Citació completa: Més d'una vegada he pensat en l'angúnia que us va fer la meva casa tan indefensa, però no em coneixeu, encara que us sembli una persona molt quieta -i ho sóc- i molt poruga -que ho sóc- també sóc esbojarrada com un dimoni i valenta i temerària com n'he donat proves manta vegada, que diria un pedant de Serra d'Or. I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo. Si fos jove saltaria i correria a la claror de la lluna. Les meves cames ja no em permeten aquestes exaltacions.
Font: Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p. 829-830.
Nota 1: La citació pertany a una carta enviada a Joan Sales el 6 de desembre de 1979, des de Romanyà de la Selva.
Nota 2: Avui fa 26 anys que va morir Rodoreda.
P. s.— Nota 3: Al final de la 36a edició de La plaça del Diamant (Club Editor Jove, 1992), Joan Sales en ofereix “Una mica d’història de La plaça del Diamant”; cap al final, diu: “De l’autora només direm que visqué de ple aquells anys de devastació que fan de fons a la seva novel·la; un cert hàlit de misteri l’ha envoltada molt de temps, potser perquè ha viscut tants i tants anys lluny del país. La seva vida íntima li pertany exclusivament; nosaltres només tenim dret a saber que ha estat intensa i apassionada.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada