En coses de llengua no hem de ser antifrancesos ni anticastellans, sinó pro-catalans a ultrança

Autor: Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), lingüista català.

Font: Pertany a Lleures i converses d'un filòleg (Club Editor, Barcelona, 1971), pàg. 91.

La posteritat mai no presenciarà / una tomba més noble que aqueixa. / Jauen aquí els ossos de Castlereagh / Atura't, viatger, i pixa

Autor: Lord Byron o George Gordon Byron (Londres, Anglaterra, 22 de gener del 1788 - Missolonghi, Grècia, 19 d'abril del 1824), sisè baró de Byron, fou un poeta anglès (considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme).

Equivalent: Posterity will ne'er survey / a nobler grave than this. / Here lie the bones of Castlereagh / Stop, traveler, and piss [EN].

Nota: El Castlereagh a qui va dirigit el punyent epitafi (i que, pel que sembla, mai no va ser usat) fou el vescomte Robert Stewart Castlereagh, un polític anglo-irlandès competent i productiu que va representar el Regne Unit al Congrés de Viena. Malgrat el seu èxit i múltiples encerts, o precisament a causa d'això, Castlereagh tenia molts enemics. Va començar a mostrar signes clars de paranoia el 1821. Coneixem una de les preocupacions que el turmentaven (que va tenir durant molt de temps i que era totalment infundada) perquè li va confiar al rei Jordi IV (George IV): la por de ser extorsionat per haver mantingut contacte homosexual amb un soldat en un pub. El rei li va aconsellar que el visités un metge. En lloc d'acceptar tractament, Castlereagh va tornar a les seves terres, on va recloure's per finalment acabar suïcidant-se tallant-se el coll amb un obridor de cartes. Els habitants de Londres van celebrar la processó funerària i van aplaudir quan el taüt fou entrat a Westminster Abbey per ser enterrat. Lord Byron, com mostra l'epitafi que va composar, era entre els seus detractors.

Font: Vista a LastWords.

Jo diria que el símptoma d'un gran poeta és contar-nos quelcom que ningú havia contat, però que no és nou per a nosaltres. Tot gran poeta ens plagia

Autor: José Ortega y Gasset (Madrid, 1883-1955), filòsof espanyol.

Equivalent: Yo diría que el síntoma de un gran poeta es contarnos algo que nadie había contado, pero que no es nuevo para nosotros. Todo gran poeta nos plagia [ES].

Font: D'un article al diari El Sol del 18 de febrer del 1919. Vista a El quadern gris (en línia), 19 de febrer del 1919.

Cada paraula és un pensament; no es pot dir el mateix de cada frase

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906 - Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Font: Del llibre Pensaments despentinats. Ed. Bosquil, València, 2003. Vista al web Rodamots.

Som pecadors amb una gran set de glòria. I és que la glòria és el nostre fi

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Font: "Pròleg" de la primera edició (desembre de 1956) de la novel·la Incerta glòria. Vista a Lletres.net.

La magnífica convivència lingüística a Catalunya, tan lloada pels progres espanyols, s’ha aconseguit gràcies a l’'educació' dels catalans

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i cap d'edició del diari Avui.

Citació completa: Trampós [l'espot de la campanya Encomana el català] perquè ignora el conflicte. Ignora que el català només pot avançar fent retrocedir el castellà i que això és dolorós per a la meitat de la població, que sent el castellà com la seva llengua. Ignora que la magnífica convivència lingüística a Catalunya, tan lloada pels progres espanyols, s’ha aconseguit gràcies a l’educació dels catalans, que cedim la llengua al primer signe de mala maror; la mateixa educació que la campanya vol extirpar. Ignora que aquesta llengua que venem com la clau de l’èxit és, sens dubte, un plus en certs casos, però resulta quasi pintoresca en molts dels llocs de treball a què pot accedir un immigrant.

Font: Vista a l'article "La llengua no s'encomana" (Avui, 26 de febrer del 2009).

El problema del matrimoni és que s'acaba cada nit després de fer l'amor, i cal tornar a reconstruir-lo cada matí abans de l'esmorzar

Autor: Gabriel García Márquez (Aracataca, Magdalena, 6 de març de 1928), novel·lista colombià.

