Suposo que podríem dir que pretenen ser com parèmies cultes. La parèmia, per ella mateixa, és anònima, sense autoria coneguda i corre de boca en boca. La transmissió generalment era oral.
I duien al darrera alguna sentència o "saviesa" explicada. Aquestes d'Albert Llanas no crec que siguin res més que versos apariats.
Ara anirien de conya per transmetre'ls via Twitter. :-)
Eps, però potser algun de concret ha transcendit i ha tingut una divulgació més general.
3 comentaris:
Víctor, aquests apariats rimats, potser són algun tipus de parèmia, oi?
Suposo que podríem dir que pretenen ser com parèmies cultes. La parèmia, per ella mateixa, és anònima, sense autoria coneguda i corre de boca en boca. La transmissió generalment era oral.
I duien al darrera alguna sentència o "saviesa" explicada. Aquestes d'Albert Llanas no crec que siguin res més que versos apariats.
Ara anirien de conya per transmetre'ls via Twitter. :-)
Eps, però potser algun de concret ha transcendit i ha tingut una divulgació més general.
i que no et piqui cap mosquit a la punta del dit.
Publica un comentari a l'entrada