Un tast del poema:
La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor.
...Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que, estrany a mi mateix
i alt sobre els altres, guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.
Font: "Estances", llibre segon, A (1920-1928). Vist a Mallorcaweb i a Cartes a Màrius Torres, p. 604.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada