divendres, 29 de maig del 2009

Aquest equip increïble va tornar
a robar-nos el cor. Pel que es refereix
a mi, no fa falta que ens el tornin.
El meu, l'hi regalo

Autor: Sergi Pàmies (París, 26 de gener de 1960), escriptor català.

Font: De l'article "Las mil y una noches" (La Vanguardia, 28-05-2009). Vista al bloc del Pep Farràs.

5 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Pami,

"El forn no està per llonguets" és diguem-ne genuí?

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Diguem-ne que no gaire.

Puigmalet ha dit...

Doncs Ausiàs March ho recull a "Plena de seny i de llevat". Crec.

Anònim ha dit...

Quina meravella!, l'esport ens redimeix de la nostra pobresa política i de la nostra baixa auto estima com a catalans. El franquisme no va ser gratis, ens va convertir en persones meselles i apocades. El regim de la por i la dictadura sempre provoca estralls a llarg termini, d'efecte retardat. Per això, som tan feliços quan el Barça guanya. Oblidem per un instant la nostra misèria com a país doblegat.


Petons!

marc ha dit...

Sí, però ja n'estem fent un gra massa. Aquest excés em comença a cansar.