Equivalent: El problema del matrimonio es que se acaba todas las noches después de hacer el amor, y hay que volver a reconstruirlo todas las mañanas antes del desayuno [ES].

Font: Vista a Wikiquote.

Tinc una sensació força habitual que havent acabat ja la meva vida real, duc una existència pòstuma

Autor: John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821) fou un dels principals poetes britànics del romanticisme.

Equivalent: I have an habitual feeling of my real life having past, and that I am leading a posthumous existence [EN].

Font: Aquesta citació és part de la darrera carta escrita per John Keats des de Roma mesos abans de morir (concretament, el 30 de novembre del 1820) al seu amic Charles Brown. Vista a English History.

El català és aquesta llengua que parlem, i tot allò que diem, mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Citació completa: El català és aquesta llengua que parlem, i tot allò que diem, mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit; donar a la nostra gent la confiança que els falta, treure'ls aquest complex d'inferioritat que els fa mirar com a "vulgar" allò que ells diuen correntment. Sobretot treure'ls la mania, molt marcada, d'aplicar a la nostra llengua els caràcters de les dues veïnes, castellà i francès (no és altra la raó per la qual molts novel·listes usen els noms propis sense article); inculcar-los que cada llengua té el seu geni propi, les seves maneres pròpies, les seves pròpies riqueses i recursos i la seva pròpia manera d'infringir la gramàtica en determinats casos.

Font: De l'Epistolari Joan Coromines. Vista a Lletres.net.

La droga és un dels mals del nostre segle. L'altre és tota la resta

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: La droga es uno de los males de nuestro siglo. El otro es todo lo demás [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Entre els fills de les classes elevades només hi ha un 0,002% de vocacions obreres. Entre els fills de les altres classes també, però no es nota

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Entre los hijos de las clases elevadas sólo hay un 0,002% de vocaciones obreras. Entre los hijos de las otras clases también, pero no se nota [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Els temps primitius són lírics, els temps antics són èpics, els temps moderns són dramàtics

Autor: Victor Hugo (Besançon, 1802 - Paris, 1885), escriptor i poeta del Romanticisme francès.

Equivalents: Les temps primitifs sont lyriques, les temps antiques sont épiques, les temps modernes sont dramatiques [FR].

Font: Vista a Dicocitations.

Comences sobrevalorant la felicitat i acabes matant la nòvia amb un cendrer perquè t’amarga la vida

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació completa: Ara s’ha posat de moda concebre la felicitat com un objectiu en si mateix, com una calma epidèrmica, de balneari. Crec que és un error. Comences sobrevalorant la felicitat i acabes matant la nòvia amb un cendrer perquè t’amarga la vida.

Font: Vista a l'article Felicitat, del bloc Dietari a destemps.

Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Citació completa: L'oficialitat real de les seleccions és ben lluny. Només cal veure el cas del rugbi. Que a una federació que va ser fundadora de la internacional no li permetin ara continuar formant-ne part és una agressió rastrera i xenòfoba. Hi ha una solidaritat dels Estats per donar pel cul (i sense gust) els que no ho són. No sóc Rappel per poder endevinar el futur, però aquesta dinàmica només es canviaria tenint un Estat. Sense Estat no ens deixaran.

Font: Vista a la revista Selecciona't.

Tot és una llarga nit/ sense respostes. Tota la vida/ un desert fet de paraules/ no dites, de silenci amenaçant

Autora: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid, 1927 - València, 22 de febrer del 2009), historiadora, novel·lista i poetessa.

Poema complet:

Tot és una llarga nit

sense respostes. Tota la vida

un desert fet de paraules

no dites, de silenci amenaçant.

La negació, com una xarxa de

filferro, punxant-nos sempre,

rebutjant els idealistes.

¿Qui va occir la veritat de l'home,

la veritat que jo pregue a tots?

Però ara cal que soterre

esta angoixa sota un mur blanc,

amb una creu de guix damunt

per no oblidar on jau la meua fe.

El plor del món és un engany,

i la joia i el cant de la vida

moriran fent equilibris

a qualsevol circ de la terra,

tots plegats amb el silenci.

