Poema complet:
Anem, fotem, que són delits
que no convé de separar;
el goig i el gaudi als esperits
no deixen més per desitjar.
D'un vit, d'un cony, i de dos cors,
neix el més tendre dels acords,
que el devot blasma i contraposa.
Amaril·lis, penseu el què:
amar sens fotre és poca cosa,
fotre sense estimar no és re.
Font: Epigrama vist a Pisopuesto.org.
3 comentaris:
I això, qui ho tradueix? Perquè la traducció és genial... Poca broma!
Bona observació i bona pregunta. Esbrineu-vos-la-hi-ho-en vós mateix.
Miquel Desclot!
Publica un comentari a l'entrada