Autor: Rudolf Ortega i Robert (Barcelona, 1970), lingüista.Font: A la p. 130 de Tinc un dubte: El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008). I al Gazo, és clar.
Nota: Foto de l'AVUI.
diumenge, 31 de maig del 2009
En llengua és important dubtar de tot, perquè del dubte ve la cerca al diccionari, i d'aquesta cerca t'arriba el coneixement
Autor: Rudolf Ortega i Robert (Barcelona, 1970), lingüista.Font: A la p. 130 de Tinc un dubte: El petit llibre del català correcte (Barcelona: La Magrana, 2008). I al Gazo, és clar.
Nota: Foto de l'AVUI.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
El coneixement i sovint l'ideología.
Para muestra un botón: Del Diccionario de la Real Academia Española.
católico, ca.
(Del lat. catholĭcus, y este del gr. καθολικός, universal).
1. adj. universal (‖ que comprende o es común a todos). Afirmando esta pretensión se calificó así a la Iglesia romana.
2. adj. Verdadero, cierto, infalible, de fe divina.
3. adj. Que profesa la religión católica. Apl. a pers., u. t. c. s.
4. adj. Renombre que se ha dado a los reyes de España desde Fernando V e Isabel I.
5. adj. coloq. Sano y perfecto. Hoy no está muy católico.
Doncs sí, pratinsky. En aquest cas el DIEC2 no es tan confessional:
catòlic, -a
adj.
1 1 Relatiu o pertanyent al catolicisme. Església catòlica, apostòlica i romana. Dogma catòlic. Religió catòlica.
1 2 Conforme al catolicisme.
1 3 adj. i m. i f. Que professa la religió catòlica.
adj. 2 no estar catòlic No trobar-se bé. Avui no estic gaire catòlica.
Efectivament. Dubtar i aplicar el senti comú.
No podía ser d'altra manera quan darrera el IEC hi trobem "fran-masones, rojos-separatistas"... ;-)
Publica un comentari a l'entrada