Autora: Despistada 10.3, piuladora.Original: Lo azul que se ve en el globo terráqueo es envidia. [ES]
Font: Del seu Twitter.
dijous, 28 de març del 2013
El blau que es veu al globus terraqüi és enveja
Autora: Despistada 10.3, piuladora.Original: Lo azul que se ve en el globo terráqueo es envidia. [ES]
Font: Del seu Twitter.
La fricció sempre supera la realitat
Autor: Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964), blocaire i autor de narrativa breu.Font: Del Twitter.
Amb gent orca i llenya torta no farem pas bona professó
Autor: Dita popular. Variant: Gent orca i llengua torta fan mala professó.
Font: Rosalia Pantebre. El parlar d'Andorra. Andorra la Vella: Centre de la Cultura Catalana, 1997.
Nota 1: Professó és una alteració popular de processó.
Nota 2: Sobre el mot orc -a i aquesta dita, a Lo Vistaire.
Foto: Processó de Divendres Sant a la Seu d'Urgell. Foto: Bisbat d'Urgell. Vista a RàdioSeu.
Servidor, mig de Nou Barris, mig de Sant Andreu, és un català dels de tota la vida. És a dir, amb els quatre avis de fora. Mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista. Sóc d’aquells a qui les pàtries perdudes i llunyanes els fan més mandra que les futures i possibles. Sóc dels que creuen que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats. Sistema productiu inclòs. Tot alhora. I amb alegria
Autor: Antonio Baños (Barcelona, 1967), periodista.Citació completa: Aquest és un llibre sobre Catalunya i el seu destí com a nació. Una reflexió periodística sobre els motius i les raons que acumulen els que creiem en les bondats evidents d’un procés d’independència. El llibre, ja ho llegireu, no té pretensions científiques, ni mètodes acadèmics, ni dades exhaustives. És un conjunt d’idees per fer més fàcils, relaxades i engrescadores la discussió i la reflexió. Servidor, mig de Nou Barris, mig de Sant Andreu, és un català dels de tota la vida. És a dir, amb els quatre avis de fora. Mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista. Sóc d’aquells a qui les pàtries perdudes i llunyanes els fan més mandra que les futures i possibles. Sóc dels que creu[en] que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats. Sistema productiu inclòs. Tot alhora. I amb alegria.
Font: Text de contraportada del llibre La rebel·lió catalana. Notícia d'una república independent. Barcelona, La Butxaca, 2013.
Foto: Vista a La Butxaca.
A taula ens explica històries de la guerra, més terribles del que mai hauríem estat capaces d'imaginar. Morts sense sentit, fang i merda fins a les orelles, odi envasat en projectils i por. Molta molta por. L'èpica no hi apareix enlloc. Ni l'heroisme
Autor: Màrius Serra (Barcelona, 1963), escriptor i ludolingüista. Font: P. 145 de la novel·la Plans de futur, premi Sant Jordi 2012.
Foto: Del web Mataró és Cultura.
Jo no prometo res, només camino (mullant la ploma al cor, que és on cal sucar l'eina...)
Autor: Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), cantant.
Font: "Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit". A: Serrat 4 (1970) i Res no és mesquí (1977). Vist a Con la luna.
Canço completa:
No sóc modest.
Estic enamorat
d'aquests ulls meus petits
perquè esguarden el lluny
i del meu front tan alt
que ho és de tant que pensa.
No vull agrair res, perquè no he tingut mestre.
Jo no prometo res.Només camino
(mullant la ploma al cor,
que és on cal sucar l'eina...).
Jo no sé el que em proposo,
perquè el tenir un propòsit no és fer feina.
Ja no vull allistar-me
sota de cap bandera.
De la divina acràcia,
seré ara el glossador,
de l'acràcia impossible
en la vida dels homes
que no senten desig d'una era millor.
I el que pensin de mi,
no m'interessa gens...
Va entrar al món per la porta de servei.
Buit el seu bagul,
i un pedaç al cul...
