Citació una mica més llarga: Hom ha vist en el curs de la vida tantes classes de botifarres –o quasi– com sistemes filosòfics es presenten en els manuals. Les del meu país són excel·lents i variades. ¿D'on ens deu haver vingut, a l'Empordà, la botifarra dolça, de composició tan germànico-escandinava? I la botifarra de perol, tan greixosa, no és potser d'ascendència romànica? I la botifarra negra, o de sang, que és la il·lustració de la nostra carn d'olla, ¿no és potser clerical popular, amb els bisbots tan intencionats? La salsitxa és típicament funcional, perquè depèn del diàmetre dels intestins. De toa manera, les botifarres més típicament vernacles són l'anomenada, per antonomàsia, catalana i la botifarra picant, és a dir, tocada de pebre bo. El país té un toc indicutible fent botifarres.
Font: De l'article "La matança". A: Les hores (Destino, 1992, p. 62).
8 comentaris:
Que el rellotge només s'endarreria una hora, nano!
Hi volia posar un comentari, però no.
És que el Marc és de la vella escola i comença les setmanes el diumenge. :-)
No us enganyeu: ja som dilluns.
I dimecres i tot
per què sempre surt aquesta del Pla en primer lloc?!!!
gamaruset, ¿per què no escoltes el que et vaig dir? "Dimecres". Li has posat data de dimecres. Tot el que publiquem fins llavors anirà després.
Òndia, que les botifes del Pla han canviat de dia!
Publica un comentari a l'entrada