Font: "Tot és una llarga nit", del llibre Un món rebel. Vista al web Escriptors.cat.

Nota: Carmelina Sánchez-Cutillas va morir abans-d'ahir.

En teoria hi ha una perfecta possibilitat de felicitat: creure en allò que és indestructible dins nostre i no aspirar a aconseguir-ho

Autor: Franz Kafka (Praga, 1883 - Viena, 1924), escriptor en llengua alemanya.

Font: És l'aforisme 69 dels Aforismes de Zürau (Arcàdia, 2005), p. 77. Edició a cura de Roberto Calasso i traducció de Feliu Formosa.

Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet més que avançar-se en el camí

Autor: Luci Anneu Sèneca (Còrdova 4aC - Roma 65dC), filòsof, dramaturg, humorista i polític romà.

Font: Vista a Proverbia.cat.


Nota: Dedicada al bon amic Gerardo Falces, que abans d'ahir ens va deixar abans de temps.

Vinc de no sé on. Sóc no sé qui. Moro no sé quan. Vaig a no sé on... Em sorprenc d'estar tan alegre

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.

Equivalent: Vengo de no sé dónde. Soy no sé quién. Muero no sé cuándo. Voy a no sé dónde... Me asombro de estar tan alegre [ES].

Font: Vista en una entrevista amb Clément Rosset a La Vanguardia del 23 de febrer del 2009.

Qualsevol identitat és social i res més: la teva identitat és social o no ésEl desig és penós i la seva realització, encara més penosa. És il·lusió. La desil·lusió, en canvi, engendra serenitat. Saber això possibilita la saviesa de l'alegria: alegrem-nos, ja sabem que el pitjor és inevitable!Alegrem-nos, ja sabem que el pitjor és inevitable!

Autor: Clément Rosset (Carteret, 12 d'octubre de 1939), filòsof francès.

Equivalent: ¡Alegrémonos, ya sabemos que lo peor es inevitable!

Citació completa: El deseo es penoso y su realización, aún más penosa. Es ilusión. La desilusión, en cambio, engendra serenidad. Saber esto posibilita la sabiduría de la alegría: ¡alegrémonos, ya sabemos que lo peor es inevitable!

Font: Vista en una entrevista a "La contra" de La Vanguardia (23/02/2009).

Qui cedeix la llibertat essencial per una petita seguretat temporal no es mereix ni llibertat ni seguretat

Autor: Benjamin Franklin (Boston, EUA, 1706 - Filadèlfia, EUA, 1790), físic i polític estatunidenc.

Equivalent: They who can give up essential liberty to obtain a little temporary safety, deserve neither liberty nor safety [EN].

Nota: Malgrat que aquesta frase fou escrita per Franklin entre cometes, és molt probable que fos original seva. També és plausible que la redactés poc abans del 17 de febrer de 1775 com a part de les notes que va redactar per a una proposta a l'Assemblea de Pennsylvania, que van ser recollides anys més tard a Memoirs of the life and writings of Benjamin Franklin (1818).

Se'n va publicar també la variant següent: Those who would give up Essential Liberty to purchase a little Temporary Safety, deserve neither Liberty nor Safety. De fet, aquest va ser el lema usat en la pàgina de títol d' An Historical Review of the Constitution and Government of Pennsylvania (1759), llibre del què Franklin fou editor. Tot i que l'autor era Richard Jackson, Franklin va declarar-se responsable d'alguns petits fragments usats al llibre.

Trobem encara una altra variant de la citació escrita pel propi Franklin al Poor Richard's Almanack (1738): Sell not virtue to purchase wealth, nor Liberty to purchase power [No venguis virtut per adquirir riquesa, ni llibertat per adquirir poder].

