autor: Entra dins el cicle de les famoses Lleis de Murphy.

Font: És una de les meves frases de capçalera, que m'ha acompanyat, anotada manuscrita al dietari, durant els meus 22 anys de funcionari de la Generalitat.

Molts dels problemes del món es deuen al fet que els ignorants estan completament segurs i els intel·ligents plens de dubtes

Autor: Bertrand Russell (nom complet Bertrand Arthur William Russell) (Trellech, Gal·les, 1872 - Penrhyndeudraeth, Gal·les, 1970), matemàtic i filòsof gal·lès, guardonat amb el Premi Nobel de literatura l'any 1950.

Equivalent: Muchos de los problemas del mundo se deben a que los ignorantes están completamente seguros y los inteligentes llenos de dudas. [Es].

Font: Vista a Microsiervos.

Déu ignora que no sapcom faig realment les coses

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: Els estats de connivència (Empúries, 2001). Vista a l'article Cabús sexual i brams, del bloc de Màrius Serra Enigmística.

Complement: Serra diu: «[...] En l’homenatge pòstum a Miquel Bauçà que vam fer el 18 de febrer una trentena de lectoescriptors, d’Abrams a Zabala, van sortir uns quants versos bauçanians de to epigramàtic. Com ara “El millor procediment/ per tenir mirada errònia/ és de fer-ho acompanyat./ Com més ulls miren la plana/ més segur és el perill/ que la Verge s’hi aparegui”; “Déu ignora que no sap/ com faig realment les coses”; “Déu no es comunica amb mi./ Sap que no l’escoltaria”; tots tres extrets d’Els estats de connivència (Empúries, 2001). Una bona part del públic, en sentir aquests versos devastadors, va reaccionar rient. I això va molestar molt alguns posseïdors de la veritat absoluta, no només sobre la poesia de Bauçà sinó en general, perquè consideren que el riure desactiva la capacitat crítica i rebaixa els continguts del pensament. Ai, si els esforçats perseguidors de Rabelais aixequessin el cap! ¿Cal recordar que el riure és una de les mostres supremes de la llibertat humana? Els dogmàtics teòrics del quietisme mandibular bramen que l’obra de Bauçà, “ni en els moments més sarcàstics t'ha d'oferir la sortida fàcil de l'alleujament que significa el riure”. ¿Fàcil, dius? Bauçà respon “La lletera no vindrà/ ha fugit amb l’ocatera”. Després remata: “Ell té una teoria/ i la vol fonamentar,/ i treballa nit i dia/ amb muntanyes de papers./ El problema és que no arriba/ a passar gana de bo:/ aviat tindrem el llibre”.»

Hi ha qui creu que farà un viatge, però és el viatge el qui et fa... o et desfà

Autor: Nicolas Bouvier (Grand-Lancy, Suïssa, 1929 - 1998), escriptor, fotògraf i viatger suís.

Equivalent: On croit qu'on va faire un voyage, mais c'est le voyage qui vous fait... o vous défait [FR].

Font: "Citacions autour du thème du voyage" facilitades per la meva prof de français Mercedes. Merci beaucoup!

El qui no pugui fer servir el senderi, que es deixi endur per la passió

Autor: Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 aC - Formia, 43 aC). Polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

Equivalents: Utatur motu animi, qui uti ratione non potest.

Font: Disputationes Tusculanae, IV, XXV, 55.

Agraïment: Moltes mercès, Andrea Victrix, per fer-nos-la arribar a través del formulari del Diccitionari.

Marihuana Reconsidered (1971) La il·legalitat del cànnabis és horrible, un impediment a la completa utilització d'una droga que ajuda a produir la serenitat i revelació, sensibilitat i companyonia que necessitem tan desesperadament en aquest món cada vegada més boig i perillósSi vols fer un pastís de poma del no res, primer has d'inventar l'univers

Autor: Carl Sagan (Nova York, EUA, 9 de novembre de 1934 - Seattle, EUA, 20 de desembre de 1996), astrònom i divulgador científic estatunidenc.

Font: Vista al blog L'home dibuixat, de Xavi Caballé.

Nota: Xavi, com pots veure, no qualifica com a refrany, però sí com a citació, magnífica, per cert. Gràcies!

Observar és més difícil que xerrar, que improvisar, que delirar. Observar és més difícil que pensar

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: No crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé. Jo, almenys, he defensat sempre aquest principi; malauradament no l'he pas practicat sempre. De jove -de disset a vint-i-set anys- vaig llegir tot el que em caigué a les mans -o sigui desordenadament. Havent disposat d'una memòria una mica vica, la lectura, vasta i desordenada, em creà la il·lusió que avançava positivament. Vaig adonar-me, però, que no era pas així. Ja comprenc que llegir bé és dolorós i difícil. Posar atenció a les coses -en un text-, mirar-les bé, pausadament, implica un gran esforç. L'estat natural de l'home no és pas l'atenció: és la dispersió, és volar de branca en branca com els ocells. Per això observar és més difícil que xerrar, que improvisar, que delirar. Observar és més difícil que pensar.

Font: Notes disperses (1969).