Si el cas arriba, nosaltres, homes d’un partit essencialment catalanista, demanarem un lloc d’honor en aquelles organitzacions que, basades en uns principis democràtics, seguissin el camí que assenyalés el poble de Catalunya i aniríem disposats a tots els sacrificis que calguessin

Nota: Avui fa 75 anys que Carrasco i Formiguera va ser afusellat a Burgos pels feixistes espanyols.


Autor: Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona,  3 d'abril de 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938), polític i advocat. 


Context: Ara fem un viatge en el temps. 14 d’abril de 1932. Fa un any de la proclamació de la República. Dies de discussió de l’Estatut. A les Corcs espanyoles, els corcons, fan anar la democràcia ribot i foraden un text aprovat pel 99% dels catalans. Mentrestant, a Barcelona, Unió Democràtica de Catalunya organitza un acte patriòtic per celebrar “el primer aniversari de la República catalana”. Als anys trenta un míting d’Unió era sempre això: dinamita fina. Sortia Maria Perpinyà, presidenta de la secció femenina i deia, “¿Què hem d’esperar, doncs, de la capital de Castella? Les escorrialles del festí de la llibertat; aquesta llibertat invocada pomposament i que avui regategen a la nostra pàtria....”. Després J. B. Roca Caball (el pare de Miquel Roca) carrega contra els socialistes espanyols per col·laborar amb la Dictadura de Primo de Rivera i ara per repetir conxorxa contra Catalunya... i bé, tots igual, amb el bisturí explosiu esmoladíssim. Avui no pararien d’entrar i sortir dels jutjats (o de la presó). Tanca aquell acte un recent incorporat a la formació: Manuel Carrasco i Formiguera. Diu així: “Mentre Catalunya no es doni una altra Constitució, l’única Constitució nostra és l’Estatut, expressió de la voluntat del nostre poble, únic sobirà dels seus destins... Jo defensaré íntegrament l’Estatut... no faré res que s’aparti del contingut de l’Estatut. No mantindré extremismes inútils que no puguin ésser mantinguts amb tota eficàcia. Però si el cas arriba, nosaltres, homes d’un partit essencialment catalanista, demanarem un lloc d’honor en aquelles organitzacions que, basades en uns principis democràtics, seguissin el camí que assenyalés el poble de Catalunya i aniríem disposats a tots els sacrificis que calguessin”. I afededéu que va complir.


Font: De l'article de Francesc Canosa "Què faria avui Carrasco i Formiguera?" (El Singular Digital, 06-04-2013).