A les dones els fereix més la nostra confiança que la nostra desconfiança. Aquesta última només ofèn la seva honestedat, mentre que l'excés de confiança és un afront a la seva capacitat de seducció i a la seva sensibilitat

Autor: Arthur Schnitzler (Viena, 15 de maig de 1862 - Viena, 21 d'octubre de 1931), escriptor i neuròleg austríac.


Equivalent: A las mujeres las hiere más nuestra confianza que nuestra desconfianza. Esta última sólo ofende su honestidad, mientras que el exceso de confianza es una afrenta a su capacidad de seducción y a su sensibilidad. [ES]


Font: Relaciones y soledades. Barcelona: Edhasa, 1998. Vist a Akantilado.

Pel que fa a les malalties del cos, segurament hi ha més malalts imaginaris que malalts reals, però pel que fa a l'esperit, hi ha, sens dubte, molts més sans imaginaris que sans reals

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.


Equivalent: En lo que se refiere a las enfermedades del cuerpo, existen seguramente más enfermos imaginarios que enfermos reales, pero en lo que concierne al espíritu hay, sin duda, muchos más sanos imaginarios que sanos reales. [ES] 


Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez. També a Aforismos. Barcelona: Edhasa, 2006. ISBN 8435091589. Traduccció: Juan del Solar. 

El que s’anomena “un coneixement subtil dels homes” la majoria de vegades no és res més que la reflexió, el reflex de les pròpies febleses en els altres

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.


Font: Quadern de notes (Quadern G, número 17). Barcelona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana. ISBN: 9788494046711. Vist a "Lichtenberg. L’observador amb ànims de revenja", de Roger Ferrer (Núvol, 30/04/2013).


Nota: A la fitxa del llibre que es pot llegir a l'editorial: «A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg.» F. Nietzsche, El caminant i la seva ombra.

Mentre les dones busquen l'home que les ompli, els homes busquen la dona que els buidi

Autor: Utopic, piulador.


Font: Del seu Twitter.

Els catalans sou víctimes de la vostra identitat oficial. D'una banda, de la cultura de l'esforç i el treball que us va encolomar la burgesia del segle passat, i de l'altra, de la cultura cristiana passada pel tamís bonrotllista dels clubs excursionistes que popularitzà Jordi Pujol i heretaren els esplais, convenientment laïcitzada

Autor: Valero Sanmartí, piulador i blocaire. "Valero Sanmartí és l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida. Als anys 90 s’enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se l’erudició, el sexe tirànic i el consum de farlopa. Al temps lliure, escriu el revolucionari blog Jo Només Follo a Pèl. Cinc anys més tard, al zenit de la seva fama, mor en estranyes circumstàncies." "Com saben tots els seus fidels seguidors Valero Sanmartí no és un ésser humà, sinó un semidéu iracund amb les butxaques plenes de cocaïna; també és l’escriptor més corrosiu, escandalós i políticament incorrecte que hagi donat mai la catalana terra. Després de sacsejar la xarxa durant anys a través del seu blog, Jo només follo a pèl, ha decidit exterminar qualsevol brot de simpatia que algun lector ocasional hagués sentit per ell i publicar un recull d’articles (inèdits en la seva majoria) sobre les xacres que inunden el nostre estimat país. La modernor barcelonina, l’insuportable so de la gralla, la cultura quilla, l’independentisme de masses, el paradís perdut del turisme rural, les seqüeles del rock català o l’euskalfilia són alguns dels temes que Valero Sanmartí treu de l’armari a cops de garrot perquè els seus compatriotes aprenguin a riure’s de si mateixos sense complexos." 


Font: Jo només il·lumino la catalana terra. Barcelona: Editorial Males Herbes, 2013. Vist al Twitter de la Kàtia Hervàs.