Era un bagul de paper que va omplir el temps,
les dones i el port,
l'amor i la mort.
Era un bagul que s'endreçava poc a poc
i esdevenia un vers cada record...
Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge,
i volaven les gavines amb les plomes de diumenge... sí...
Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades,
i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... sí...
Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... sí...
Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... sí...
Per a un home prim
de rostre verdós,
de llavis humits
i molt llargs els dits
per tastar millor les dones.
I no era modest.
I estava enamorat
dels seus ullets petits,
que esguardaven el lluny
i del seu front tant alt
de tant com ell pensava.
I no agraïa res a qui res no li ensenyava.
I el que penseu d'això
no m'interessa gens...
No t’equivoquis d’orella quan contis secrets! És quasi tan greu com equivocar-se de cul quan hagis de llepar-ne!
És cert que als 74 anys no tens esperança perquè tampoc tens futur, però la vida és molt bèstia i no la vull tornar a repetir, tot i estar encantat d'haver-la viscut
Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.Font: "Biografia mirall", article de Valèria Gaillard a El Punt Avui (08/11/2012).
Foto: Josep Losada.
Per primera vegada en la història, les classes dirigents tenen una formació més fluixa o igual que una part significativa de l'opinió pública del país
Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.
Font: "Les giragonses" (Catalunya oberta, 26/03/2013)
Context: Per primera vegada en la història, les classes dirigents tenen una formació més fluixa o igual que una part significativa de l'opinió pública del país. Ara veurem els límits de l'idealisme i també del materialisme, i sabrem si es pot educar la gent en uns valors i aconseguir que hi renunciïn sense produir una trencadissa espiritual irreparable, com la que paguen encara algunes excolònies. Jo crec que el procés s'ho endurà tot per davant mentre el pal de paller aguanti. Si no aguanta l'estrebada desesperada dels senyors del pont aeri, tant se valen les condicions del pacte que s'estableixi amb Espanya. Tot el que quedi en el radi de Madrid serà vampiritzat. Ho marca l'auge de les grans ciutats a tot el món, les etapes de la història d'Espanya des de Felip II i la famosa faula de la tortuga i l'escorpí.
En mi es parla en infinitiu. Això és lo tràgic; jo sé el que vull
Nota: La meva aportació al debat sobre el lo neutre.Autora: Alejandra Pizarnik (Buenos Aires, 29 d'abril de 1936 - Buenos Aires, 25 de setembre de 1972),
poeta argentina.
Font i original: Segons Winston Manrique ("Más luz sobre la belleza oscura de Alejandra Pizarnik", El País, 23/03/2013): 'Con fecha 3 de enero de 1962 reescribió un párrafo largo original que dejó en esto:
“En mí se habla en infinitivo.
Esto es lo trágico; yo sé lo que quiero”.'
dimecres, 27 de març del 2013
No puc ja més, repetiria encara; però l’amor no em deixa mai, cruel, i em trobe a gust dessota el seu domini, sabent, com sé, que ha de matar-me un dia, molt lentament, corcant-me a poc a poc
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.
Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: "Aquest amor": A: La lluna de colors (1986). Vist a Viasona.
Poema complet:
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.
t'has assegut –no sé com ho hauràs fet– damunt mateix l'entrecuix meu, absorta i amb el cos dret, i com transfigurada, has practicat un coit dels que hom recorda. M'has dessucat, i has restat molt cofoia
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: "Poema IX" de "Les acaballes de Catul". A: Obra completa 3. Manual de conformitats. València: Editorial L'Estel, 1974. Vist a Anotacions rizomàtiques.
Poema complet:
El teu car fill, un mamonet encara,
s'ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m'ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
L'has agafat i l'has deixat a terra
i has ocupat, furiosa, el seu lloc,
t'has assegut –no sé com ho hauràs fet–
damunt mateix l'entrecuix meu, absorta
i amb el cos dret, i com transfigurada,
has practicat un coit dels que hom recorda.
M'has dessucat, i has restat molt cofoia.
