dimarts, 8 de juliol del 2008

Res de bo no esdevé de pressa

Autor: Anònim (part d'una campanya publicitària de les vinyes Paul Masson).

Equivalent:
Nothing good happens fast [EN].

Variant:
Cap cosa valuosa és creada sobtadament [CA]. Epictet (Hieràpolis de Frígia, 55 - Nicòpolis, circa 135), filòsof grec associat a l'escola estoica.

Font:
Vista a Careerlab.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

David, això que fan aquest parell és inadmissible. Em sembla que un dia d'aquests m'agafarà un rampell i esborraré totes les citacions programades.

Pel que fa a aquesta citació, en tinc una variant: Res de bo no esdevé programant.

Vigila amb el tipus de lletra; a partir de l'Equivalent ha canviat.

David Gálvez Casellas ha dit...

Tinc problemes d'edició! No sé per quins sets sous no aconsegueixo que el text aparegui tot amb la mateixa mida malgrat haver subratllat i determinat "normal" pel post complet. Help!

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, ben vista la mida de lletra. Sembla que jo tustava la màquina mentre tu m'escrivies l'avís. En fi, igual em carrego l'entrada de dalt a baix i la torno o reescriure quan en tingui ganes...

reflexions en català ha dit...

Ja ho he arreglat. Això se soluciona copiant el text al wordpad i després posant-hi la Georgia.

David Gálvez Casellas ha dit...

Joder! Hi diu que tu sempre baixes de l'hort? Gràcies altre cop.

Per cert, creus que "Res de bo no esdevé de pressa" és millor que "Res de bo esdevé de pressa"? Per què?

Anònim ha dit...

És més genuí. N'hi ha que ho corregeixen sempre, però em sembla que no n'hi ha per tant, sobretot en registres informals. A vegades el 'no' és molt convenient, sobretot quan el 'res', per exemple, està molt lluny del verb. P. ex.: "Res de bo, en les circumstàncies actuals, en la nostra vida frenètica, no esdevé de pressa."

Si a la citació hi treus 'de bo', "Res esdevé de pressa!, sona una mica estranya, encara que la doble negació cada vegada es fa servir menys en el llenguatge oral.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

La imatge no carrega.

Per cert, marcar com a variant una citació de gairebé 2.000 anys abans... No en seria l'antecedent o la font d'inspiració més aviat? ;-)

Per cert, David, què vol dir "AD" i "c.", que poses a les dates de naixement i mort?

També l'hi posaria la marca de [CA] a la "variant".

Acabo: jo per evitar problemes amb l'edició de tipus de lletra (això passa quan fas tallar i enganxar d'algun altre lloc, perquè arrossega el format també), edito la pàgina en HTML (tens l'opció a les pestanyes de dalt a la dreta del menú de botons) i trec tots els formats de tipus de lletra, perquè agafi per defecte els del blog. Són etiquetes d'obrir i tancar tipus [span] [/span] o [a] [/a] (fets amb els signes de major i menor per obrir i tancar les etiquetes, que ara no poso o l'edició es torna boja) amb una tirallonga de coses dins, sobre format i mida de lletres i colors, fins i tot.

David Gálvez Casellas ha dit...

1. Disculpeu les presses. He escrit "hi diu que" per "i diu que" en un comentari anterior adreçat al Marc.

2. Marc, gràcies per la resposta sobre el doble negatiu. (Aquesta frase genera una nova consulta. Al cap dels TN, els presentadors diuen "gràcies de" i no "gràcies per". Per què? Dubto que tots ho facin sistemàticament malament.)

3. Tens raó, Pàmies, la variant és el que jo he fet passat com a original. Sol ser així: els publicistes moderns plagien els clàssics i queden la mar de bé. Es pot revisar l'ordre.

4. L' "AD" són les sigles (usades com a estàndard internacional en dates) d' "Anno Domini". Se m'han escapat. Nombre d'anys després del naixement de Jesucrist. Ara les elimino.

5. "c." equival a "circa" i vol dir "aproximadament" (la poso quan trobo diferents dates en diferents fonts o les pròpies fonts no claven al 100%).

6. Marca de [CA] a la "variant". D'acord.

7. Víctor, Marc, miraré de solventar els problemes d'edició sense fer fressa. De totes maneres, gràcies a tots dos pel cop de mà i els consells.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Cap disculpa, David.

Has entrat en una nova casa que té els seus vicis i virtuts, i que al conèixer.

Res serà el mateix des de la teva arribada.

Hi haurà vicis que es veuran reforçats, virtuts magnificades i aprendrem nous vicis i noves virtuts.

Potser l'AD no sigui necessari, no? Posem els "a. C." i els altres se suposa que són "d. C.", tret que alguna data balli entre abans i després del Christus, que llavors si que ho esmentarem.

El "c." és adequat, però hauríem de posar-nos d'acord tots per fer-ho d'igual manera. Jo em sembla que posava un interrogant després de la data dubtosa.

Un plaer haver-te fitxat, "andorrà". :-)

Anònim ha dit...

Abans de Crist i després de Crist van sense punts: aC i dC

David Gálvez Casellas ha dit...

Ho acabo de veure ara, en rellegir. La imatge no carrega?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ara sí que carrega. Devia ser un problema temporal del servidor. per això, quan són imatges d'altres llocs, les pugem directament des del nostre compte de Picasa, perquè no sabem com respondrà aquell servidor o si la pàgina seguirà existint demà passat. de vegades ens demanen que no enllacem fotografies dels llocs originals. Jo només ho acostumo a fer amb la Wikipedia.

"a. de C." o "aC". M'he menjat el "de". A mi això d'ajuntar majúscules i minúscules en les abreviatures no m'acaba d'agradar. Però bé, no sempre hi ha una única abreviació possible per una mateix aparaula, no?

Puigmalet ha dit...

¿Quin tipus de vi porta un tap així? ¿Vi escumós fet amb tana?

David Gálvez Casellas ha dit...

Ep, altooo! Compte que amb el menjar, el beure i el tabac no si juga... I menys si és tabac del Pirineu: suau, en absolut bast (no és així, "tana", com se'n deia?). I poca broma amb els vins de la casa Paul Masson. Potser us hagués sortit més bé que us convidés a una ampolleta d'algun Masson que no pas a unes birres (dit sigui amb tota l'admiració per l'ambarí nèctar).

Puigmalet ha dit...

Jo amb unes A.K. DAMM em conformo. El Parèmies tira més a l'INÈDIT i el Marc a la Xibeca, clar.

Aquest Masson, a priori, sembla vinagre. No gaire sublim...

Anònim ha dit...

Sibeca, es diu Sibeca.