No entenc per què la gent 'fa coses' amb lo que mola estar quiet i criticar-ho tot

Autor: Valero Sanmartí, piulador i blocaire. "Valero Sanmartí és l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida. Als anys 90 s’enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se l’erudició, el sexe tirànic i el consum de farlopa. Al temps lliure, escriu el revolucionari blog Jo Només Follo a Pèl. Cinc anys més tard, al zenit de la seva fama, mor en estranyes circumstàncies." "Com saben tots els seus fidels seguidors Valero Sanmartí no és un ésser humà, sinó un semidéu iracund amb les butxaques plenes de cocaïna; també és l’escriptor més corrosiu, escandalós i políticament incorrecte que hagi donat mai la catalana terra. Després de sacsejar la xarxa durant anys a través del seu blog, Jo només follo a pèl, ha decidit exterminar qualsevol brot de simpatia que algun lector ocasional hagués sentit per ell i publicar un recull d’articles (inèdits en la seva majoria) sobre les xacres que inunden el nostre estimat país. La modernor barcelonina, l’insuportable so de la gralla, la cultura quilla, l’independentisme de masses, el paradís perdut del turisme rural, les seqüeles del rock català o l’euskalfilia són alguns dels temes que Valero Sanmartí treu de l’armari a cops de garrot perquè els seus compatriotes aprenguin a riure’s de si mateixos sense complexos." 


Font: Del seu Twitter.

A vegades la gent diu que la bellesa només és superficial. Potser sí. Però almenys no és tan superficial com el pensament. Per mi, la bellesa és la meravella de les meravelles. És només la gent superficial la que no jutja per les aparences. L’autèntic misteri del món és el visible, no pas l’invisible

Autor: Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre del 1854 - París, 30 de novembre del 1900), escriptor irlandès. 


Font: El retrat de Dorian Gray. Barcelona: Quaderns Crema, 1998, p. 38-39. Traducció de Jordi Larios. Vist a Visat.


Context:
—Anem a seure a l’ombra —va dir Lord Henry—. Parker ens ha portat les begudes, i si s’està gaire més estona al sol el perjudicarà, i Basil no el tornarà a pintar mai més. No deixi que el sol el cremi. No l’afavoriria.
-Quina importància pot tenir? —va exclamar Dorian Gray, rient, quan s’asseia al seient del fons del jardí.
—Per vostè n’hauria de tenir moltíssima, Mr. Gray.
—Per què?
—Perquè té la joventut més gloriosa, i la joventut és
l’únic que val la pena de tenir.
—No m’ho sembla pas, Lord Henry.
—No, ara no l’hi sembla. Un dia, quan sigui vell,
lleig i arrugat, quan el pensament li hagi assecat el front amb els seus sécs, i la passió li hagi marcat els llavis amb els seus focs espantosos, sí que l’hi semblarà, terriblement. Ara, vagi on vagi, sedueix el món. ¿Serà sempre així? … Té una cara prodigiosament bella, Mr. Gray. No arrufi les celles. És veritat. I la bellesa és una forma del geni: de fet és més alta que el geni, ja que no necessita explicació. És un dels grans esdeveniments del món, com el sol, la primavera, o el reflex a les aigües fosques d’aquella petxina platejada que en diem la lluna. No es pot qüestionar. Té el dret diví de la sobirania. Converteix en prínceps els qui la posseeixen. ¿Somriu? Ah, quan l’hagi perduda no somriurà pas… A vegades la gent diu que la bellesa només és superficial. Potser sí. Però almenys no és tan superficial com el pensament. Per mi, la bellesa és la meravella de les meravelles. És només la gent superficial la que no jutja per les aparences. L’autèntic misteri del món és el visible, no pas l’invisible. Sí, Mr. Gray, els déus han estat bons amb vostè. Però el que els déus donen ho prenen de seguida. Només té uns quants anys per viure realment, plenament, perfectament. Quan la joventut se’n vagi, la bellesa també se n’anirà, i després de sobte descobrirà que ja no li queden triomfs, o que s’ha de conformar amb els triomfs insignificants que el record del passat tornarà més amargs que les derrotes. Cada mes que s’escola l’acosta més a una cosa horrorosa. El temps n’està gelós, de vostè, i guerreja contra els seus lliris i les seves roses. Es tornarà groguenc, se li enfonsaran les galtes i se li apagarà la mirada. Sofrirà moltíssim…

Ser natural és simplement una posa, i la més irritant que conec

Autor: Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre del 1854 - París, 30 de novembre del 1900), escriptor irlandès.




