Trencat el fil dialèctic, juga amb paraules, eclèctic; i esdevé com una llufa de cada mot que li fuig, i brunz com una baldufa amb més vanitat que enuig

Autor: Guerau de Liost, sobrenom de Jaume Bofill i Mates (Olot, 30 d'agost de 1878 - Barcelona, 2 d'abril de 1933), escriptor i polític.



Font: "Sàtira XXV. Del fantàstic orador". A: Sàtires. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. Vist a Mallorcaweb.


 





Poema complet:

Grandiloqüent i versat
en articles de quincalla!
Orador civil? Orador sagrat?
Arenga? Sermó? Picabaralla?

Fa bocabadar la gent
l'estranyesa de la parla.
Plau més la cotorra que no sap on dar-la
que un tartamut de talent.

Castell de focs d'artifici,
vet ací el discurs:
llums de Bengala per inici,
algun tro que esvera el concurs,
rodes en folla cursa,
símbol anodí en colors,
coets que toquen el dos
si el parlament no s'escurça,
i la traca final,
vaitot suprem de retòrica,
amb una breu disquisició històrica,
èpico-funeral.

L'orador (explicar-ho no cal)
gesticula, plora i sua.
Camàlic de l'ideal,
carreteja la veritat nua.
S'arromanga per la tasca.
És a punt de caure en basca
i en un raig de llum s'aferra.
Es revifa i escomet.
Parla a mà dreta, a mà esquerra
i de cara a la paret.

Un minyó que li és a prop
mira el vaivé de la còrpora en doina
i dels llavis de l'ídol la càlida roina
i el trontoll de la copa
d'aigua bruta de xarop.

L'orador puja a la gropa
de l'indòcil parlament.
Parla d'Àfrica, d'Europa
i de l'Extrem Orient.
DE vegades el coet
d'un paràgraf se l'endu,
i l'home crida, insegur.
(El cridar no compromet.)
Trencat el fil dialèctic,
juga amb paraules, eclèctic;
i esdevé com una llufa
de cada mot que li fuig,
i brunz com una baldufa
amb més vanitat que enuig.
I no troba la manera
decorosa de plegar.
Es desempallegarà
de la paraula darrera?
Li porten d'orxata i soda
una barreja estantissa
i el bon home roda i roda
com, per ajeure's, la quissa.