dilluns, 13 de maig de 2013

A l’home li agrada el procés, però no el fet d’aconseguir, i això, de per si i naturalment, és tremendament ridícul



Autor: Fiódor Dostoievski (Moscou, 21 de novembre de 1821 - Peterburg, 9 de febrer de 1881),
escriptor rus.


Font: Memòries del subsòl (1864). Per exemple: Memòries del subsòl, traducció de Raquel Ribó. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra / Destino, 2004. ISBN 84-9710-066-2. Vist al Mirador de la Marina Porras. 


Nota: Segons Marina Porras: 'El que no hem perdut des de l’home del subsòl és l’ús de la ment com a element autodestructor, ni la impotència de no saber contra qui ni contra què estem lluitant. El que hi ha de nostrat en l’obra de Dostoievski és la idea il·lusòria de pensar-se que estem per sobre del bé i del mal, i que podem exercir el control absolut sobre la nostra vida. Si alguna cosa ens demostra el nostre home és que actuant com a éssers allunyats de la raó i els hàbits comuns no fem més que el ridícul. “Dos i dos fan quatre no és la vida sinó el començament de la mort”, crida l’home del subsòl.  El personatge de Dostoievski embogeix intentant trobar un sentit, una meta a la seva existència, quan no sap que “a l’home li agrada el procés, però no el fet d’aconseguir, i això, de per si i naturalment, és tremendament ridícul.”'