Equivalent: Ser natural es simplemente una pose, y la más irritante que conozco. [ES]


Font: El retrat de Dorian Gray. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 i 2008. Traducció de Jordi Larios.

Trista lluita, lluita eterna d’un poble noble i maltret. Vull parlar en llengua materna, de fer-ho en tinc tot el dret!

Autor: Lluís Sintes i Mercadal (Maó), baríton.

Font: "Llengua", cançó amb lletra de Lluís Sintes i música de Francesc Salse. Estrenada al Centre Cívic de la Barceloneta el dia 20 de març del 2011. Imatge vista al Twitter del Jaume Beltran Font.

Foto: Del seu web.


Vídeo: Interpretació de la cançó a càrre de Lluís Sintes en l'espectacle Per tu ploro, al Teatre Gaudí de Barcelona.



Cançó completa:

Són les paraules dels avis,
són les frases de ma mare,
bons exhorts i consells savis
que dins el cor porto encara.

Bella llengua incompresa,
malaltissa obsessió!
contra noltros guerra encesa,
parla, senyera, nació...

Trista lluita, lluita eterna
d’un poble noble i maltret.
Vull parlar en llengua materna,
de fer-ho en tinc tot el dret!

Són paraules colpidores
de veïns, pares i avis.
Callin ja les veus traïdores
que segellen els meus llavis.

Vull tornar als carrers de sempre
d’entranyable olor de pa,
i que ningú vingui a dir-me
com m’hauria d’expressar!

Un home creu que s'enamora d'una dona, però descobreix que es va enamorar d'una amiga a qui aquesta dona imita

Autora: Silvina Ocampo (Buenos Aires, 28 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 14 de desembre de 1993), escriptora argentina. 


Font: Ejércitos de la oscuridad. Buenos Aires, Sudamericana, 2008. Segons la Wikipedia: "Notas publicadas post mortem, el libro consta de 4 secciones: Inscripciones en la arena, Ejércitos de la oscuridad, Epigramas y Analectas." Vist a Cartografías Desplegadas. 


Original: Un hombre cree enamorarse de una mujer, pero descubre que se enamoró de una amiga a quien esta mujer imita. [ES]

Si m'entengués a mi mateix, no necessitaria l'art

Autor: Lawrence Weiner (Nova York, 10 de febrer de 1942), artista estatunidenc, pare de l'art conceptual.


Font: D'una entrevista a La Vanguardia (04/03/2013).

Un basc pot donar un cop de porta a una porta giratòria

‏Autor: Un Vasco Dice, piulador



Font: Del seu Twitter.


Original: Un vasco puede dar un portazo a una puerta giratoria. [ES]

Tant li fa que la lectura o la contemplació artística ens serveixin d'evasió, que eixamplin la realitat o l'enriqueixin, la sublimin o la idealitzin; o bé, contràriament, que ens descobreixin l'angoixa, el dolor, la injustícia o el mal. Ens descobreix el món; o, millor, ens hi descobreix; perquè qui hi trobem és a nosaltres mateixos, encara que només sigui en la forma parcial, fragmentada, en què vivim i ens entenem. Perquè l'art, la literatura, en darrer terme, no són altra cosa que un mirall, però no un mirall pla, sinó un mirall projectiu, com el cinema [...] I, gràcies a aquest mirall, el no-res de la nostra petita vida mereix ser viscuda

Autor: Jordi Castellanos (Tagamanent, 1946 - Barcelona, 19 d'octubre del 2012), assagista, crític literari i historiador de literatura. Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en el modernisme català i exprofe meu.

 
Imatge 1: Del web creat per homenatjar Jordi Castellanos.



Imatge 2: Amb Alan Yates, final dels 70.

