Autor: Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Calatayud, 1601 - Tarazona, Saragossa, 1658), escriptor espanyol del Segle d'Or que va cultivar la prosa didàctica i filosòfica.
Equivalents: El mentiroso tiene dos males: que ni cree ni es creído [ES].
Font: Vista a Proverbia.net.
Agraïment: Facilitada a través del formulari per David Gálvez, autor del blog David Gálvez Casellas, en les primeres proves d'aquest nou sistema per compartir citacions amb els lectors.
6 comentaris:
Gràcies. Potser sí que he estat massa ranci en els comentaris. No he escrit ni "agraïment" ni el nom de la pàgina del lector...
Per cert, com l'has trobada, tu, la feina a partir del formulari?
David, la hipertextualitat és allò que enriqueix el Diccitionari.
Després de les molèsties que es prenen els nostres lectors proposant-nos citacions tan completes i documentades és de justícia que siguem també generosos amb els enllaços. Una petita recompensa i el fet de constar com a col·laborador o documentador d'aquella citació.
David, el formulari alimenta una base de dades, en format full de càlcul i allà vaig a mirar si hi ha novetats. No sé si he entès bé la teva darrera pregunta.
Has d'entrar al teu espai de DOCS de Google: http://docs.google.com . I si no tens compte de Google, hi pots entrar amb l'usuari Diccitionari o a través de l'enllaç del fitxer que us vaig enviar al crear l'estructura de la base de dades.
8 aportacions en menys de 24 hores està prou bé. :-)
Òbviament, la pregunta no l'he formulada bé.
No et demanava res sobre teoria de la hipertextualitat, ni desmereixia en absolut la feina dels lectors (recorda que vaig ser el primer en posar-m'hi, tot i que deixés un parell de citacions programades; qüestió de dosificació).
Tampoc no entenc què m'expliques de com accedir al document si, com saps perfectament, ja havia bolcat tres o quatre citacions abans que ningú altre no s'hi posés...
Simplement: volia que em fessis cinc cèntims (i potser ho havia d'haver fet en privat) de què et semblava el transvassament (ui, no, que això no existeix!) de dades del full de càlcul al blog. (Pots contestar en privat, si et sembla.)
Per cert, avui faig 38 anys.
No, si ja m'ho semblava a mi que la pregunta no podia anar per aquells camins, perquè ets l'únic que havia accedit al document.
Però encara no entenc el què de la pregunta. :-)
Una valoració, potser?
No m'ho tinguis en compte, que és agost i sóc de vacances. :-)
38 anyets. Hauré de fitxar algú més gran que jo perquè deixeu de dir-me que sóc el iaio de la colla!
I tu no em tinguis en compte a mi la meva resposta. Quan l'he escrita aquest matí m'ha semblat molt lògica i normal. Ara que l'he rellegida m'ha semblat que qui l'havia escrit semblava cabrejat. El que passa és que l'havia escrita jo i sé que no estava enfadat en absolut. Em sap greu!
La pantalla té aquestes coses: transmets bits i lletres però difícilment emocions. Per això van inventar les emoticones, una manera falsa d'indicar com et sents.
Però de vegades també n'abusem o no les col·loquem on toquen o qui les rep no les sap interpretar...
És freda la pantalla i per això intento que no em transmeti sensacions..., excepte quan faig cibersexe :-P
Publica un comentari a l'entrada