Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 1914 - París, 1984), escriptor argentí.
Citació completa: A penes ell li amalava el noema, a ella se li amuntegava el clèmise i queien en hidromúries, en salvatges ambonis, en sustals exasperants. Cada cop que ell procurava rexupir els incopels, s'embullia en un grimat queixós i havia d’envulsionar-se de cara al nòval, sentint de mica en mica que les arnilles s’emmirullaven, s'anaven apeltronint, reduplimant, fins a quedar estesa com el trimalciat d'ergomanina al qual se li han afegit unes fíl·lules de cariacòncia. I tanmateix era tot just el principi, perquè en un moment donat ella es tordulava els hurgalis, consentint que ell aproximés suaument el seu orfeluni. A penes s’entreplomaven, una cosa com un ulucordi els encrestoriava, els extrajuxtava i paramovia, de sobte era el clinó, l’esterforosa convulcant de les màtriques, la panteixollant embocaplúvia de l’orgumi, els esproemis del merpasme en una sobrehumítica agopausa. Evohé! Evohé! Volposats a la cresta del mureli, sentien com si balparamessin, perlins i màruls. Tremolava el troc, vencien les marioplomes i tot resolvirava en un profund pínice, en niolames de gases argoesteses, en carínies gairebé cruels que els ordopenaven fins al límit de les gònfies.
Equivalent (complet): Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente su orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, las esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentía balparamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias [ES].
Font: capítol 68 de Rayuela.
9 comentaris:
Ostres, quina setmana tan esplèndida. Llàstima que el Pami no posi fotos per l'educació que va rebre.
És que vosaltres sou uns sortits. Tu, amb la quarentena, ho entenc. El David, que ja va intentar l'aventura dels blogs pujadets, també. Però el Puigmalet? Ai, si se n'assebenta la Panisello, ja veuràs, ja!
Uauuuuuuuu!!!!!
Davit:
1. Has de confirmar que el traductor ets tu (si així és).
2. Ja estàs posant notes aclaratòries de cada mot de significat obscur.
3. Una fotografia d'un noema ben amalavat quedaria la mar de bé.
4. Felicitats per l'atreviment.
Això ho citarà algú alguna vegada?
No és per xafar la festa, eh...
Aquest ja és un dels fragments més citats de la magnífica novel·la Rayuela. Citat en castellà, clar. Feia falta una ment preclara per tal posar-nos al dia!
Segur que quan hi estàs posat et surt sencer d'una tirada. Prova-ho!
Doncs jo la llegeixo i la rellegeixo i cada vegada m'agrada més. Algun dia la citaré i la recitaré i tot.
Confirmat. La traducció és meva. Encara estic rumiant si afegir-hi alguna ela geminada... "Murel·li", per exemple. Què hi dius, Marc?
David, una traducció magistral (jo no l'haguera fet millor ;p). No la toquis, que una ela geminada vorejaria la pornografia.
Publica un comentari a l'entrada