 
Font: “Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats”. Lliçó inaugural del curs acadèmic 2002-2003 de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vist al web de la UAB sobre Jordi Castellanos.

Mai donis per finit el temps de seduir-me, allò que obtens de mi que no et conformi mai. Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta cap a la qual segur que ens plaurà gravitar

Nota: Avui fa 83 anys que va néixer l'autor.

Autor: Miquel Àngel Riera i Nadal (Manacor, 29 d'abril de 1930 - Palma, 20 de juliol de 1996), escriptor mallorquí.


Poema complet:

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.


Font: "Mai donis per finit". A: El pis de la badia. Barcelona: Columna, 1992. Vist a GloBos.blog.


Àudio: Maria del Mar Bonet.

Allunyau-vos de mi si veis que la tristesa se m'ha instal·lat al cor, al budellam o al penis i el meu paisatge està sotmès al seu domini, obeïdor tot jo al seu codi de signes convertits en l'arrel d'on creix la meva estètica

Nota: Avui fa 83 anys que va néixer l'autor.

Autor: Miquel Àngel Riera i Nadal (Manacor, 29 d'abril de 1930 - Palma, 20 de juliol de 1996), escriptor mallorquí.


Poema complet:

Allunyau-vos de mi si veis que la tristesa
se m'ha instal·lat al cor, al budellam o al penis
i el meu paisatge està sotmès al seu domini,
obeïdor tot jo al seu codi de signes
convertits en l'arrel d'on creix la meva estètica.
Si no ho feis a l'instant, us en puc fer contagi
perquè me sent molt viu quan la tristesa em mata
i un no sé què m’empeny a aportar-li prosèlits.
Separau-vos de mi si veis que ella m'amara
però no us n'aneu lluny: acabaré ofegant-la.
buidant-li els ulls, occint-la, abraonant-la amb ràbia
provant de fer-li dir per quin perquè m'estima.
A vegades no sé si em dol o si m'agrada


Font: El pis de la badia. Barcelona: Columna, 1992. Vist a Escriptors.cat.

Sovint, sovint, com per la dreta escala d'un campanar, fosca i en runes, pujo cercant la inaccessible llum; ple de fatiga dono voltes, palpants els murs en la tenebra espessa, graó rere graó

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984), poeta català.

Font: "El campanar". A: Les hores retrobades. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1951. Vist al Twitter de la Isabel Pons Tello i a Poesia.cat.

Foto: Joan Vinyoli al bar El Velódromo, 1978. Foto: Jordi Nebot.

Poema complet:

Sovint, sovint, com per la dreta escala
d'un campanar, fosca i en runes,
pujo cercant la inaccessible llum;
ple de fatiga dono voltes,
palpants els murs en la tenebra espessa,
graó rere graó.

Però de temps en temps,
sento la veu de les campanes,
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà en l'altura,
i veig per la finestra en el silenci
de l'alba els camps estesos, esperant.

Aurores de la infància, com us trobo
llavors, ah, com encara dintre meu,
una llavor de joia perdurable
pugna per fer-se planta exuberant!
Com crides, infantesa, en les profundes
capes del cor, com, de genolls, et trobo,
Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

Un nen és sempre en primer lloc un esteta: respon a les aparences, a les superfícies, a les formes i figures

Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.


Font: En una cambra i mitja. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013. Traducció: Anna Torcal i Salvador Company. Vist en un article de Xavier Aliaga al bloc Des de la Mediterrània.


