dimecres, 30 de juliol del 2008

L'excessiu amor al proïsme pren, a vegades, un caire molestós que hom no acaba de comprendre en tota la seva extensió sentimental

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929 - Roda de Ter, Osona 2003), poeta català.

Nota: És un fragment del poema «La nena Colomer», del llibre Contes de la vila de R. i altres narracions (1978).

Font: Vista al Diccionari de citacions catalanes, a cura de Rosa Vallverdú i Raimon Pavia (Barcelona, Ed. 62, 2002).

6 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Maleïts programadors!!!!

Hem passat de les mil sense orgia ni res.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Eps!, que aquestes últimes no estaven programades, eh? Que porto currant tot el matí per fer-les. :-)

Tenim mig equip a la Selva Negra, Marc. Tu creus que el David ens organitzarà l'orgia a Andorra, a banda de les birres? ;-)

Puigmalet ha dit...

Que bèstia! Al segon dia que marxo i:

- Heu passat de les mil! (Quina és la 1.000????). Poseu-li una nota!
- Demaneu participació dels lectors.
- Ja heu rebut participació.
- Em voleu canviar per una dona.
- I segur que més coses que en una ullada ràpida no he detectat.

EM SEMBLA TOT GENIAL!!!
Hertzliche Gruße aus Berlin!

David Gálvez Casellas ha dit...

Viel Spass!

T'estem bescanviant, per ser exactes. Estàs entre tres pistoles d'aigua i un cactus de Nou Mèxic. Seguim esperant ofertes. Jo, per una vegada, estic per agafar les armes.

reflexions en català ha dit...

Andets, Puigmalet?

David Gálvez Casellas ha dit...

On vols que sigui, homededéu, a Berlín!