La citació també ha estat parafrasejada [ara ja no per Franklin] de les maneres següents, entre d'altres:

• They that can give up essential liberty to purchase a little temporary safety, deserve neither liberty nor safety [Qui sacrifica la llibertat essencial per adquirir una mica de seguretat temporal, no mereix ni lliberat ni seguretat].
• They that can give up essential liberty to obtain a little temporary safety deserve neither liberty nor safety [Qui pot prescindir de la llibertat per obtenir una una mica de seguretat temporal no mereix ni llibertat ni seguretat].
• Those Who Sacrifice Liberty For Security Deserve Neither [Aquells qui sacrifiquen la llibertat per la seguretat no es mereixen ni l'una ni l'altra].
• He who would trade liberty for some temporary security, deserves neither liberty nor security [Qui bescanvia llibertat per seguretat temporal, no es mereix ni llibertat ni seguretat].
• He who sacrifices freedom for security deserves neither [Qui sacrifica llibertat en favor de seguretat no se'n mereix ni l'una ni l'altra].
• People willing to trade their freedom for temporary security deserve neither and will lose both [La gent que bescanvia llibertat per seguretat temporal o no se les mereix o les perdrà totes dues].
• If we restrict liberty to attain security we will lose them both [Si restringim la llibertat per atènyer la seguretat les perdrem ambdues].
• Any society that would give up a little liberty to gain a little security will deserve neither and lose both [Cap societat que deixés de banda una mica de llibertat per guanyar una mica de seguretat no mereixerà ni l'una ni l'altra i les perdrà ambdues].
• He who gives up freedom for safety deserves neither [Qui cedeix la llibertat a canvi de seguretat no es mereix ni l'una ni l'altra].
• Those who would trade in their freedom for their protection deserve neither [Aquells qui cedirien la llibertat a canvi de protecció no es mereixen ni una cosa ni l'altra].
• Those who give up their liberty for more security neither deserve liberty nor security [Aquells qui renuncien a la llibertat per [tenir] més seguretat ni es mereixen llibertat ni seguretat].

Font: Vista a Presència, núm. del 6 al 12 de febrer del 2009 (a la secció "Filòsof de butxaca", d'Andreu Mas), p. 19.

Els funcionaris són com els llibres d'una biblioteca: els situats en els llocs més alts són els més inútils

Autor: Paul Masson (1846-1896). Periodista francès.

Equivalents: Los funcionarios son como los libros de biblioteca: los situados en los lugares más altos son los más inútiles [ES].

Font: Samuel Red (2008): Las mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook.

Alguns homes neixen pòstums

Autor: Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Alemanya 1844 - Weimar, Alemanya, 1900), filòsof alemany.

Equivalents: Algunos hombres nacen póstumos [ES].

Font: Pertany a Ecce homo. Vista al llibre Aforismos de Nietzsche (Ed. Rueda, Buenos Aires, 1978, p. 181).

Jo no dubto que hi hagi una transició d'escriptura alfabètica egípcia cap a semítica, però no estic gens segur que una prova com la taula d'argila d'Ugarit s'hagi trobat a Egipte.No estic gens segur que una prova com la taula d'argila d'Ugarit s'hagi trobat a Egipte

Autor: Joan Puig Malet (el Prat de Llobregat, 23 de febrer de fa molts anys), lexicògraf pratenc.

Font: Vista en un comentari del seu bloc.

Nota 1: Avui és l'aniversari del Puigma. Per molts anys!

Nota 2: El 23-F ha fet que les efemèrides dels diaris s'hagin oblidat d'ell.

Nota 3: Per a més explicacions sobre la citació, adreceu-vos a cal Gazo.

I si la normalització del català consistís a tenir la bomba atòmica?

Autor: Ramon Monton i Lara (Sabadell, 1959), traductor i escriptor català.

Font: Del llibre L'encanteri (March Editor, Barcelona, 2006). Vista a l'article "L'olla del druida", de Xavier Gual, a l'Avui.

Em va semblar que no era jo qui caminava sinó els arbres, tot el bosc. ¿Vaig entrar en el bosc o ell havia entrat en mi?

Autora: Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983), escriptora catalana.

Font: De la novel·la Quanta, quanta guerra (1980). Vista a l'article "Dintre del bosc rodoredià", del bloc Ca la Mitall.

Vídeo: "Casasses i Comelade diuen Rodoreda". Lectura de textos de Rodoreda amb motiu del centenari del seu naixement (11-10-2008).

El gran error de la música va ser quan es va començar a vendre als supermercats, des d'aquell moment per a la gent un disc ha estat un iogurt més

Autora: Alaska, nom artístic d'Olvido Gara Jova (Ciutat de Mèxic, 1963), cantant mexicana.

Citació completa: El gran error de la música va ser quan es va començar a vendre als supermercats, perquè des d'aquell moment per a la gent un disc ha estat un iogurt més, i no pas un bé cultural.

Font: Vista en una entrevista al suplement Plaers del diari Avui (22-02-2009).

No toquis el que no sona

Autor: Popular catalana.

Font 1: "En aquestes que Laporta s’ha dirigit a ell i li ha donat un copet a la cara amb la mateixa intensitat del 'vinga, campió, no toquis el que no sona'". Vista a l'article "La mà allargada de Laporta i d’Stoichkov", del bloc És a dir.

Font 2: "Però tu en quin món vius, xato? En una casa cuartel de la Guàrdia Civil? Au llegeix una mica i no toquis el que no sona, maco." Vista en un comentari del bloc del Josep Sort.

Busqueu la bellesa, és l'única protesta que val la pena en aquest món fastigós

Autor: Ramón Trecet (Donostia, 1943), periodista musical i esportiu.

Equivalent: Buscad la belleza, es la única protesta que merece la pena en este asqueroso mundo [ES].

Font: Aquesta era la seva manera habitual d'acomiadar Diálogos 3, el programa musical de Radio3 que va presentar i dirigir durant més de vint anys.

Una mica de la bellesa que ens va fer descobrir: Kroke interpretant "Time" (del seu treball "The Sounds of the Vanishing World") en directe al Urkult Festival a Suècia el 2004.

Aquí teniu una versió amb més qualitat.

Aprendre música llegint teoria musical és com fer l'amor per correu

Autor: Luciano Pavarotti (Mòdena, Itàlia, 1935-2007), tenor italià.

Equivalent: Aprender música leyendo teoría musical es como hacer el amor por correo [ES].

Font: Samuel Red (2008): Las mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook.

Els músics són terriblement desraonats. Sempre volen que un sigui totalment mut en el precís moment en què un desitja ser completament sord

Autor: Oscar Wilde (Dublín, Irlanda, 1854 - París, França, 1900), escriptor irlandès.

Equivalent: Los músicos son terriblemente irrazonables. Siempre quieren que uno sea totalmente mudo en el preciso momento en que uno desea ser completamente sordo [ES].

Font: Samuel Red (2008): Las mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook.

El xou ha de continuar

Autor: Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 1946 - Londres, 1991), cantant i líder del grup Queen.

Font: De la cançó The show must go on.

Cancó completa:
Empty spaces - what are we waiting for/ Abandoned places - I guess we know the score/ On and on/ Does anybody know what we are looking for// Another hero another mindless crime/ Behind the curtain in the pantomime/ Hold the line/ Does anybody want to take it anymore// The show must go on/ The show must go on/ Inside my heart is breaking/ My make-up may be flaking/ But my smile still stays on// Whatever happens I'll leave it all to chance/ Another heartache another failed romance/ On and on/ Does anybody know what we are living for/ I guess I'm learning/ I must be warmer now/ I'll soon be turning round the corner now/ Outside the dawn is breaking/ But inside in the dark I'm aching to be free// The show must go on/ The show must go on - yeah/ Ooh inside my heart is breaking/ My make-up may be flaking/ But my smile still stays on/ Yeah oh oh oh/ My soul is painted like the wings of butterflies/ Fairy tales of yesterday will grow but never die/ I can fly - my friends// The show must go on - yeah/ The show must go on/ I'll face it with a grin/ I'm never giving in/ On with the show// I'll top the bill/ I'll overkill/ I have to find the will to carry on/ On with the/ On with the show/ The show must go on

A partir d'ara, quan miris un quadre, observa'l atentament, a veure què et fa sentir, quin poder desplega sobre tu. Fes igual quan escoltis...

Autora: Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, 1943), escriptora i periodista valenciana.

Citació completa: A partir d'ara, quan miris un quadre, observa'l atentament, a veure què et fa sentir, quin poder desplega sobre tu. Fes igual quan escoltis una música o llegeixis un llibre. No toleris que les coses belles et passin desapercebudes.

Font: Vista al blog de la Joana.

L'única música que no amanseix les feres són les marxes

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: La única música que no amansa a las fieras son las marchas [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Quan hom toca bona música la gent no escolta, i quan hom toca música dolenta la gent no parla

Autor: Oscar Wilde (Dublín, Irlanda, 1854 - París, França, 1900), escriptor irlandès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Claret, 1992.

El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic

Autor: Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973), violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Font: Vista al web de la Fundació i el Museu Pau Casals.

La música mai no és la mateixa cosa per a mi. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle!

Autor: Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973), violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Font: Vista al web de la Fundació i el Museu Pau Casals.

Vídeo: Casals i Bach.

El veritable respecte per la música consisteix a donar-li vida

Autor: Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973), violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Font: Vista al web de la Fundació i el Museu Pau Casals.

Vídeo: Homenatge a Pau Casals del Pere Salicrú i l'Alba.

L’orquestra és quan s’ajunten molta gent que toca, i toca la música

Autor: Alumne anònim.

Font: D'un examen de música. Si no és veritat, almenys està ben trobat. Vista al meu bloc. La traducció és meva, meva i meva.

Examen complet:

L’orquestra: Definició, esquema de distribució dels instruments i criteri de col·locació d’aquests instruments.
L’orquestra és quan s’ajunten molta gent que toca, i toca la música. Els instruments es col·loquen uns davant i darrere i això depèn de la mida, per exemple la gaita es col·loca sempre davant.

Característiques generals de la música barroca.
Crec que hi ha un despistament en la pregunta, em sembla que és la música marroca. Contestaré això. La música marroca és la dels moros del Marroc que és molt important perquè la tocaven els moros quan anaben a les batalles de conquesta.

Beethoven.
Aquest era un senyor sord que va compondre la lletra de Miguel Rios o sigui l’Himne de l’alegria. Però quan la va fer no era de rocks. Feia molts concerts en l’època de Franco i va fer també Per a Luisa que no té paranjó en la història de la música.

Vocabulari musical. Defineix...
- Baríton: és el que porta la vareta o sigui el que dirigeix els altres.
- Tenor: és un cantant com Placido Domingo.
- Soprano: això no ho sé.
- Nadala: és el que es canta per Nadal a prop de l’arbre.
- Simfonia: és el que toquen les orquestres.
- Moviment adagio: això no ho porta el meu llibre.
- Moviment allegro: que el canten els músics quan o sigui estan contents.

Breument, comenta les característiques musicals del teu grup / cantant / compositor favorit.
A mi m’agrada molt tota la música tant així la vella i la d’ara. Exemple: de la vella, Carminha Furada, Maller i Faya que era espanyol. Dels nous m’agrada Mecano, Siniestro Total, Los Burros, Allatola no me Toques la Pirola (amb perdó) i molts altres en jeneral. Fi.

(Nota: Va anar a protestar perquè el van suspendre.)

La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes

Autor: Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973), violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Font: Vista al web de la Fundació i el Museu Pau Casals.

La trompeta, el saxòfon i el bunyol són els meus instruments de vent preferits

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: La trompeta, el saxofón y el buñuelo son mis instrumentos de viento preferidos [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: Dos anys més tard, en Perich reprèn un tema que ja havia tocat al llibre Autopista, concretament aquí. Nota explicativa dedicada, hehe.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent

Autor: Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995), cantautor i actor valencià.

Cançó completa:
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullem d’or al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l’explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l’ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

Font: De la cançó "Tot explota bé pel cap o per la pota".

Nota: Si voleu escoltar la cançó...

Els grans enamoraments no comencen mai pel plaer de la música

Autor: Joan Brossa i Cuervo, (Barcelona, 1919 - Barcelona, 1998), poeta català.

Font: "Burxa" (1944), text publicat al llibre Vivàrium (1972).

Moltes vegades els músics toquen perquè és la seva feina, i creen bellesa mentre l'ànima els plora per dins

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: L'ombra de l'eunuc, segona part, tercer moviment, 4. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, Barcelona, 2002.

Nota: Al diari de superreferència ABC he trobat aquest fragment de M. Moreira: "El compositor alemán Richard Wagner describió el «Cuarteto Opus 131» de Beethoven como «la cosa más triste jamás dicha con notas». Para otros músicos contemporáneos como el francés Hector Berlioz, la «Novena Sinfonía» era de una «majestuosidad sombría que mueve el alma hasta lo más profundo». Si les voleu escoltar...

