Font: Del poema "Insecte" d'Ara que és tard (Ed. 62, 1975):
Em mires com un entomòleg / observa un insecte / clavat en una agulla. / En veritat sóc l’insecte, / però vivent: / menjant i copulant / per sobreviure. / No hi ha temps /per aturar-me a contemplar / les formes que s’assemblen a la meva. / Tot és irreversible: / viure i morir. / Se’m complica, / però, l’afany: he de saber què sóc, /on vaig, per què? / Massa preguntes /per intentar de contestar-les / en vol rasant, tot fressa d’èlitres, / brevíssim, sobre l’aigua.
7 comentaris:
Aquesta surt al 'Diccionari de ciotacions catalanes'.
Molt xula, la foto.
1955 citacions.
A mi em sembla que surt repetida aquesta foto, que ja la tenim. :-)
que guapo Puigmi!
:)
Au, au, tampoc ens passem.
Panda de ca****! Ara perquè sóc per les Espanyes i no puc perdre temps en canviar afotos, però ja veureu quan torni, ja... En panyos menors que us trauré!!
de panda res, que ja saps que aquestes malifetes tenen nom i cognoms: MCM
Publica un comentari a l'entrada