divendres, 5 d’abril de 2013

Era una novel·la d’atracadors barcelonins, en què quasi tot era diàleg per aquest estil: —¿Has copsat la testa de llur pare? —Nogensmenys, àdhuc l’esguard li relluïa. I pàgines i més pàgines en aquell estil de singlot: «Entrà. Encengué un llumí. Pipà la cigarreta. Es remogué en el seient. Laura el fità. Obrí la finestra. Sospirà. Féu un esternut»


Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Context: L’Estanislau Torres és, tal com endevineu, un mediocre ressentit; [...] És autor d’unes llaunes immenses; ens en volia encolomar una al CLUB [DELS NOVEL·LISTES], que li vam refusar molt amablement. Era una novel·la d’atracadors barcelonins, en què quasi tot era diàleg per aquest estil:
—¿Has copsat la testa de llur pare?
—Nogensmenys, àdhuc l’esguard li relluïa.
I pàgines i més pàgines en aquell estil de singlot: «Entrà. Encengué un llumí. Pipà la cigarreta. Es remogué en el seient. Laura el fità. Obrí la finestra. Sospirà. Féu un esternut». Es pensen que això és estil viu, quan al pobre lector no li fa més que l’efecte que li martellegen el cervell.


Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p. 240-241. Vist a cal rèflex.


Foto: Lletres.net.