Context: Un nen és sempre en primer lloc un esteta: respon a les aparences, a les superfícies, a les formes i figures. A penes hi ha res en la meua vida que m’haja agradat més que aquells almiralls acabats d’afaitar, en face i de perfil, dins dels seus marcs daurats apareixent amenaçadors a través d’un bosc de pals de maquetes de vaixell que aspiraven a ser de mida natural. Dins dels seus uniformes del segle divuit i dinou, amb aquelles gorgeres o colls alts, xarreteres amb serrells com bardanes, perruques i amples bandes blaves que els creuaven el pit, semblaven de debò els instruments d’un ideal perfecte, abstracte, no menys exacte que els astrolabis, les brúixoles, les bitàcoles o els sextants amb acabats de bronze que lluïen pertot arreu. Podien calcular la posició d’algú sota les estrelles amb un marge d’error més petit que els seus mestres! I sols restava desitjar que també dominassen les onades humanes: estar exposat als rigors de la seua trigonometria més que no a una mesquina planimetria d’ideòlegs, ser el producte d’una visió, potser d’un miratge, en comptes d’una part de la realitat. Fins a dia d’avui, crec que al país li aniria molt més bé, per molt, si tingués com a ensenya nacional, no aquell fastigós pollastre imperial bicèfal o la falç i el martell vagament maçònics, sinó la bandera de la Marina russa: la nostra gloriosa bandera de Sant Andreu, incomparablement bella: la creu blava en aspa sobre un fons blanc virginal.

L'home és un animal sociable que detesta els seus semblants

Autor: Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, França, 26 d'abril de

1798 - París, 13 d'agost de 1863), pintor francès.


Font: Del seu diari (17/11/1852). Per exemple: Diario de Eugenio Delacroix (1822-1863). Mèxic DF: Editorial Centauro, 1946. Vist al Twitter d'Alejandro Jodorowsky.


Equivalent: El hombre es un animal sociable que detesta a sus semejantes. [ES]



Imatge: Autoretrat (1837). Vist a la Viquipèdia.

Quan no es té clar en què es creu, és que es creu en qualsevol cosa, que ja saben vostès que l'ateisme és el plural de Déu

Autor: Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955), professor de filosofia.


Context: Creo que no hay que perder mucho tiempo intentando desmontar las modas educativas. Cuando los profesores se dan cuenta que el mucho trabajo que demandan no está, en absoluto, compensado por una mejora de resultados, se desvanecen por sí mismas. Y ya tengo claro que no se puede luchar, al menos en nuestro país, contra el imperativo de la moda pedagógica. Cuando no se tiene claro en lo que se cree, es que se cree en cualquier cosa, que ya saben ustedes que el ateísmo es el plural de Dios.




 
Font: Del seu bloc.

[La gran poesia] és una serenitat magnífica davant la cara del caos. Prou sàvia per fingir-se ximple

Autor: Charles Simic (Belgrad, Sèrbia, 9 de maig de 1938), poeta serboestatunidenc.


Font: El flautista en el pozo. Ensayos escogidos, 1972-2003. Mèxic DF: Cal y Arena, 2011. Vist a Letras libres.


Equivalent: Eso es lo que es la gran poesía. Una magnífica serenidad frente al rostro del caos. Lo suficientemente sabia como para fingirse tonta. [ES] 


Foto: UNH Magazine.

Per descomptat que hi havia un munt de gent bona dormint al carrer. I no eren idiotes, només que no encaixaven dins de la maquinària necessària en aquell moment

Autor: Charles Bukowski (Andernach, Alemanya, 1920 - San Pedro, Estats Units, 1994), escriptor estatunidenc.


Font: De la novel·la Pulp (1994).


Foto: Charles Bukowski, durant l'emissió del programa cultural francès Apostrophes, 1978. / CORBIS.


Equivalents: Of course, there were a lot of good people sleeping in the streets. They weren’t fools, they just didn’t fit into the needed machinery of the moment. [EN] Por supuesto que había montones de gente buena durmiendo en la calle. Y no eran idiotas, sólo que no encajaban dentro de la maquinaria necesaria en ese momento. [ES]

Aferreu-vos a la propietat intel·lectual, que és l'única que us quedarà

Autor: Riau, piulador. "Raúl Sender me puso un piso en Lavapiés. Madrid."


Font: Del seu Twitter.


Original: Aferraos a la propiedad intelectual, que es la única que os va a quedar. [ES]

Qualsevol persona que es dutxa té una idea

Autor: Pau Garcia-Milà (Olesa de Montserrat, 1987), empresari informàtic i comunicador.



