Poema complet:
Enllà del vers no em resta res,
ni l’esma de la revolta,
tot sovint hi cerco un excés
endins dels mots, gairebé la vida.
I s'obre un buit en el silenci
que engoleix adéus i paraules.
Font: Vista al seu bloc, Et vaig veure en un somriure. La imatge, també.
5 comentaris:
Ostres, m'heu alegrat el dia!
Estava trista. No mereixo ser aquí, però m'ha fet molta il·lusió!!
Molts petons i moltes gràcies!!!
Marc, gràcies pels comments!
:-)
La vigília de Sant Jordi no es pot estar trista!
@|--'--,--
Sou uns cels autèntics!
I el vostre blog és un luxe per l'ànima!
petons pami!
:)
Ostres, que bé que t'hagi alegrat el dia.
Aquí n'hi ha uns quants que no s'ho mereixen gens, i són homes, i no dic noms.
hehe
Una molt bona elecció perquè són uns versos preciosos...
Publica un comentari a l'entrada