Hom ha vist en el curs de la vida tantes classes de botifarres –o quasi– com sistemes filosòfics es presenten en els manuals

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Hom ha vist en el curs de la vida tantes classes de botifarres –o quasi– com sistemes filosòfics es presenten en els manuals. Les del meu país són excel·lents i variades. ¿D'on ens deu haver vingut, a l'Empordà, la botifarra dolça, de composició tan germànico-escandinava? I la botifarra de perol, tan greixosa, no és potser d'ascendència romànica? I la botifarra negra, o de sang, que és la il·lustració de la nostra carn d'olla, ¿no és potser clerical popular, amb els bisbots tan intencionats? La salsitxa és típicament funcional, perquè depèn del diàmetre dels intestins. De toa manera, les botifarres més típicament vernacles són l'anomenada, per antonomàsia, catalana i la botifarra picant, és a dir, tocada de pebre bo. El país té un toc indicutible fent botifarres.

Font: De l'article "La matança". A: Les hores (Destino, 1992, p. 62).