La gent d'aquí voldria polítics com els de Finlàndia, però el problema és que aquí no som com els finlandesos. Tu posa un metro sense barrera, aquí, a veure qui paga

Autora: Àstrid Bierge (Barcelona, 1982), periodista catalana.

Citació més llarga: A la gent en el fons se li en refum la veritat, la gent el que vol és un tou on clavar l'ullal, tu fot-li que és polític i tots ells tenen la culpa que ho estiguem passant malament, colla de xoriços. Com si els polítics fossin una sola persona i aquesta persona fos dolenta per definició i la única responsable de la crisi. Com si la societat no tingués cap culpa de tot el que està passant, com si la gent no s'hagués comprat cases que no es podia comprar, com si la gent no s'aprofités també del diner públic, per exemple abusant de la Sanitat -la demanda de fàrmacs va baixar un 21% amb l'euro per recepta- o arreglant l'atur quan ets tu qui vol marxar de l'empresa i aprofitant els diners regalats per marxar de viatge. Això no compta, oi? És com els que critiquen el capitalisme, que tots tenen un smartphone. Va, home, va! La gent d'aquí voldria polítics com els de Finlàndia, però el problema és que aquí no som com els finesos [sic]. Tu posa un metro sense barrera, aquí, a veure qui paga.
Aquest no és un article en defensa dels polítics. És un article en contra dels ciutadans. No només cal una regeneració política, cal una regeneració social en el sentit invers al que proposen els indignats, que creuen que pel simple fet de ser ciutadans tenim el dret de ser imbècils, ganduls, de poder-nos saltar totes les regles, de passar-nos el dia protestant i de jutjar els qui encara no han estat jutjats.

Font: Vista a l'article "Corrupció ciutadana", a El Singular Digital (06/02/2013).