Font: D'una entrevista a La Vanguardia (18/02/2013). 

Estima bé la teva parella, digues-li: "Sense tu també m'aniria bé."

Autor: Joan Garriga Bacardí (Bellpuig, 1957), psicòleg.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia (14(03/2013).

Foto: Jordi Roviralta.

Què podem guanyar viatjant a la Lluna si no som capaços de creuar l'abisme que ens separa de nosaltres mateixos? Aquest és el més important dels viatges de descobriment, i sense ell, tots els altres no tan sols són inútils, sinó [també] desastrosos

Autor: Thomas James Merton (Prada, Conflent, 31 de gener de 1915 - Bangkok, 10 de desembre de 1968), escriptor trapenc nord-americà.




Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 53.

Dir el que pensem? Dient-ho ja modifiquem el que estàvem pensant

Autora: Silvina Ocampo (Buenos Aires, 28 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 14 de desembre de 1993), escriptora argentina. 


Font: Ejércitos de la oscuridad. Buenos Aires, Sudamericana, 2008. Segons la Wikipedia: "Notas publicadas post mortem, el libro consta de 4 secciones: Inscripciones en la arena, Ejércitos de la oscuridad, Epigramas y Analectas." Vist a Cartografías Desplegadas. 


Original: ¿Decir lo que pensamos? Con decirlo ya modificamos lo que estábamos pensando. [ES]

He aconseguit aparcar a la primera i m'ha sortit pèl al pit

Autora: La del tacón azul, piuladora.


Font: Del seu Twitter.


Original: He conseguido aparcar a la primera y me ha salido pelo en el pecho. [ES]

I per compensar, una frase feminista. Si un home comet una estupidesa, els altres individus del seu sexe diuen: «Que ximple que és aquest home!» I si és una dona la que incorre en l’estupidesa, els homes diuen: «Que ximples que són les dones!»

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Nacional II. Barcelona, Editorial Laia, 1972.


Original: Y para compensar, una frase feminista. Si un hombre comete una estupidez, los otros individuos de su sexo dicen: «¡Qué tonto es este hombre!» Y si es una mujer la que incurre en la estupidez, los hombres dicen: «¡Qué tontas son las mujeres!» [ES]

La frase més antifeminista que he llegit en ma vida: Estimar dones intel·ligents és signe d'homosexualisme. (Baudelaire.)

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Nacional II. Barcelona, Editorial Laia, 1972.


Original: La frase más antifeminista que he leído en mi vida: Amar a mujeres inteligentes es signo de homosexualismo. (Baudelaire.) [ES]

El pitjor de parlar és haver-ho de fer conviure amb el que pensem

Autora: Silvina Ocampo (Buenos Aires, 28 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 14 de desembre de 1993), escriptora argentina. 

Font: Ejércitos de la oscuridad. Buenos Aires, Sudamericana, 2008. Segons la Wikipedia: "Notas publicadas post mortem, el libro consta de 4 secciones: Inscripciones en la arena, Ejércitos de la oscuridad, Epigramas y Analectas." Vist a Cartografías Desplegadas. 

Original: Lo peor de hablar es tener que hacerlo convivir con lo que pensamos. [ES]

Ja tenim el dia del llibre ben establert. Ara podríem fer un pas més i atrevir-nos a crear el dia de la lectura

Autor: Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955), professor de filosofia.


Font: Del seu bloc.


Original: Ya tenemos el día del libro bien establecido. Ahora podríamos dar un paso más y atrevernos a crear el día de la lectura. [ES]

Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança

Autor: Dita valenciana per rememorar la derrota a la batalla d'Almansa, que segons l'Enciclopèdia va ser una "acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya".

Foto 1: Quadre de Ventura Ligli de 1709 que representa la batalla d’Almansa© Corts Valencianes. Vista a Enciclopèdia.cat.

Foto 2: La batalla d'Almansa, de Paulino Ruano. Vista al bloc de Luis Gil López.