Els instruments musicals poden ser: de vent, de bacallà i de cervell

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Los instrumentos musicales pueden ser: de viento, de bacalao y de seso [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Desenganyeu-vos, amics assistents als concerts: la música —tota la música, de Bach a Armstrong— és per a dansar-la o cantar-la

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Vista a Minimàlia.

Fer un disc, un elapé, s'assembla molt al fet d'intentar ordenar un trencaclosques sabent que hi ha algú que t'amaga dues o tres peces

Autor: Raimon, sobrenom de Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, Costera, 1940), cantant i poeta valencià.


Font: Les hores guanyades (17 de gener de 1981). Vista al Diccionari de citacions catalanes, Edicions 62, Barcelona, 2002.
.
Nota: Vídeo de la cançó Veles e vents (1993, Palau Sant Jordi de Barcelona).

Segurament nosaltres vivim els somnis dels nostres avis i, depenent de la qualitat dels nostres somnis, això és el que viuran els nostres descendents

Autor: Lluís Llach i Grande (Girona, 1948), músic i cantautor català.

Font: A la Viquidites, on diuen que la citació és del concert de comiat de Llach a Verges, el 2007.

Nota 1: El vídeo següent és de la cançó "País petit", a Verges 2007.

Nota 2: La lletra de "País petit" ens servirà per fer la propera citació.

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist

Autor: Lluís Llach i Grande (Girona, 1948), músic i cantautor català.

Font: De la cançó "País petit" (1980). Vista a Música.com.

Cançó completa:

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Sense música la vida seria un error

Autor: Friedrich Nietzsche (Röcken, prop de Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900), filòsof i poeta alemany i un dels pensadors moderns més influents.

Font: Vista al bloc del David Torras.

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat

Autor: Lluís Llach i Grande (Girona, 1948), músic i cantautor català.

Citació completa (cançó completa):

Abril 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

Nota: Recollida per Llach en tres moments diferents (el vídeo de Youtube correspon al concert al Camp Nou el 1985):

• Viatge a Ítaca (1975)
• Barcelona. Gener de 1976 (1976)
• Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (1985)

Els afeccionats a la música són, majoritàriament, gent un xic vil, amargada i sotmesa

Autor: Pío Baroja y Nessi (Sant Sebastià, 28 de desembre de 1872 - Madrid, 30 d'octubre de 1956), novel·lista basc en llengua castellana pertanyent a l'anomenada Generació del 98.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom. Claret, 1992.

L'home té dues cares: no pot estimar sense estimar-se

Autor: Albert Camus (Mondovi, Algèria, 1913 - Villeblevin, França, 1960), escriptor i filòsof francès, premi Nobel de Literatura l'any 1957.

Equivalent: L'homme a deux faces: il ne peut pas aimer sans s'aimer [FR].

Font: Vista al web Dicocitations.

Cal haver patit per estimar, i cal haver estimat encara més per aprendre a patir amb dignitat

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: Vista a l'article Amors a distància, del bloc Dietari a destemps.

Nota: Segons el mateix Enric Vila: "És una frase a mitges amb Joan Sales. La de Sales no sé com fa exactament, però la primera part és una mica seva, diu alguna cosa així com que no podria estimar una persona que no hagués patit, però bé, suposo que no s'enfadaria. " Jo penso que no.

Hi ha persones a les quals només podem estimar a través d'altres persones

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: Vista a l'article Amors a distància, del bloc Dietari a destemps.

L'home descendeix del 'mono', però la nostra societat del monopoli

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: El hombre desciende del mono, pero nuestra sociedad del monopolio [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: Ahir va fer 200 anys del naixement de Charles Darwin.

Quan reivindiques una llengua l’estàs matant. La millor manera de defensar-la és fent-la viva i crear amb ella

Autor: Roger Mas (Solsona, 1975), cantautor català.

Font: Vista en una entrevista a El Singular Digital.

Nota: Videoclip de la cançó "Anem", dins l'àlbum Cançons tel·lúriques.