Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. Font: Vista a l'article de Joan Ollé "Salvador Espriu", del 9 d'abril de 2009, a El Periódico de Catalunya (em fa l'efecte que la citació prové del poemari Les cançons de la roda del temps).
Nota: A la columna, que duu per nom genèric "Set x set", Ollé pregunta:
Espriu, ¿un destorb de l'ahir o algú que, com tants altres oblidats, pot encara guiar-nos cap a un millor demà?
8 comentaris:
"Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa"
Salvador Espriu de "La pell de Brau"
(des de les Cases d'Alcanar)
:)
Helena Arumi
Helena, això és vici: de vacances i connectant amb el Diccitionari. :-)
Ets just a la frontera de Catalunya! L'últim poble. Fan uns arrossos sensacionals!
Salvador Espriu és una veu imprescindible de Catalunya. D'ahir, per avui i per demà.
Tens raó Pami, això és vici!
:-P
Però és que en veure l'Espriu, no m'he pogut contenir. És el meu poeta català predilecte.
Sí, el menjaret canareu és boníssim, la pega és no tornar amb kilins de més , jejee
petonins!
Helena Arumi (fan del diccitionari, perquè cada volta que entro, aprenc coses noves!)
A l'Espriu a vegades el trobo inintel·ligible.
L'Espriu ha desaparegut literalment del panorama poètic català, potser perquè està pagant una fama que no se la mereixia del tot. Quan desapareix l'artista i la seva obra pot ser analitzada per ella mateixa, les coses acaben posant-se al seu lloc. Em temo que el mateix li passarà al Martí i Pol a curt termini.
Què no se la mereixia? Si l'Espriu hagués nascut a un país amb estat, hauria estat Nobel de Literatura, un dia o altre. La seva grandesa no cal defensar-la, resten els seus mots per l'eternitat.
Una altra cosa és saber si és un poeta "fàcil", que entra bé. Doncs no, requereix esforç i perseverança per gaudir de la seva paraula. Com de Rilke o de Dant.
Això, només és la meva humil opinió, naturalment.
Naturalment, tot és opinable. Jo penso que l'Espriu, erradicat del seu context de temps i espai, és més aviat mediocre, i això no té res a veure amb la facilitat per a comprendre'l. Precisament potser coixeja de massa "fàcil" i previsible... Tenir el Nobel no és garantia de res (vegeu Echegaray, Bunin o Cela). Quant a comparar-lo amb el Dant o amb Rilke, em sembla totalment exagerat
Naturalment, tot és opinable. Jo penso que l'Espriu, erradicat del seu context de temps i espai, és més aviat mediocre, i això no té res a veure amb la facilitat per a comprendre'l. Precisament potser coixeja de massa "fàcil" i previsible... Tenir el Nobel no és garantia de res (vegeu Echegaray, Bunin o Cela). Quant a comparar-lo amb el Dant o amb Rilke, em sembla totalment exagerat.
Publica un comentari a l'entrada