Al vespre, pengen llurs sines sense madurar del brancatge de ferro dels balcons

Autor: Oliverio Girondo (Buenos Aires, 17 d'agost de 1891 - Buenos Aires, 24 de gener de 1967), poeta argentí.

Citació completa: Al vespre, totes elles pengen els seus pits sense madurar del brancatge de ferro dels balcons, per tal que els seus vestits s'emporprin en sentir-les nues, i de nit, a remolc de les seves mares -embrandonades com fragates- van a passejar per la plaça perquè els homes els ejaculin paraules a cau d'orella, i els seus mugrons fluorescents s'encenguin i s'apaguin com cuques de llum.

Equivalent (complet): Al atardecer, todas ellas cuelgan sus pechos sin madurar del ramaje de hierro de los balcones, para que sus vestidos se empurpuren al sentirlas desnudas, y de noche, a remolque de sus mamás -empavesadas como fragatas- van a pasearse por la plaza para que los hombres les eyaculen palabras al oído, y sus pezones fosforecentes se enciendan y se apaguen como luciérnagas.

Font: Poema "Exvoto", del poemari Veinte poemas para ser leídos en el tranvía.