Prendrem la copa de terra i beurem àvidament tota la terra i el mar d'un lent got inacabable. Beurem el cel i la selva. Pujarem llargues escales, els extingits patrimonis, la queixa de les guitarres, i mirarem la finestra i enlairarem la bandera
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: "Països Catalans". A: Assaig d'un adéu (1985). Vist a Llibertat.cat.
Com déu mana:
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: "Poema 28". A: Llibre d’exilis (1971). Vist al bloc Festa Estellés 2012.
Poema complet:
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
[Epitafi] allò més fotut de la mort no és la mort en si sinó que els altres viuen i t’editen els papers els papers que et comprometran la teua molt digna memòria
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.
Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: Epitafis, I (1962). Vist a Mort i pam. Antologia poètica. València: Carena Editors, 2004.
Com deú mana:
allò més fotut de la mort no és la mort en si
sinó que els altres viuen
i t’editen els papers els papers que et comprometran la teua molt
[digna memòria
sinó que els altres viuen
i t’editen els papers els papers que et comprometran la teua molt
[digna memòria
Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i ací em ric
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: Mort i pam. Antologia poètica. València: Carena Editors, 2004.
Poema complet:
Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.
Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.
Cant l'amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,
l'esperança de contraban.
[Epitafi] no recordes la teua mort i és el millor que et pot passar/ no et recordes tampoc d’haver viscut/ sempre et recordes mort
Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.
Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.
Font: Epitafis, I (1962). Vist al bloc Obstinacions.
El més enllà deu ser una festassa, perquè ningú no n'ha tornat
Autors: Polipoètics, Xavier Theros & Rafael Metlikovez. Hiperclorhídricos. Barcelona (Catalunya, Europa). Original: El más allá debe ser una juerga, porque nadie ha vuelto. [ES]
Font: Del seu Twitter.
Em mola un gram o més bellugar els ossos a ritmes durs d'aicidicis de moda. Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda i volo alt –tinc bon afgà a terrossos
Nota: Avui és l'aniversari de Carles Torner. Per molts més.Autor: Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 27 de març de 1963), escriptor.
Font: Del poema "Like a foixing stone". A: A la ciutat blanca. Barcelona: El Mall, 1984. Premi Amadeu Oller de poesia (1984). Vist a Escriptors.cat.
Poema complet:
¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,
vells rock'n rolls, i anar a discoteques
a lligar amb ball i clenxa babies queques
que amb posat fi -tens foc?,- remenen pelvis!
Em mola un gram o més bellugar els ossosa ritmes durs d'aicidicis de moda.
Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda
i volo alt –tinc bon afgà a terrossos.
El reggae em va i duc pentinat punk.
Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.
Vestit d'hindú semblo el Ravi Shankar.
És un sidral! New wave o mod o funk...
Passant de tot, no vaig de passarell:
m'enrotlla el nou i m'al·lucina el vell.
tinc bon afgà a terrossos.
dimarts, 26 de març del 2013
Sents el convenciment que estàs vivint/ uns anys sense esperances que ja són/ els més feliços de la teva vida.
Poema complet:
“No tinguis pietat del que has estat,
perquè la pietat és massa breu:
no dóna temps a construir-hi res.
De nit, en un petit aeroport,
veus com un avió s’està enlairant.
Va perdent-se el senyal.
Sents el convenciment que estàs vivint
uns anys sense esperances que ja són
els més feliços de la teva vida.
Hi ha una altra poesia, hi serà sempre,
com hi ha una altra música.
La de Beethoven sord. Quan es perd el senyal
Font: "Es perd el senyal". A: Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012.
Nota: Segons el mateix autor: “Segurament és el poema més alegre que he escrit mai. És cert que als 74 anys no tens esperança perquè tampoc tens futur, però la vida és molt bèstia i no la vull tornar a repetir, tot i estar encantat d'haver-la viscut.”
Les dones, que han lluitat per alliberar-se del pes de la maternitat successiva i obligatòria, prefereixen oblidar tot vincle possible entre seducció i reproducció, entre coqueteria i embaràs, entre erotisme i maternitat. I ho paguem molt més car del que creiem
Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.Context: En nuestra época estas palabras resultan chocantes. No queremos saber nada de estas cosas. Como hemos separado el erotismo de la concepción, como hemos decidido promover la absurda idea de que los hombres y las mujeres son «en el fondo» iguales, no señalamos estas diferencias, aunque son importantes. Las mujeres, que han luchado por liberarse del peso de la maternidad sucesiva y obligatoria, prefieren olvidar todo vínculo posible entre seducción y reproducción, entre coquetería y embarazo, entre erotismo y maternidad. Y lo pagamos mucho más caro de lo que creemos. [ES]
Font: Nancy Hosuton va publicar l'any passat Reflets dans un oeil d’homme. En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013 (en cllegir un fragment aquí). En català: Reflexos en un ull d'home. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció: Josep Alemany.
Foto: Sébastien Dolidon (El País).
No m'interessa la vostra vida privada, m'interessa la vostra vida secreta
Font: Del seu Twitter.
Que aixequin la mà els qui tinguin una passió per la qual val la pena viure. Que l’aixequin, ara que no els mira ningú, ara que no cal fer comèdia, ara que estem sols!
La gran traïció és provar de fer el que penses que hauries de fer o el que et penses que la gent espera de tu o el que penses que et portarà l'èxit
Autor: Gabriel Josipovici (Niça, 8 d'octubre de 1940), escriptor, crític, teòric literari i guionista britànic.Font: Moo Pak. Raig Verd Editorial, 2012. Traducció: Ferran Ràfols. Vist al Twitter del Pere Calonge.
Nota: Podeu llegir un extracte de l'obra aquí.
La literatura no ens ensenya ètica, no ens ensenya política, no ens ensenya lingüística. Ens ensenya la gimnàstica de l’esperit
Autor: Gabriel Josipovici (Niça, 8 d'octubre de 1940), escriptor, crític, teòric literari i guionista britànic.Font: Moo Pak. Raig Verd Editorial, 2012. Traducció: Ferran Ràfols. Vist al Twitter del Pere Calonge.
Nota: Podeu llegir un extracte de l'obra aquí.
Infinit, història d'un moment
Autor: Gabriel Josipovici (Niça, 8 d'octubre de 1940), escriptor, crític, teòric literari i guionista britànic.Font: Moo Pak. Raig Verd Editorial, 2012. Traducció: Ferran Ràfols. Vist al bloc Tirant al cap.
Nota: Podeu llegir un extracte de l'obra aquí.
dilluns, 25 de març del 2013
La manera més salvatge, selvàtica i salvadora de moure el cos, la manera més subtil i muscular, més a prop de la Matèria Feta Font Perquè Font És, el moviment del cos més insultant de tots i, sí, si vol, el més amorós, és la paraula i parlar
Àudio: «La manera més salvatge», per Enric Casasses i Pascal Comelade.
Autors: Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951), poeta. Pascal Comelade (Montpeller, 30 de juny de 1955), compositor i multiinstrumentista.
Font: «La manera més salvatge & Mags», poema del disc homònim. (Discmedi, 2006).
Poema com déu mana:
La manera més salvatge,
selvàtica i salvadora
de moure el cos, la manera
més subtil i muscular,
més a prop de la Matèria
Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vol, el més amorós,
és la paraula i parlar.
—El pas del temps és inexorable. —Cony! Com el joc de coberts que tinc.
Autor: Sasi Soto, piulador.Original:
—El paso del tiempo es inexorable.
—¡Coño! Como una cubertería que tengo.
Font: Del seu Twitter.
Hi havia una vegada un aneguet lleig que va llegir el conte d'Andersen, i va quedar molt content en pensar que el dia de demà arribaria a ser un cigne. El molt imbècil no sabia que era un ànecJo tinc una filla de més o menys vint mesos que quan anem a la platja es dedica a tirar sorra sobre la gent. I em sembla molt divertit. En canvi, quan altres nens em tiren sorra a mi, no em fa gens de gràcia. Això és una prova contundent que la meva filla, quan tira sorra, té molta més gràcia que els altresEncara que sembli que no, tenim bastant mala opinió de nosaltres mateixos. Per demostrar-ho només cal sortir al carrer i cridar: «Ei, imbècil...» i veure quants es giren
Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.
Original: Qüestió d'opinions. Aunque parezca que no, tenemos bastante mala opinión de nosotros mismos. Para demostrarlo basta con salir a la calle y gritar: «Eh, imbécil...» y ver cuántos se vuelven. [ES]
Font: Autopista (1970). Barcelona: Crítica, 2012. Vist aquí (en podeu llegir una capítol en PDF).
Font: Autopista (1970). Barcelona: Crítica, 2012. Vist aquí (en podeu llegir una capítol en PDF).
divendres, 22 de març del 2013
El mul·là Nasrudín transportava a casa seva una col·lecció de peces de vidre fines quan li van caure al carrer. Tot va quedar fet miques. Una multitud es va amuntegar al seu voltant. —Què passa amb vostès, idiotes?, va bramar el mul·là. És el primer cop que veuen un ximple?
Autor: Idries Shah (16 de juny de 1924 - Londes, 23 de novembre de 1996), escriptor indi.Font: Las ocurrencias del increíble Mulá Nasrudín. Barcelona: Paidós, 1986.
Equivalent:
IDIOTA
El Mulá Nasrudín transportaba a su casa una colección de finas piezas de cristal cuando estas se le cayeron en la calle. Todo quedó hecho añicos.
Una multitud se aglomeró a su alrededor.
—¿Qué pasa con ustedes, idiotas?, bramó el Mulá. ¿Es la primera vez que ven un tonto?.
Espanya és un gran Homer Simpson
Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.Context: Però abans de mirar el número del fons de pensions, deixeu-me que us recordi un dels grans filòsofs del segle XX, que es diu Homer Simpson. En un dels episodis, que és molt bo, han de fer obres a casa, i la Marge li diu que cal trencar el porquet de ceràmica, perquè és allà on hi ha els estalvis. Trenquen el porquet i la Marge es troba amb la sorpresa que Homer havia tret tots els diners. I li diu: 'Però què has fet?' I Homer respon: 'No, no hi ha diners, però fixa't que és ple de pagarés. Ja tornaré els diners'.
Doncs deixeu-me que us ensenyi aquest gràfic. Aquí hi veiem el fons de pensions de l'estat espanyol. La part groga és la part que són diners i la part vermella és la part que el govern d'Espanya ha canviat per pagarés. És a dir, tot. Espanya és un gran Homer Simpson, un gran porquet de Homer Simpson. En el fons de pensions hi ha pagarés del govern espanyol. És a dir, deute públic espanyol.
Font: Discurs en l'acte de presentació del Col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia (20/03/2013). Vist a Vilaweb.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4097627/20130321/sala-martin-espanya-gran-homer-simpson.html
dijous, 21 de març del 2013
Apaguem el televisor i/ tractem de fer un poema/ com si ens hi anés la vida.
Autora: Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918), poeta i traductora catalana.Poema complet:
Memòria de tu i de mii de tantes preguntes
sense resposta.
Ballen les hores a ritme
de rumba i s’oblida
tanta tristesa i el record
de la misèria humana
reflectida a la petita
pantalla
i fent zàpping busquem
rostres més bells, imatges
resplendents i focs d’artifici
i tot ens sembla fals
després d’haver vist
la mirada d’aquells ulls.
Ulls pregons que interroguen
i no volem ser partícips
de tants ultratges.
I què fem?
Apaguem el televisor i
tractem de fer un poema
com si ens hi anés la vida.
Font: "Memòria de tu i de mi…". A: Memòria de tu i de mi. Editorial Denes, Paiporta, 2006. Vist al web de Reagrupament Bages.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)