divendres, 18 de juliol del 2008

Fins un sol cabell té la seva ombra

Autor: Publili Sirus (85 a. C. - 43 a. C.), poeta llatí de l'antiga Roma.

Equivalents: Etiam capillus unus habet umbram suam [LL].

Font:
Llegida al llibre d'Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines (Enciclopèdia Catalana, Barcelona).

6 comentaris:

David Gálvez Casellas ha dit...

Ep, psssst, Marc, psssst! M'he passat als de l'altre bàndol: la temptació era irresistible; acabo de programar la meva primera citació...

Em sap greu, però ara que ja sé com va la cosa, qui et diu que no m'apunti al carro d'avaçar feina quan disposi de temps.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sort que del temps no se'n pot disposar, que si no...

Anònim ha dit...

d'avaçar....d'avaçar???mande!!

David Gálvez Casellas ha dit...

C*ll*ns, si ja no puc fer errates quan escric comentaris, què serà de mi? M.M., plis, tingues pietat o em veuré obligat a explicar que quatre punts seguits també són motiu de targeta groga (la norma en dicta tres). O que no intercalar espais després dels signes de puntuació i exclamació, també. Ehem, ehem! Que sóc de pell fina, jo!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

pobrico ell, ara s'ha picat, mmmm
es que m'agrada burxar (??) una miquetona, va home!! i per dur la contrària sempre poso .... ;-).
sabies que també us llegeixo al petit país? i lo meu és precisament, les faltes ortogràfiques, de contingut, de de de , jo que sé!
i mira el com li dieu, gran demiurg (??) et deixa sol, aquest cop mi xiula!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sóc sense ser-hi... però hi sóc, eh!?