Citació més llarga: Jo vinc d’un bosc, on el silenci és espès i el sol fa gargots. D’un lloc on hi ha horitzó i tot sembla lluny. D’un indret on la màgia és tan palpable que es pot confondre per solitud. On se sent el cant dels ocells sense nom i la presència del pit-roig a la finestra. Un indret on el caminar per inspirar-me em 'vernissava' de pols. On l’aligot es diu Ramon i la pau aparent em batejava d’aïllament.
Font: Article "Em mudo", publicat a Nació Granollers, el dimecres, 6 de febrer de 2013.
Nota: Núria Pujolàs escriu habitualment al seu blog Miramelsmots.
3 comentaris:
Marc, ja veus que intento que no et sentis tan sol per aquí...
Aquesta citació és per a una bona amiga que us recomano que llegiu!
Gràcies, Pami, tu sí que m'estimes.
Me l'apunto.
Gràcies, Víctor!
Ets encantador!
M'ha fet il·lusió sortir per aquí...tot un privilegi per a mi!
Una abraçada ben forta!
núria
Publica un comentari a l'entrada